Un equip internacional amb la participació de personal investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), la Universitat d'Edimburg i diferents institucions dels EUA (Pittsburgh, Albuquerque i Nova York) ha demostrat que els mamífers placentaris arcaics de l'Eocè, com els til·lodonts Trogosus, conservaven característiques cerebrals ancestrals en comparació amb altres grups contemporanis de l'Eocè. L'estudi revela que aquest gènere tenia un neocòrtex relativament petit, el que podria haver tingut repercussions negatives en la seva supervivència a llarg termini i estar relacionat amb l'extinció dels Tillodontia al llarg de l'Eocè mitjà.
Les veus que demanen conèixer més i millor el registre fòssil per poder entendre què està passant avui, i tenir dades en les que fonamentar polítiques mediambientals més eficients, són cada cop més clares i nombroses. Aquesta relació entre el passat i el present, i sobretot el futur, és una línia de recerca en auge.
La Conca de Guadix, a la Serralada Bètica, és una de les zones privilegiades de la paleontologia de la Península Ibèrica. La formació de la conca i la seva evolució al llarg de milions d’anys han deixat exposats sediments marins i continentals del final del Miocè fins el Plistocè. És en aquesta època quan la zona mediterrània pateix importants canvis geològics fins a assolir la seva forma actual. L’investigador de l’ICP Raef Minwer-Barakat és un dels paleontòlegs que coneix millor aquesta zona, i ens explica algunes de les troballes més importants que s’hi han fet, així com els resultats de la recerca que acaba de publicar.
L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont amb el suport de la Fundació Catalunya-La Pedrera organitzarà el proper 24 d’abril el curs “Tigres dents de sabre i queixals del seny de cabra: patrons i evolució dental en mamífers”, un curs d’especialització científica adreçat a professors de secundària per apropar la recerca als centres educatius. El responsable del curs és Marc Furió, investigador de l’ICP.
