El primer atles 3D de l’extint dodo

Més de 300 anys després de la seva extinció, un equip internacional d’investigadors ha publicat a internet el primer atles tridimensional de l’esquelet d’aquesta au no voladora, una icona entre les espècies extingides en la història recent humana. Malgrat la seva presència en la cultura popular, l’anatomia d’aquest parent dels coloms actual era poc coneguda. Part de la recerca ha estat conduïda per la paleontòloga dels Països Baixos Hanneke Meijer a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).

El dodo (Raphus cucullatus) representa un dels exemples més coneguts d'extinció causades pels éssers humans. Era una gran au no voladora endèmica de l’illa Maurici i el darrer exemplar es va documentar l’any 1693, menys de cent anys després que els holandesos colonitzessin l’illa. Les rates i altres predadors introduïts pels humans van tenir un efecte devastador sobre els ous i les cries. Malgrat la seva importància en la cultura popular, se’n sap molt poc sobre aquesta espècie des d'una perspectiva científica i de les col·leccions del segle XVII no se n’ha conservat cap esquelet complet.

Entre els anys 1899 i 1910 un barber i naturalista aficionat francès Etienne Thirioux va trobar un esquelet complet i altres restes parcials d’aquesta espècie a les Illes Maurici que ara han estat utilitzades per crear el primer atles anatòmic tridimensional del dodo gràcies a modernes tècniques d’escaneig làser. Aquest atles, publicat a la Society of Vertebrate Paleontology Memoir “és el tractat més ampli i complet sobre anatomia de l’esquelet del dodo i representa l’esforç d’un ampli equip de científics internacionals durant més de cinc anys” explica Hanneke Meijer, investigadora dels Països Baixos que va contribuir al projecte durant una estada a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i que actualment treballa a la Universitat de Bergen (Noruega).

Atles 3D del dodo (Aves 3D on Sketchfab)

El dodo era un ocell enorme que podia arribar a fer un metre d’alt i pesar uns 18 quilos. Pertanyia a família Columbidae a la que, curiosament, pertanyen ocells relativament petits com els coloms i les tórtores. El nou atles és el primer que mostra les proporcions relatives exactes de l’animal i inclou alguns ossos prèviament desconeguts, com la ròtula, el turmell i ossos del canell i s’ha posat a disposició del gran públic a través d’internet. L’estudi dels espècimens en 3D també ha permès fer simulacions de com aquest gran animal es desplaçava.

“El crani del dodo és tan gran i el seu bec tan robust que és fàcil d’entendre que els primers naturalistes el relacionessin amb els voltors o altres rapinyaires abans que amb un colom”, explica  Meijer. Els avantpassats del dodo van arribar a Maurici fa uns 8 milions d’anys. Sovint les espècies a les illes evolucionen de forma força diferent de com ho fan al continent i, en el cas del dodo, va perdre la capacitat de volar, probablement a causa de l’absència de depredació. Malgrat el que el seu aspecte pugui suggerir, era una espècie perfectament adaptada al seu entorn.

Reconstrucció del segle XVII d'un dodo (Wikimedia Commons)

L’estudi multidisciplinari sobre aquesta au ha permès entendre quin aspecte tenia l’ecosistema on va viure aquesta espècie i perquè molts vertebrats van desaparèixer durant el canvi climàtic que es va produir fa 4.200 anys, principalment com a conseqüència de l’escassedat d’aigua i permet estimar l’actual canvi climàtic sobre la fauna. “Les espècies confinades a les illes són molt més sensibles als canvis ambientals, especialment per la manca d’aigua i la salinització i contaminació de l’aigua durant les sequeres”, explica Kenneth Rijsdijk, investigador de la Universitat d’Amsterdam que també ha participat a l’estudi.

+ info: Rijsdijk, K. F., J. P. Hume, P. G. B. de Louw, H. J. M. Meijer, A. et al. 2015. A review of the dodo and its ecosystem: insights from a vertebrate concentration Lagerstätte in Mauritius; pp. 3–20 in L. P. A. M. Claessens, H. J. M. Meijer, J. P. Hume, and K. F. Rijsdijk (eds.), Anatomy of the Dodo (Raphus cucullatus L., 1758): An Osteological Study of the Thirioux Specimens. Society of Vertebrate Paleontology Memoir 15. Journal of Vertebrate Paleontology 35(6, Supplement). DOI:  10.1080/02724634.2015.1113803

Notícies relacionades:

- L’escaneig 3D revela secrets amagats del dodo

Last modified on Dissabte, 24 Març 2018 18:11
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b