Un article publicat a Scientific Reports descriu la presència més antiga de llop salvatge al jaciment de Dmanisi (Georgia). Es tracta d’un depredador amb adaptacions per l’hipercarnivorisme emparentat amb l’actual licaó. L’estudi revela que les poblacions d’aquesta espècie van dispersar-se des d’Àsia cap a Europa i Àfrica fa uns 2 milions d’anys, seguint una ruta paral·lela a les dels humans, que la van fer en el sentit oposat. L’espècie identificada mostra evidències de comportament cooperatiu amb els individus més desvalguts.
Un estudi amb participació d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriu les característiques paleobiològiques dels ossos de les cavernes que van cohabitar amb Homo erectus en el jaciment georgià de Dmanisi, fa 1,8 milions d’anys. La recerca s’ha publicat avui a la revista Scientific Reports i revela un solapament en les dietes d’ambdues espècies.
El passat mes de novembre paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) van dur a terme la tercera excavació sistemàtica a la Grotte de la Carrière, als Pirineus francesos. Els treballs d’aquesta campanya s’han centrat a ampliar un sondatge iniciat durant el 2016 en una de les galeries de la cavitat. Aquestes tasques han permès recuperar prop de 500 restes de grans carnívors com ara óssos de les cavernes, hienes o lleopards d’una antiguitat aproximada de 300.000 anys.
Durant aquest mes de novembre, un equip d’investigadors i preparadores de l’ICP s’ha desplaçat a Prada de Conflent, als Pirineus orientals francesos, per preparar i estudiar en detall fòssils provinents de la Grotte de la Carrière, una cova que durant els anys 2015 i 2016 ha proporcionat una gran quantitat de restes fòssils de lleons, lleopards o linx, entre d’altres faunes.
El cap de setmana del 13 i 14 de febrer, un grup de joves de la Catalunya Nord i de diversos municipis del Principat de Catalunya van realitzar una sèrie d’activitats esportives i culturals per tal de conèixer i aprendre a valorar el patrimoni cultural i natural de les comarques gironines. La trobada formava part d’un projecte de recerca paleontològica i espeleològica que coordina l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a l’espai català transfronterer, amb la col·laboració de la Secció Villata de la Federació Catalana d’Espeleologia.
L’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Joan Madurell-Malapeira, coordinarà un nou projecte de recerca per estudiar les faunes de coves i avencs dels Pirineus durant el Plistocè. L’estudi està finançat per la Casa de la Generalitat a Perpinyà a través de les ajudes específiques per al desenvolupament de projectes dins de l’Espai Català Transfronterer.
Àngel Hernández Luján, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha defensat avui el seu treball de tesi doctoral per optar al títol de Doctor en Geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El tribunal ha atorgat la màxima qualificació al seu estudi sobre les tortugues del Neogen i Quaternari de Catalunya que ha desenvolupat els darrers anys i que es fonamenta en la descripció i atribució taxonòmica de més de 1.400 restes fòssils.
Un estudi publicat recentment a la revista PLOS ONE encapçalat per investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha reconstruït la dieta de tres espècies d'armadillos fòssils mitjançant un mètode conegut com Anàlisi d'Elements Finits. L'estudi confirma una dieta carnívora per M. outesi i herbívora (absent en les espècies actuals) en V. màxima.
La Conca de Guadix, a la Serralada Bètica, és una de les zones privilegiades de la paleontologia de la Península Ibèrica. La formació de la conca i la seva evolució al llarg de milions d’anys han deixat exposats sediments marins i continentals del final del Miocè fins el Plistocè. És en aquesta època quan la zona mediterrània pateix importants canvis geològics fins a assolir la seva forma actual. L’investigador de l’ICP Raef Minwer-Barakat és un dels paleontòlegs que coneix millor aquesta zona, i ens explica algunes de les troballes més importants que s’hi han fet, així com els resultats de la recerca que acaba de publicar.
