El treball de tesi de l’investigador (i ara ja doctor) Àngel H. Luján du per títol “Les Tortugues (Testudines) del Neogen i Quaternari de Catalunya (NE de la Península Ibèrica)” i ha estat motivat per l’abundant registre fòssil d’aquest ordre de rèptils en les col·leccions clàssiques i per material provinent de les excavacions dels darrers anys de l’ICP. Malgrat aquesta riquesa, feia més de 50 anys que no es feia cap estudi taxonòmic de les tortugues fòssils de Catalunya. El treball ha estat codirigit per David M. Alba, cap del grup de recerca de Neogen i Quaternari de l’ICP i Massimo Delfino, investigador del Dipartimento di Scienze della Terra de la Universitat de Torí i investigador associat a l’ICP.
Luján revisa el registre fòssil de tortugues terrestres i d’aigua dolça de Catalunya dels darrers 23 milions d’anys a partir de les restes de la conca del Vallès-Penedès i del pla de Barcelona. A banda de fer-ne una revisió bibliogràfica, l’estudi descriu i assigna taxonòmicament més de 1.400 restes fòssils (majoritàriament inèdites) procedents de més de 100 localitats. El treball emfatitza aquelles restes que permeten un avenç més significatiu en el coneixement de la sistemàtica, filogènia i/o biostratigrafia de determinats tàxons extints.
Reconstrucció d'un paisatge del Miocè (Oscar Sanisidro / ICP)
L’investigador identifica 3 famílies, 7 gèneres i 13 espècies de tortugues terrestres gegants i de mida petita i tortugues d’aigua dolça que van viure durant el Miocè (fa entre 23 i 5 milions d’anys) de la conca del Vallès-Penedès i del Plistocè (entre 2,5 milions d’anys i 12.000 anys) del pla de Barcelona. Durant el Miocè superior, la diversitat de tortugues a Catalunya assoleix el seu màxim, moment a partir del qual decreix progressivament fins fa 7 milions d’anys, durant el Turolià. A partir d’aquest moment, el registre fòssil de tortugues és inexistent fins al Plistocè, on trobem una fauna empobrida, semblant a l’actual.
Notícies relacionades:
