Un article de revisió publicat a la revista Journal of Human Evolution per David M. Alba, director de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), i Alessandro Urciuoli, investigador postdoctoral ‘Margarita Salas’ de la Universitat Autònoma de Barcelona, repassa l'evolució dels primats hominoïdeus durant el Miocè (entre fa 23 i 5 milions d'anys) des de la perspectiva de les controvèrsies que han envoltat (i encara envolten) les relacions de parentiu entre els membres extints del grup i els seus representants actuals, incloent-hi els humans.
El macrojaciment de Can Mata ubicat als Hostalets de Pierola (Anoia) ha proporcionat més de 72.000 fòssils de vertebrats en les darreres dècades i és una referència a nivell mundial per estudiar les faunes del Miocè. Una nova recerca ha permès datar la localitat clàssica de Can Mata 1 en 11,1 milions d’anys d’antiguitat, posterior al trànsit Aragonià/Vallesià, on es va trobar una dent de primat a mitjans del segle passat. La investigació ha estat publicada a la revista Journal of Human Evolution.
Durant el mes d’abril passat, Juan Luís del Campo, naturalista amateur, va cedir a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) una col·lecció de més de 1.600 fòssils recol·lectats al voltant de Viladecavalls (Vallès Occidental). Aquests fòssils s’han incorporat a les col·leccions de l’ICP per a la seva conservació, documentació i estudi.
Xavier Boquete, alcalde de Masquefa, i Enric Menéndez, gerent de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), han signat avui un acord de col·laboració entre ambdues institucions per a la recuperació, conservació, estudi i divulgació del patrimoni paleontològic del municipi, excepcionalment ric pel que fa a restes de vertebrats del Miocè.
Eomellivora moralesi ha estat descrita a partir de diversos fragments mandibulars i cranials excavats a l’Abocador de Can Mata i té una antiguitat d’uns 11,2 milions d’anys. Es tractaria d’una espècie relativament gran de mustèlid. El nom de l’espècie ret homenatge al paleontòleg Jorge Morales, en reconeixement a la seva extraordinària contribució a la paleontologia de vertebrats.
Aquest estiu s'han reprès les tasques d'excavació al jaciment dels Casots (Subirats, Anoia). Amb l'objectiu de donar a conèixer el registre fòssil d'aquesta zona i la feina que hi duen a terme els paleontòlegs i paleontòlogues de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), l'Ajuntament de Subirats ha organitzat una jornada de portes obertes el proper diumenge, dia 4 de juliol, de les 10 a les 12 h. L'activitat és gratuïta amb inscripció prèvia i aforament limitat.
Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), la Universitat d’Alcalà (UAH), la Universitat de Saragossa i l’Institut Universitari d’Investigació de Ciències Ambientals d’Aragó (IUCA) han descrit la nova espècie d’anficiònid Ammitocyon kainos a partir de de les restes craneodentals de tres exemplars excavats al jaciment de Batallones-3 (Madrid).
El Museu Nacional de la Natura i la Ciència de Tòquio mostra diverses rèpliques de fòssils provinents del jaciment dels Casots (Subirats, Alt Penedès) en una exposició dedicada a grans carnívors actuals i extints. Les rèpliques es van elaborar al laboratori de Preparació i Conservació de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Les darreres campanyes d’excavació que s’han dut a terme en aquest jaciment han permès reconèixer-hi la presencia d’un dinoteri, un parent molt llunyà dels elefants.
Un article publicat a Science per personal investigador de l’American Museum of Natural History (AMNH), l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i del NYIT College of Osteopathic Medicine revela que molts dels postulats actuals sobre l’evolució humana no són compatibles amb les evidències que proporciona el registre fòssil.
Alessandro Urciuoli, investigador del Grup de Recerca de Paleoprimatologia i Paleoantropologia de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha defensat avui la tesi doctoral on explora la utilitat de la morfologia dels canals semicirculars de l'orella interna com a eina per establir relacions filogenètiques entre els primats catarrins. El seu treball ha estat dirigit per Salvador Moyà-Solà i David M. Alba (ICP).
