La nova exposició permanent “Univers” de Cosmocaixa inclou diversos fòssils de la col·lecció de l’ICP entre els quals destaquen els esquelets parcials dels hominoïdeus Pliobates cataloniae (“Laia”), Pierolapithecus catalaunicus (“Pau”) i Hispanopithecus laietanus (“ Jordi”). També s’exposa un esquelet parcial de dinoteri i dues tortugues gegants del Miocè de la conca del Vallès-Penedès. L’exposició temporal “Sabres i mastodonts” també inclou el crani i la mandíbula del fals dents de sabre Albanosmilus jourdanii provinent de l’Abocador de Can Mata.

La cara d'en Pau davant d'una cara humana.

El conjunt fòssil d’hominoïdeus descrits en recerques de l’ICP és una peça clau en la diferenciació evolutiva dels humans i dels grans simis antropomorfs. La importància d’aquests homínids, descrits a partir de diferents investigacions del Grup de Recerca en Paleoprimatologia i Paleontologia Humana de l’ICP, ha portat David M. Alba a participar en una de les trobades científiques internacionals més importants del moment en aquest camp, celebrada al Turkana Basin Institute, a Kenya.

L'alcalde dels Hostalets de Pierola, Sr. Daniel Vendrell i el director de l'ICP, Sr. Salvador Moyà després de la signatura de l'acord de col·laboració.

L’Ajuntament dels Hostalets de Pierola i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont signen un conveni per dinamitzar el municipi a partir del seu ric patrimoni paleontològic.

El Centre Paleontològic dels Hostalets serà un centre de promoció, difusió i divulgació científica al voltant de l’extraordinària concentració de jaciments del Miocè que es coneixen en aquesta localitat. Entre els nombrosos fòssils recuperats, en destaquen les restes de Pierolapithecus catalaunicus –conegut com a Pau– un dels homínids fòssils més antics que es coneixen al món i del que se’n van recuperar 83 ossos. També serà una porta d’entrada al territori i als seus recursos culturals i naturals

La col·laboració de l’Ajuntament i l’ICP pretèn crear un programa dinàmic, que atregui a turistes, afeccionats i experts en paleontologia, per conèixer la història i l’actualitat de la recerca d’aquest conjunt patrimonial i científic únic al món.

Imatge gràfica exposició Gairebé Humans

La primera exposició temporal del Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), “Gairebé Humans: Origen i evolució dels hominoïdeus”, ens  descobrirà la història de la superfamília de primats de la que formem part els humans. La mostra s’inaugurarà durant la primera setmana de setembre i compta amb el finançament d’Unnim Obra Social. Alguns dels seus protagonistes destacats seran els homínids fòssils de la conca del Vallès-Penedès, entre els que Pierolapithecus catalaunicus n’és el més conegut.

Demà dijous el Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) inaugura l’exposició 'Gairebé humans: Origen i evolució dels hominoïdeus' que compta amb el patrocini de l’Obra Social d’Unnim Caixa. Entre els seus protagonistes en destaquen els homínids fòssils de la conca del Vallès-Penedès: en Pau, Pierolapithecus catalaunicus; en Jordi, Hipanopithecus laietanus; i en Lluc, Anoiapithecus brevirostris.

http://www.flickr.com/photos/nik-hil/4905373947/

Tal dia com avui, ara fa 10 anys, es van descobrir les primeres restes del primat fòssil Pierolapithecus catalaunicus a l’Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, l’Anoia). Al dia següent es va recuperar el crani i d’altres restes, que sumaren fins a 84 un cop acabades les excavacions uns mesos després. Des d’aquell 4 de desembre de 2002 han passat moltes coses en el món de la recerca i, tot plegat, consolida Pierolapithecus com l’homínid fòssil clau a l’hora d’entendre l’origen de l’anatomia moderna dels grans antropomorfs i els humans.

Cares d'hominoïdeus catalans.

L’investigador de l’ICP David M. Alba publica aquestat setmana a la prestigiosa revista Evolutionary Anthropology un article que revisa el conjunt de restes fòssils d’hominoïdeus del Vallès-Penedès i en perfila les seves implicacions pel que fa a l’evolució d’aquest grup. Malgrat que encara hi ha discussió científica al voltant d’alguns elements, els homínids catalans es mostren cada cop més com a formes primitives de la família Hominidae (grans antropomorfs i humans), tot i que no s’exclou un parentiu més proper amb orangutans que amb els antropomorfs africans i els humans.

El professor David Begun a l'ICP

El professor del Departament d’Antropologia de la Universitat de Toronto, David Begun, va visitar la setmana passada l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Begun  treballa amb la hipòtesi que els grans antropomorfs actuals (orangutans, goril·les i ximpanzés) i també els humans provenen d’un ancestre comú europeu que hauria migrat a l’Àfrica fa entre 7 i 9 milions d’anys.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b