fbpx

Paladar fòssil que ha servit per descriure la nova espècie de mustèlid Eomellivora moralesi. (Reproduït a partir d’Alba et al. (2021))Eomellivora moralesi ha estat descrita a partir de diversos fragments mandibulars i cranials excavats a l’Abocador de Can Mata i té una antiguitat d’uns 11,2 milions d’anys. Es tractaria d’una espècie relativament gran de mustèlid. El nom de l’espècie ret homenatge al paleontòleg Jorge Morales, en reconeixement a la seva extraordinària contribució a la paleontologia de vertebrats.

Excavació al jaciment dels Casots (Foto: Joan Madurell)

Aquest estiu s'han reprès les tasques d'excavació al jaciment dels Casots (Subirats, Anoia). Amb l'objectiu de donar a conèixer el registre fòssil d'aquesta zona i la feina que hi duen a terme els paleontòlegs i paleontòlogues de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), l'Ajuntament de Subirats ha organitzat una jornada de portes obertes el proper diumenge, dia 4 de juliol, de les 10 a les 12 h. L'activitat és gratuïta amb inscripció prèvia i aforament limitat.

 

Recreació de l’aspecte en vida de la nova espècie d’anficiònid Ammitocyon kainos  (Autor: Oscar Sanisidro / Universidad de Alcalá)Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), la Universitat d’Alcalà (UAH), la Universitat de Saragossa i l’Institut Universitari d’Investigació de Ciències Ambientals d’Aragó (IUCA) han descrit la nova espècie d’anficiònid Ammitocyon kainos a partir de de les restes craneodentals de tres exemplars excavats al jaciment de Batallones-3 (Madrid).

Rèplica del crani d'Amphicyon olisiponensis a l'exposició "Hunters on land" al Museu Nacional de la Natura i la Ciència (Tòquio, Japó)

El Museu Nacional de la Natura i la Ciència de Tòquio mostra diverses rèpliques de fòssils provinents del jaciment dels Casots (Subirats, Alt Penedès) en una exposició dedicada a grans carnívors actuals i extints. Les rèpliques es van elaborar al laboratori de Preparació i Conservació de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Les darreres campanyes d’excavació que s’han dut a terme en aquest jaciment han permès reconèixer-hi la presencia d’un dinoteri, un parent molt llunyà dels elefants.

© Christopher M. Smith

Un article publicat a Science per personal investigador de l’American Museum of Natural History (AMNH), l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i del NYIT College of Osteopathic Medicine revela que molts dels postulats actuals sobre l’evolució humana no són compatibles amb les evidències que proporciona el registre fòssil.

 Alessandro Urciuoli durant la defensa de la tesi doctoral

Alessandro Urciuoli, investigador del Grup de Recerca de Paleoprimatologia i Paleoantropologia de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha defensat avui la tesi doctoral on explora la utilitat de la morfologia dels canals semicirculars de l'orella interna com a eina per establir relacions filogenètiques entre els primats catarrins. El seu treball ha estat dirigit per Salvador Moyà-Solà i David M. Alba (ICP).

"A resume of human evolution" de chriskatsie sota llicència CC BY-NC 2.0

Un estudi a PNAS liderat per l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) analitza la relació de parentiu entre dos grans primats antropomorfs del Miocè (Hispanopithecus i Rudapithecus) a partir de la morfologia dels canals semicirculars de la seva orella interna. Aquesta estructura anatòmica es molt informativa de cara a reconstruir el parentiu entre les espècies de primats fòssils i confirma que els dos gèneres d'homínids són diferents, i molt similars als ximpanzés i als bonobos actuals. Aquests haurien conservat en gran mesura la forma ancestral mentre que els orangutans s'haurien allunyat d'ella més que els altres antropomorfs.

 Recreació de l’aspecte en vida del cérvol mesquer del Miocè  Micromeryx.  (Per cortesia d’Israel M. Sánchez / Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont)

Els canvis en la dieta del remugant Micromeryx, un cérvol mesquer extint que va habitar en les mateixes zones que els hominoïdeus i els pliopitecoïdeus durant el Miocè, ha revelat que aquests primats extints van ocupar hàbitats diferents a Catalunya com a conseqüència de les seves diferents preferències alimentàries i tipus de locomoció. Els canvis en la vegetació provocats per un augment de l'aridesa expliquen perquè aquests dos grups mai van cohabitar. L'estudi ha estat publicat a BMC Biology per personal investigador de la Universitat de Saragossa, l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i la Universitat Complutense de Madrid.

Sílvia Jovells-Vaqué, investigadora del Grup de Recerca de Paleoecologia i Biocronologia de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha defensat avui la seva tesi doctoral sobre els rosegadors del Miocè de la conca del Vallès-Penedès. El seu treball, que ha estat dirigit per Isaac Casanovas-Vilar (ICP), ha analitzat més de 1000 restes fòssils d’aquest grup de fa entre 19 i 15 milions d’anys.

Un estudi publicat avui a la revista Scientific Reports descriu l'únic crani ben conservat de l'espècie Crocodylus checchiai.  Gràcies a les tècniques de tomografia computada, s'han identificat detalls anatòmics que el situen a la base de l'arbre evolutiu dels cocodrils nord-americans.  Alguns exemplars haurien nedat des de l’Àfrica fins a Amèrica durant el Miocè.  La recerca ha estat liderada per Massimo Delfino, investigador de la Universitat de Torino i associat a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

Pàgina 1 de 7

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca b

xnxxarabsex

sexe libre

sexsaoy

sexjk

russian sex

afdalsex