Model 3D de crani de dodo

Un estudi mitjançant escaneig làser revela una anatomia diferent de la que s’havia descrit fins ara per aquesta enorme au no voladora que es va donar per extingida l’any 1693 a causa de l’arribada dels humans a Maurici. El treball ha estat presentat per Hanneke Meijer, investigadora postdoctoral de l’ICP, al congrés anual de la Society of Vertebrate Paleontology, una trobada que reuneix paleontòlegs de tot el món i que es va celebrar la setmana passada a Berlín.

Tot i seva important presència en la cultura popular, sorprenentment se sap molt poc de l’anatomia i la  biologia del dodo (Raphus cucullatus). En aquest estudi, els investigadors han realitzat un model en 3D de l’únic esquelet complet d’un mateix individu que es disposa d’aquesta espècie mitjançant escaneig làser, una tecnologia que permet reproduir fidelment i en tres dimensions els diversos ossos que el componen sense malmetre’ls. Es tracta d’un espècimen trobat l’any 1903 i que actualment es troba al Museu d’Historia Natural de Port Louis, a Maurici. En l’estudi, els investigadors també van escanejar un segon esquelet del Museu de Ciències Naturals de Durban, a Sud-àfrica, format per restes d’individus diferents.

Una de les sorpreses que s’han endut els investigadors a l’hora d’analitzar les imatges és que els esquelets contenen ossos que eren desconeguts en aquesta espècie i que mai havien estat descrits, com ara la ròtula. Els investigadors atribueixen aquest desconeixement al fet que, quan es va donar aquesta espècie per extingida l’any 1693, no hi havia una plena consciència del concepte d’extinció i que posteriorment no hi va haver un excessiu interès a conèixer la biologia d’aquesta au. L’estudi de l’espècimen en 3D també ha permès fer simulacions de com aquest gran animal es desplaçava.

El dodo era un ocell enrome (podia arribar a fer un metre d’alt i pesar uns 18 quilos) de la familia Columbidae a la que, curiosament, pertanyen ocells relativament petits com els coloms i les tórtores. “El crani del dodo és tan gran i el seu bec tan robust que és fàcil d’entendre que els primers naturalistes el relacionessin amb els voltors o altres rapinyaires abans que amb un colom”, comenta Hanneke Meijer, investigadora de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, que ha participat en la recerca.

Reproducció del s. XVII d’un dodo (Wikimedia commons)

Els avantpassats del van arribar a Maurici fa uns 8 milions d’anys. Sovint les espècies a les illes evolucionen de forma força diferent de com ho fan al continent i, en el cas del dodo, va perdre la capacitat de volar, probablement a causa de l’absència de depredació. La història d’aquesta espècie és un exemple de l’efecte pertorbador dels humans sobre els ecosistemes: va ser descoberta l’any 1598 a Maurici i en menys d’un segle ja s’havia extingit. Probablement, el fet de no volar la va convertir en una presa fàcil dels porcs i les rates que els mariners havien introduït a l’illa.

Last modified on Dijous, 05 Març 2015 11:51
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b