Qui era en Miquel Crusafont

02 febrer 2015
1250 times

Miquel Crusafont i Pairó, nascut a Sabadell, al Vallès Occidental, el 3 d'octubre l'any 1910, ha estat un dels científics contemporanis catalans més reconeguts a nivell internacional.

La joventut

 

Crusafont, amb només setze anys, va descobrir junt amb el seu amic Ramon Arquer, el jaciment sabadellenc de Can Llobateres, que ha donat fòssils tan importants com Hispanopithecus laietanus, un primat de fa nou milions d'anys.

Quan encara no tenia vint anys, Crusafont ja tenia ben desperta la seva inquietud per la paleontologia i va fer els seus primers estudis sobre una col·lecció de fòssils del Centre Excursionista 'Sabadell'.

L'any 1931 va participar en la fundació del Museu de Sabadell i dos anys després va llicenciar-se en Farmàcia. Crusafont va casar-se l'any 1935 amb la també farmacèutica, Julieta Sabaté.

Durant aquesta època, el futur científic va coincidir en activitats esporàdiques a la redacció del 'Diari de Sabadell' amb Fransesc Trabal i Joan Oliver, dos dels escriptors catalans del segle XX.

Durant gairebé quaranta anys, a partir de 1931, va dedicar-se a la paleontologia, i l'any 1969 va fundar l'Institut Provincial de Paleontologia, on va treballar fins a la seva mort, l'any 1983.

Les primeres recerques

 

Finalitzada la Guerra Civil, Crusafont va ser nomenat subdirector del Museu de Sabadell, i dugué a terme els seus primers treballs paleontològics importants, junt amb Joan Andrés, Jaume Truyols i Josep Fernandez Villalta.

Entre els anys 1940 i 1945, ell i els seus col·laboradors van dedicar-se a excavar en els jaciments paleontològics de la conca del Vallès-Penedès, i fora de Catalunya; a l'Aragó i Madrid, entre altres indrets.

En els anys posteriors, Crusafont va viatjar a França i a Suïssa per establir contacte amb paleontòlegs d'aquests estats. L'any 1948 va llicenciar-se en Ciències Naturals per la Universitat de Madrid i participà en el XIII Congrés Internacional de Zoologia de París i en el XVIII Congrés Internacional de Geologia de Londres. Dos anys més tard va obtenir el títol de doctor amb la tesi 'Els giràfids fòssils d'Espanya'.

Els fructífers anys cinquanta

Durant la dècada dels anys cinquanta del segle passat, la tasca de Crusafont va anar agafant importància, sobretot gràcies a la celebració dels 'Cursets Internacionals de Paleontologia de Sabadell' que tenien lloc cada dos anys, a partir del 1952 i fins el 1958.

Gràcies a l'esforç del científic i els seus col·laboradors, però també a l'esforç econòmic dels ciutadans de Sabadell, el Museu va poder acollir figures destacades de la paleontologia internacional com el professors Jean Piveteau, Piero Leonardi, Johannes Hürzeler, Jean Viret, Bermudo Meléndez i Heinz Tobien, entre altres.

En aquest període, Crusafont també va aprofitar per divulgar la paleontologia a Catalunya i va viatjar per tot Europa per donar conferències.

A les acaballes de la dècada, Crusafont, junt amb els seus col·laboradors, sobretot Jaume Truyols i José Fernéndez de Villalta, a qui s'ha anomenat 'el grup de Sabadell', havia publicar gairebé dos-cents treballs relacionats amb la paleontologia.

 La Universitat

Miquel Crusafont va ser nomenat catedràtic de Paleontologia de la Universtitat d'Oviedo l'any 1960. Ell i Truyols, a qui va nomenar professor adjunt, van treballar a la capital d'Astúries, durant tres anys. L'any 1963, Crusafont va passar a ocupar la càtedra de Paleontologia de la Universitat de Barcelona.

En la segona meitat de la dècada dels seixanta, el científic sabadellenc va prendre part en expedicions paleontològiques a Tunísia i el Marroc, patrocinades per l'Smithsonian Institution dels Estats Units.

L'any 1967, Crusafont va ser nomenat membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Mentrestant, la secció de paleontologia del Museu de Sabadell havia anat creixent. La creació de l'Institut de Paleontologia era, cada vegada més, una necessitat.

L'Institut Provincial de Paleontologia

Crusafont, amb l'ajut de l'alcalde de Sabadell, Josep M. Marcet, i gràcies a la col·laboració de la Diputació de Barcelona i la Caixa d'Estalvis de Sabadell, que va donar els 450 m2 on avui s'emplaça l'Institut, va fer possible la construcció del centre, projectat pels arquitectes Baldrich, Pallars i Lladó.

La inauguració oficial de l'Institut Provincial de Paleontologia va tenir lloc el 30 d'octubre de 1969. Aquell va ser, tal com ell mateix va reconèixer, un dels dies més importants de la vida del paleontòleg sabadellenc.

El llegat

A partir de l'any 1973, Crusafont va haver de reduir la seva activitat degut a una greu malaltia. La tasca fins a la seva mort, el 16 d'agost de 1983, va ser encoratjar, dirigir i formar, l'equip d'investigadors, selecte, que formava part de l'Institut. Entre ells, Juana M. Golpe, Josep M. Pons, Josep M. Gibert, Josep Vicenç Santafé, M. Lourdes Casanovas i Pere Arís. D'aleshores ençà, l'equip d'investigadors, conservadors i preparadors vinculats a l'Institut no ha parat de créixer.

Bibliografia bàsica sobre Miquel Crusafont

Patronat dels Museus Municipals de Sabadell Institut de Paleontologia. (1993). 'Miquel Crusafont'. L'Obra Científica de Miquel Crussafont i Pairó (Sabadell, 1910-1983). Sabadell.
AA.VV. (1984). 'Un sabadellenc universal: Miquel Crusafont Pairó'. Quadern de les Arts i de les Lletres de Sabadell (Sabadell). Monogràfic, núm.38
Crusafont Pairó, M. (1981). 'Quaranta anys de Paleontologia al carrer de Sant Antoni'. Arrahona (Sabadell), núm.12, II època, tardor, p.37-43.
Truyols Santoja, J. (1992). 'Miquel Crusafont Pairó i l'escola paleontològica de Sabadell'. Quaderns d'Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach (Sabadell). Núm.LXI.

 

 

 

 

 

Last modified on Dilluns, 13 Juliol 2015 15:52
Rate this item
(0 votes)
Super User

Curabitur ultrices commodo magna, ac semper risus molestie vestibulum. Aenean commodo nibh non dui adipiscing rhoncus.

Website: www.themewinter.com

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b