La nova exposició permanent “Univers” de Cosmocaixa inclou diversos fòssils de la col·lecció de l’ICP entre els quals destaquen els esquelets parcials dels hominoïdeus Pliobates cataloniae (“Laia”), Pierolapithecus catalaunicus (“Pau”) i Hispanopithecus laietanus (“ Jordi”). També s’exposa un esquelet parcial de dinoteri i dues tortugues gegants del Miocè de la conca del Vallès-Penedès. L’exposició temporal “Sabres i mastodonts” també inclou el crani i la mandíbula del fals dents de sabre Albanosmilus jourdanii provinent de l’Abocador de Can Mata.

La cara d'en Pau davant d'una cara humana.

El conjunt fòssil d’hominoïdeus descrits en recerques de l’ICP és una peça clau en la diferenciació evolutiva dels humans i dels grans simis antropomorfs. La importància d’aquests homínids, descrits a partir de diferents investigacions del Grup de Recerca en Paleoprimatologia i Paleontologia Humana de l’ICP, ha portat David M. Alba a participar en una de les trobades científiques internacionals més importants del moment en aquest camp, celebrada al Turkana Basin Institute, a Kenya.

Reconstrucció d'en Jordi exposada al Museu de l'ICP a Sabadell.

Investigadors de l’ICP publiquen aquesta setmana en la prestigiosa revista ‘Journal of Human Evolution’ una reconstrucció acurada del paleoambient en el que va viure l’homínid fòssil Hispanopithecus laietanus, conegut popularment com a Jordi. Aquesta recerca s’endinsa en les causes que van portar a l’extinció els homínids que van poblar Europa durant el Miocè, fa entre 15 i 9 milions d’anys. Les restes fòssils d’aquest primat trobades a Catalunya són les més modernes que es coneixen de l’Europa occidental, i per tant són importants per entendre l’extinció dels grans antropomorfs europeus durant el Miocè superior.

Reconstrucció de l'espècimen fòssil Hispanopithecus laietanus, a partir de les restes trobades a Can Llobateres.

La revista Plos ONE publicava la setmana passada la troballa de restes fòssils de l’homínid Hispanopithecus laietanus al jaciment de Can Feu (Sant Quirze del Vallès), en un treball que signen investigadors de l’ICP. La recerca confirma que aquest homínid de fa uns 10 milions d’anys tenia una locomoció diferent a la de la resta de simis antropomorfs coneguts, tant fòssils com actuals.

Imatge gràfica exposició Gairebé Humans

La primera exposició temporal del Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), “Gairebé Humans: Origen i evolució dels hominoïdeus”, ens  descobrirà la història de la superfamília de primats de la que formem part els humans. La mostra s’inaugurarà durant la primera setmana de setembre i compta amb el finançament d’Unnim Obra Social. Alguns dels seus protagonistes destacats seran els homínids fòssils de la conca del Vallès-Penedès, entre els que Pierolapithecus catalaunicus n’és el més conegut.

Demà dijous el Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) inaugura l’exposició 'Gairebé humans: Origen i evolució dels hominoïdeus' que compta amb el patrocini de l’Obra Social d’Unnim Caixa. Entre els seus protagonistes en destaquen els homínids fòssils de la conca del Vallès-Penedès: en Pau, Pierolapithecus catalaunicus; en Jordi, Hipanopithecus laietanus; i en Lluc, Anoiapithecus brevirostris.

Cares d'hominoïdeus catalans.

L’investigador de l’ICP David M. Alba publica aquestat setmana a la prestigiosa revista Evolutionary Anthropology un article que revisa el conjunt de restes fòssils d’hominoïdeus del Vallès-Penedès i en perfila les seves implicacions pel que fa a l’evolució d’aquest grup. Malgrat que encara hi ha discussió científica al voltant d’alguns elements, els homínids catalans es mostren cada cop més com a formes primitives de la família Hominidae (grans antropomorfs i humans), tot i que no s’exclou un parentiu més proper amb orangutans que amb els antropomorfs africans i els humans.

El professor David Begun a l'ICP

El professor del Departament d’Antropologia de la Universitat de Toronto, David Begun, va visitar la setmana passada l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Begun  treballa amb la hipòtesi que els grans antropomorfs actuals (orangutans, goril·les i ximpanzés) i també els humans provenen d’un ancestre comú europeu que hauria migrat a l’Àfrica fa entre 7 i 9 milions d’anys.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b