En l'actualitat, aquest arxiu es troba a la biblioteca de l'ICP.
El seu material documental és de gran valor perquè recull una activitat científica latent que dibuixa el perfil de la història de la ciència contemporània catalana i, particularment, de les geociències, encarnades en la persona de Miquel Crusafont i dels seus col·legues de l'Institut de Provincial de Paleontologia de Sabadell (IPPS), avui Institut Català de Paleontolgia Miquel Crusafont.
L'arxiu, a més, té un gran component social, ja que són el reflex de diverses èpoques de la vida política catalana i espanyols, de la seva repercussió en l'entorn intel·lectual i personal dels seus protagonistes i del fracàs o arrelament d'institucions com l'IPPS.
Abans d'iniciar el procés de catalogació, l'arxiu Crusafont estava conformat per més d'un centenar de caixes que contenien documents diferenciats com; documents personals, professionals, acadèmics, congressos, cursets, conferències, publicacions, llibres, gairebé sis mil fotografies, retalls de premsa, postals i, sobretot, molta correspondència.
El llegat epistolar
Precisament, la correspondència científica de Crusafont amb altres científics eminents va ser fonamental per al desenvolupament de la seva tasca científica i constitueix una prova del seu abast internacional, però també és una mostra del caire personal que Crusafont va saber mantenir amb alguns d'aquest científics d'arreu del món.
Avui, aquesta correspondència constitueix un material historiogràfic molt important per conèixer el desenvolupament de la paleontologia i la geologia catalana, però també estatal, que va tenir lloc bàsicament des de Sabadell i Barcelona.
Són molts els científics estrangers amb els quals Crusafont va mantenir contacte.
Potser el més importat va ser el professor nord-americà George Gaylord Simpson, el teòric neo-darwinià més destacat d'aquells anys. Crusafont va arribar a tenir amb ell una íntima amistat que va possibilitar la vinguda d'aquest il·lustre professor a Sabadell, l'any 1960.
Però, també són presents en aquesta llista científics i professionals europeus, asiàtics, sud-americans i òbviament catalans residents a l'estat o fora, bé per causes professionals o degut al seu exili degut al franquisme.
Molts d'aquest contactes van ser establerts personalment en els Cursets Internacionals de Paleontologia de Sabadell que Crusafont va organitzar entre 1952 i 1958 al Museu de Sabadell i que van comptar amb un gran prestigi.
Una altra part important de l'arxiu és el resultat de l'intercanvi d'informació entre paleontòlegs sobre les troballes que s'anaven produint. Aquest intercanvi es duia a terme mitjançant unes petites publicacions, a vegades només d'un parell de fulls, conegudes vulgarment com a "separates". El nombre de publicacions d'aquest tipus escrites per Miquel Crusafont en el transcurs de la seva vida arriba gairebé a cinc-centes.
La catalogació
El projecte de catalogació de l'arxiu és desenvolupa des del juny de 2005, mitjançant un conveni entre l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i la Universitat Autònoma de Barcelona (Projecte SAC - Servei d'Arxius de Ciència), per tal que el resultat constitueixi una eina que permeti servir en préstec els documents i facilitar així el coneixement i la trobada d'informació que contenen. És a dir, difondre-la i oferir-la als usuaris que la necessitin.
A principis de 2008 ja s'havien obert 8.500 fitxes relatives a documents personals catalogats, corresponents a la correspondència personal i professional, on hi ha principalment cartes, postals, rebuts, factures, telegrames, nadales, targetes de vista, notes i invitacions.
Una part important d'aquesta informació es troba en el web del projecte arxiusdeciencia.cat (www.sac.cat) del Centre d'Estudis d'Història de les Ciències de l'Universitat Autònoma de Barcelona. L'investigador responsable del treball és Carlos Acosta Rizo, geòleg i estudiant de doctorat de la UAB.
