L'alcalde dels Hostalets de Pierola, Sr. Daniel Vendrell i el director de l'ICP, Sr. Salvador Moyà després de la signatura de l'acord de col·laboració.

L’Ajuntament dels Hostalets de Pierola i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont signen un conveni per dinamitzar el municipi a partir del seu ric patrimoni paleontològic.

El Centre Paleontològic dels Hostalets serà un centre de promoció, difusió i divulgació científica al voltant de l’extraordinària concentració de jaciments del Miocè que es coneixen en aquesta localitat. Entre els nombrosos fòssils recuperats, en destaquen les restes de Pierolapithecus catalaunicus –conegut com a Pau– un dels homínids fòssils més antics que es coneixen al món i del que se’n van recuperar 83 ossos. També serà una porta d’entrada al territori i als seus recursos culturals i naturals

La col·laboració de l’Ajuntament i l’ICP pretèn crear un programa dinàmic, que atregui a turistes, afeccionats i experts en paleontologia, per conèixer la història i l’actualitat de la recerca d’aquest conjunt patrimonial i científic únic al món.

 L’Ajuntament dels Hostalets de Pierola (l’Anoia) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) enceten una col·laboració amb l’objectiu de desenvolupar activitats relacionades amb la promoció, difusió i divulgació científica en el marc de les intervencions paleontològiques que s’estan fent en aquest municipi. L’acord marc de col·laboració, signat avui per l’alcalde dels Hostalets de Pierola, el Sr. Daniel Vendrell i el director de l’ICP, el Sr. Salvador Moyà, contempla la dinamització científica i tècnica del Centre d’Interpretació del Patrimoni Paleontològic (CIP) dels Hostalets de Pierola.

Els Hostalets de Pierola és el municipi català amb un patrimoni paleontològic més important: amb gairebé 200 jaciments documentats i un registre fòssil d’una riquesa excepcional. La recerca està més viva que mai, amb nous resultats de recerca i noves excavacions que fan créixer dia rera dia la importància d’aquest municipi en la ciència internacional. Per recordar només algunes de les troballes, en diferents jaciments dels Hostalets s’han recuperat diverses espècies de primats (hominoïdeus i pliopitecoïdeus), entre els que destaquen els espècimens tipus Pierolapithecus catalaunicus i Anoiapithecus brevirostris, coneguts popularment com a Pau i Lluc i que van suposar dues noves espècies en la família dels Homínids. En Pau és, fins on sabem, l’homínid més antic que es coneix a Europa. Però més enllà d’aquests primats, s’hi han recuperat restes de centenars de mamífers, entre els que s’han descrit també diverses espècies i subespècies, com ara l’èquid Anchitherium nievei recentment publicat.

Imatge de Can Roviralta, edifici que ha estat recuperat per acollir el Centre Paleontològic dels Hostalets de Pierola.

Els habitants dels Hostalets de Pierola, encapçalats per l’equip de govern, són totalment conscients que l’excepcional patrimoni paleontològic fa del seu municipi un punt d’interès científic, cultural i turístic. Des de l’any 2004 es va iniciar una programa estratègic de dinamització económico-cultural que s’articula al voltant d’aquest patrimoni. En aquest sentit s’ha recuperat l’edifici de Can Roviralta, que acollirà el Centre Paleontològic i avui en dia es treballa en el Pla Director que definirà les línies futures d’actuació.

L’Ajuntament dels Hostalets de Pierola, en col·laboració amb l’ICP, centre que ha liderat la recerca en molts dels jaciments d’aquest municipi, posa en marxa el Pla Director del CIP que ha de dissenyar el centre d’interpretació i els seus espais d’exposició, laboratoris de restauració per poder investigar i mostrar al gran públic els fòssils recuperats en aquesta localitat, així com activitats paleontològiques adreçades a escolars i famílies, dels Hostalets o de visita al municipi. A més a més, la incorporació de l’ICP al projecte permetrà desenvolupar activitats científiques en aquest centre –com congressos o cursos especialitzats- que donaran a conèixer els Hostalets a nivell internacional.

Principals eixos del projecte

Durant aquest 2012 les accions previstes per l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola són: la redacció del Pla Director del CIP; la creació de paleorutes que permetin descobrir als excursionistes i turistes diferents jaciments paleontològics i fites de recerca dels Hostalets; la proposta museogràfica del CIP; i el disseny del programa educatiu, cultural i divulgatiu d’aquest centre.

L’ICP participarà en aspectes de comissariat científic com la selecció, proposta i elaboració de continguts científcs ja sigui per l’exposició, les rutes o el programa educatiu. A més a més, en el marc d’aquest acord es dissenyaran sinèrgies per lligar els Hostalets de Pierola a l’activitat que desenvolupa l’equip d’investigació de l’ICP, així com els seus experts en la gestió i conservació del patrimoni. Exemples d’aquestes sinèrgies són la incorporació dels Hostalets al projecte “En Pau, deu anys de recerca”, un programa de divulgació de l’ICP destinat a donar a conèixer l’impacte que la troballa de Pierolapithecus catalaunicus va suposar en la nostra comprensió de l’evolució humana, concretament en el moment en què sorgeix la família Hominidae, de la que en l’actualitat en sobreviuen els ximpanzés, els goril·les, els orangutans i nosaltres els humans.

Excavacions a la Bretxa de Can Vila 1 (Abocador de Can Mata) l'any 2004.

La paleontologia als Hostalets de Pierola

 La presència de restes fòssils als Hostalets de Pierola es coneix des de fa gairebé un segle. Ja en l’època de Josep Ramón Bataller, a començaments del segle XX, es van documentar jaciments com Pierola, i el mateix Miquel Crusafont va excavar en el jaciment clàssic Bretxa de Can Mata.

Actualment es coneixen uns 200 jaciments paleontològics en aquest municipi, que daten del Miocè –fa entre 13 i 10,5 milions d’anys. El conjunt de les localitats que integren els Hostalets de Pierola han lliurat un centenar d’espècies i subespècies de mamífers fòssils extingides o relacionades amb les actuals: eriçons, talps, talpons, musaranyes, esquirols, hàmsters, conills, primats, ossos, anficiònids, musteles, teixons, genetes, felins, porcs, cérvols, girafes, rinoceronts, elefants, calicotèrids i cavalls. Cal esmentar la presència també freqüent de restes fòssils de tortugues gegants. La major part d’aquestes restes estan dispositades a la col·lecció paleontològica de l’ICP, a les instal·lacions del seu museu a Sabadell.

A mitjans dels anys 70 del segle passat es va començar a construir un abocador prop de la masia de Can Mata, que amb el temps es va convertir en l’actual Abocador de Can Mata. Des del moment de la seva ampliació, es van iniciar estudis paleontològics per avaluar el sector afectat per les obres. Els resultats recomanaren la realització d’una intervenció paleontològica preventiva durant la construcció de l’abocador, que ha estat finançada per l’empresa gestora de l’Abocador de Can Mata, CESPA. Durant les obres i amb l’explotació de l’abocador s’han remogut centenars de milers de tones de sediments del Miocè, que han estat una oportunitat única per a millorar el coneixement científic de les faunes que van viure en aquesta zona fa milions d’anys. Al jaciment de l’Abocador de Can Mata són gairebé 60.000 les restes fòssils recuperades, de les que només se n’ha estudiat una petita part.

Last modified on Dilluns, 19 Març 2018 19:43
Rate this item
(0 votes)
Super User

Curabitur ultrices commodo magna, ac semper risus molestie vestibulum. Aenean commodo nibh non dui adipiscing rhoncus.

Website: www.themewinter.com

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b