Els amficiònids —col·loquialment coneguts com a "gossos-ós" (bear-dogs, en anglès)— van ser un grup de carnívors que va prosperar a Amèrica del Nord i Euràsia durant bona part del Cenozoic, des de l'Eocè fins al Miocè tardà. Malgrat el seu nom popular, no estan emparentats directament ni amb els gossos ni amb els ossos actuals, sinó que constitueixen una família extinta dins de l'ordre dels carnívors. Presentaven una gran varietat de mides i adaptacions dentals, que anaven des d'espècies hipocarnívores —amb dentició trituradora, convergent amb la dels úrsids i un percentatge de carn inferior al 30% en la seva dieta— fins a formes hipercarnívores (més d’un 70%) amb una dentició de tipus fèlid.

Paludocyon moyasolai pertany a la subfamília Amphicyoninae i se situa dins del gènere Paludocyon, descrit l’any 2011 per Jorge Morales i el seu equip per incloure espècies que fins aleshores s'havien classificat dins del gènere Cynelos. Les espècies de Paludocyon es caracteritzen per mantenir una dentició relativament hipercarnívora, amb molars superiors robustes i premolars reduïdes.

El material tipus —el que ha servit per erigir la nova espècie—inclou un crani força complet però aixafat lateralment amb la dentició superior gairebé completa i un segon molar inferior aïllat. L’anàlisi de la morfologia de la dentició superior ha permès identificar trets que distingeixen P. moyasolai de totes les altres espècies conegudes del gènere. En particular, presenta unes proporcions singulars de les molars superiors i una tercera molar més desenvolupada, amb unes cúspides anteriors ben definides. Aquests caràcters no s’han observat en cap altra espècie de Paludocyon.

Exemplar tipus de Paludocyon moyasolai sp. nov. recuperat al jaciment dels Casots (Subirats).(extret de Morales, J. et al., 2026) .]

Paludocyon era segurament un caçador ràpid de mida mitjana, força més petit i àgil que una segona espècie d’amficiònid de la mida d’un lleopard que habitava el jaciment dels Casots i que encara no ha estat descrita. Altres carnívors del jaciment inclouen felins primitius, mustèlids de grans dimensions i els petits cocodrils del gènere Diplocyonodon. Paludocyon segurament caçava herbívors de mida petita a mitjana, com alguns cérvols, bòvids i suids petits. 

El jaciment dels Casots, una finestra al Miocè català

Els Casots és un dels jaciments de vertebrats del Miocè de referència al sud-est d'Europa. L'edat del jaciment, xifrada en uns 15,9 milions d’anys, es fonamenta en una combinació de dades bioestratigràfiques i magnetoestratigràfiques. Situat al marge meridional de la conca del Vallès-Penedès, va ser descobert el 1989 i va ser objecte d'excavacions fins al 1994. Les campanyes sistemàtiques es van reprendre el 2018 i han continuat ininterrompudament des d'aleshores. Fins avui, s'hi han recuperat més de 5.000 restes de macrovertebrats, que representen prop de 80 espècies de vertebrats, incloent-hi peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers.

La fauna, flora i la sedimentologia del jaciment indiquen que era un llac d’aigua dolça, de poca fondària però molt a prop de la costa, en un context de condicions càlides associades a l'Òptim Climàtic del Miocè. De fet, Paludocyon vol dir 'gos dels aiguamolls'.

Un homenatge a Salvador Moyà-Solà

La nova espècie porta el nom de Salvador Moyà-Solà (Ciutat de Mallorca, 1955), una de les figures més influents de la paleontologia de vertebrats europea de les darreres dècades. Llicenciat en Geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor per la mateixa institució, Moyà-Solà va continuar la seva trajectòria científica a l'Institut de Paleontologia de Sabadell. L’any 2006 va ser nomenat professor d’investigació ICREA i va assumir un paper decisiu en la creació de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, que va dirigir des de la seva fundació fins al 2017. Actualment és investigador emèrit de l’ICP.

La vinculació de Moyà-Solà amb aquesta troballa va molt més enllà de l'homenatge nominal, ja que el cèlebre paleontòleg va ser un dels artífexs de les primeres campanyes d'excavació a els Casots. Després de la descoberta de l'indret l'any 1989, Moyà-Solà impulsar les primeres campanyes d'excavació sistemàtica que es van desenvolupar fins el 1994. Les restes fòssils del crani que han permès descriure la nova espècie Paludocyon moyasolai van ser recuperades precisament durant aquestes intervencions primerenques, concretament l'any 1991.

La dedicatòria de Paludocyon moyasolai suposa, en paraules dels autors de l'article, un reconeixement a la «meravellosa contribució al desenvolupament de la paleomastologia europea» de Moyà-Solà.

Equip investigador i finançament de la recerca

En l'estudi hi ha participat personal investigador de diverses institucions. Per part de l'ICP, hi ha contribuït Jesús Gamarra, Josep Robles, David M. Alba, Isaac Casanovas-Vilar i Juan Abella (Universitat de València i associat a l’ICP). La resta de l’equip de recerca està integrat per Jorge Morales (Museo Nacional de Ciencias Naturales-CSIC), Alberto Valenciano (Universidad Complutense de Madrid / Iziko Museums of South Africa) i Maria Gregori (Instituto Nacional de Biodiversidad de l'Equador / Universitat de València).

L’estudi s'ha finançat mitjançant diversos projectes d'R+D+I de l'Agència Estatal de Investigació del Ministeri de Ciència i Innovació d'Espanya. Així mateix, la recerca ha comptat amb el suport del Programa CERCA i de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya. Finalment, els treballs de camp i les intervencions a els Casots han rebut fons del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, d'una Beca Leonardo de la Fundación BBVA i de l'Ajuntament de Subirats, aquest darrer implicat també en la protecció del jaciment i la divulgació del patrimoni.

Imatge principal: Recreació de l'aspecte en vida del cap i el coll de Paludocyon moyasolai sp. nov. Il·lustració: Jesús Gamarra / ICP

Article original:

• Morales, J., Abella, J., Valenciano, A., Gamarra, J., Robles, J. M., Gregori, M., Alba, D. M., & Casanovas-Vilar, I. (2026). A new species of Paludocyon (Carnivora: Amphicyonidae) from the early Middle Miocene of els Casots (Vallès-Penedès Basin, Barcelona, Spain). Journal of Mammalian Evolution, 33, 29. https://doi.org/10.1007/s10914-026-09814-6