Les veus que demanen conèixer més i millor el registre fòssil per poder entendre què està passant avui, i tenir dades en les que fonamentar polítiques mediambientals més eficients, són cada cop més clares i nombroses. Aquesta relació entre el passat i el present, i sobretot el futur, és una línia de recerca en auge. 

 

El Grup de Recerca en Paleobiologia de l’ICP està desenvolupant línies de recerca molt innovadores, que s’endinsen en les tendències evolutives de les diferents espècies de mamífers a l’extinció o a l’adaptació davant canvis climàtics o altres situacions amb importants restriccions de recursos –com és el cas d’ecosistemes illencs.

Fa pocs dies un dels investigadors d’aquest grup, en Xavier Jordana, va participar en la 86a Conferència Anual de la Societat Alemanya de Mastologia que portava per títol “The PAST, PRESENT and FUTURE of MAMMALIAN DIVERSITY”. Els organitzadors, un grup de genetistes experts en biologia de la conservació de l’Institut de Recerca Senchenberg (Museu d’Història Natural de Frankfurt) havien convidat alguns paleontòlegs a presentar els seus treballs. Fins aquí cap sorpresa, perquè és conegut que la paleontologia ens ajuda a conèixer la diversitat de les espècies extintes. Però, l’investigador de l’ICP X. Jordana havia estat convidat a presentar el seu treball en la sessió del dijous, dedicada als aspectes actuals de la diversitat de mamífers. A parlar, en definitiva, de com a partir del coneixement del cicles vitals dels mamífers extints i actuals, podem saber si les poblacions actuals estan preparades per fer front als canvis mediambientals presents i futurs. 

En Xavier Jordana durant la presentació al Congrés Anual de la Societat Alemanya de Mastologia.

P: Xavier, per què creus que van convidar-vos a un congrés com aquest i, especialment, per què la teva xerrada s’inclou en la investigació sobre els mamífers actuals?

Cada cop són més els investigadors dedicats a la biologia de la conservació dels mamífers que creuen que el coneixement dels cicles de vida dels animals és un factor determinant per portar a terme polítiques efectives de conservació d’espècies en risc d’extinció. I el que nosaltres fem al Grup de Recerca en Paleobiologia està molt relacionat amb aquest tema. És a dir, en entendre les adaptacions evolutives dels cicles de vida dels mamífers a partir del registre fòssil. El nostre grup és pioner en la reconstrucció de les característiques vitals i fisiològiques dels mamífers fòssils. Tanmateix, no ens quedem només en l’estudi del passat, sinó que ho volem aplicar al present i al futur. Recentment, hem publicat un article a la prestigiosa revista Nature on mostrem com es poden conèixer algunes característiques fisiològiques i del cicle vital dels mamífers actuals, característiques de gran importància per la seva supervivència com per exemple l’edat de reproducció o la longevitat, a partir de l’estructura interna dels ossos llargs. Aquest representa un mètode alternatiu als habituals programes de monitorització d’espècies salvatges, que tenen un cost molt alt i requereixen d’un espai temporal llarg. Aquest nou mètode pot ser, doncs, de gran utilitat per a la conservació de les espècies en risc d’extinció.

Fa uns mesos ens fèiem ressò en aquest web d’un altre article publicat a Nature en el que una vintena de prestigiosos investigadors internacionals reclamaven més recerca per conèixer millor els canvis climàtics que ha patit la Terra fa milions d’anys, i així millorar la capacitat de predir aquests canvis i entendre si l’acció humana pot estar empenyent el nostre planeta cap a canvis irreversibles en la biosfera.

P: Xavier, creus que aquest missatge ha penetrat ja en la comunitat científica? Estan d’acord els científics que la paleontologia ens pot aportar claus importantíssimes també per a la recerca ecològica actual?

Sí, de fet és un camp emergent, encara molt nou. En els darrers anys estan sorgint noves àrees de investigació com la Paleobiologia de la Conservació o l’Ecologia Històrica que van en aquesta direcció. Un exemple recent i clar d’aquest interès en conjuntar esforços entre paleontòlegs i ecòlegs és el tòpic de l’última edició de la Conferència Anual de la Societat Alemanya de Mastologia: “Passat, Present i Futur de la diversitat dels mamífers”, i en la que varem ser convidats a presentar una comunicació.

P: Parlar de conservació de la biodiversitat va molt més enllà de parlar del nombre d’espècies oi? Què pot dir la paleontologia sobre la conservació de la biodiversitat?

La paleontologia pot aportar moltes coses sobre la conservació de la biodiversitat, però sobretot pot aportar una cosa que la recerca en espècies actuals no pot, que és el coneixement sobre les respostes adaptatives a llarg plaç de les espècies en front als canvis ambientals. Aquest coneixement ens pot ajudar a predir quines espècies tenen més risc d’extinció en les condicions actuals de canvi climàtic. El registre fòssil ens pot informar de la diversitat de les espècies en el passat. Però si, a més a més, aquesta informació la posem en el context dels canvis climàtics que han tingut lloc en els darrers milions d’anys, podem relacionar les extincions amb l’ambient. I si a tot això li afegim el coneixement sobre les adaptacions evolutives d’aquestes espècies, com per exemple els canvis en els cicles vitals, aleshores serem capaços de predir les tendències evolutives en front als canvis en els seus ecosistemes.

Cérvol alpí. Tall histològic d'un fèmur que mostra línies d’aturada en l’escorça interna. Meike Köhler. ICP

P: Sou molts els que treballeu en aquesta direcció?

Doncs no. D’equips de paleontòlegs que s’estan especialitzant en el que es coneix com la paleobiologia de la conservació n’hi ha cada cop més. Però d’equips que s’endinsin en l’estudi del cicle de la vida dels mamífers a partir del registre fòssil som ben pocs. A més a més del nostre grup, encapçalat per la investigadora ICREA Meike Köhler, hi ha el grup del Tim Bromage a la Universitat de Nova York i amb menor intensitat el grup del Jorge Cubo de la Universitat Pierre i Marie Curie a París.  De fet, recentment ens ha estat atorgat un projecte del Ministerio de Economia y Competitividad per fer recerca plegats, juntament amb dos altres grups experts ens sistemes illencs, i seguirem explorant què ens diu el cicle de la vida de les espècies extintes sobre la diversitat actual de la Terra.

P: La Meike i tu treballeu plegats, però podríem dir que ella coneix millor els ossos i tu les dents dels animals fòssils. Quina diferència hi ha? En quina mesura n’obtenim informació complementària, i en quina són mètodes que ens serveixen per contrastar resultats?

Tots dos, ossos i dents, són teixits durs i per tant ens aporten una informació molt similar. Tanmateix, també es complementen. Per exemple, el desenvolupament de les dents en els mamífers segueix patrons molt conservadors, i per tant mostra menys plasticitat (capacitat de canvi) que l’esquelet ossi. Això fa que el desenvolupament dental sigui un indicador molt fiable de determinats estadis del creixement ontogenètic. A mode d’exemple, l’erupció del primer molar està molt relacionada amb l’edat de deslletament, i la del tercer molar amb l’inici de l’edat adulta. En canvi, l’os és més sensible als estímuls fisiològics (interns) i ambientals (externs) com ho demostra l’aturada momentània del creixement durant l’estació desfavorable, o la dràstica reducció de la velocitat de creixement de l’os coincidint amb l’edat de reproducció. L’ideal és disposar de la informació d’ambdós, ossos i dents, per tal de reconstruir els aspectes fisiològics i de desenvolupament dels animals extints.

+ info El registre fòssil, una necessitat per als biòlegs

Last modified on Dimecres, 21 Març 2018 14:47
Rate this item
(0 votes)
Super User

Curabitur ultrices commodo magna, ac semper risus molestie vestibulum. Aenean commodo nibh non dui adipiscing rhoncus.

Website: www.themewinter.com

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b