Un article de revisió publicat a la revista Journal of Human Evolution per David M. Alba, director de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), i Alessandro Urciuoli, investigador postdoctoral ‘Margarita Salas’ de la Universitat Autònoma de Barcelona, repassa l'evolució dels primats hominoïdeus durant el Miocè (entre fa 23 i 5 milions d'anys) des de la perspectiva de les controvèrsies que han envoltat (i encara envolten) les relacions de parentiu entre els membres extints del grup i els seus representants actuals, incloent-hi els humans.
Un article publicat a Science per personal investigador de l’American Museum of Natural History (AMNH), l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i del NYIT College of Osteopathic Medicine revela que molts dels postulats actuals sobre l’evolució humana no són compatibles amb les evidències que proporciona el registre fòssil.
Alessandro Urciuoli, investigador del Grup de Recerca de Paleoprimatologia i Paleoantropologia de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha defensat avui la tesi doctoral on explora la utilitat de la morfologia dels canals semicirculars de l'orella interna com a eina per establir relacions filogenètiques entre els primats catarrins. El seu treball ha estat dirigit per Salvador Moyà-Solà i David M. Alba (ICP).
Un estudi a PNAS liderat per l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) analitza la relació de parentiu entre dos grans primats antropomorfs del Miocè (Hispanopithecus i Rudapithecus) a partir de la morfologia dels canals semicirculars de la seva orella interna. Aquesta estructura anatòmica es molt informativa de cara a reconstruir el parentiu entre les espècies de primats fòssils i confirma que els dos gèneres d'homínids són diferents, i molt similars als ximpanzés i als bonobos actuals. Aquests haurien conservat en gran mesura la forma ancestral mentre que els orangutans s'haurien allunyat d'ella més que els altres antropomorfs.
Els canvis en la dieta del remugant Micromeryx, un cérvol mesquer extint que va habitar en les mateixes zones que els hominoïdeus i els pliopitecoïdeus durant el Miocè, ha revelat que aquests primats extints van ocupar hàbitats diferents a Catalunya com a conseqüència de les seves diferents preferències alimentàries i tipus de locomoció. Els canvis en la vegetació provocats per un augment de l'aridesa expliquen perquè aquests dos grups mai van cohabitar. L'estudi ha estat publicat a BMC Biology per personal investigador de la Universitat de Saragossa, l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i la Universitat Complutense de Madrid.
Un article encapçalat per un equip investigador del American Museum of Natural History amb participació de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha analitzat amb detall la pelvis i vèrtebres lumbars d’Oreopithecus bambolii, un primat d’uns 7 milions d’anys d’antiguitat. La recerca, publicada a la revista PNAS, aporta noves evidències sobre la locomoció d’aquest controvertit hominoïdeu.
Un estudi liderat per la Universitat de Copenhaguen amb la participació de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha analitzat les proteïnes contingudes en una molar fòssil del primat extint Gigantopithecus. Es tracta de l'evidència molecular més antiga d’un hominoïdeu i ha permès reconstruir la seva història evolutiva. La recerca ha estat publicada avui a la revista Nature.
L’estudi morfomètric del fèmur del primat fòssil Aegyptopithecus zeuxis ha revelat que l’estructura del maluc (una part de l’anatomia molt relacionada amb el sistema locomotor) dels cercopitècids (o mones del Vell Món) i els hominoïdeus (que inclouen els simis antropomorfs com els ximpanzés i els humans) va divergir evolutivament—en direccions oposades—a partir d’una forma primitiva de l’Oligocè.
Pliobates cataloniae, la nova espècie d’hominoïdeu descrita a la revista Science per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a partir de l’espècimen que els investigadors van batejar amb el sobrenom de “Laia”, ha estat inclosa dins de la llista de les 10 espècies més rellevants d’entre les més de 18.000 que es van descriure durant el 2015. El College of Environmental Science and Foresty de la universitat estatal de Nova York publica anualment aquesta llista que enguany també inclou la nova espècie d’humà Homo naledi, una tortuga gegant de Galàpagos o una planta carnívora del Brasil, entre d’altres noves espècies.
Un equip d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriu a la revista Science el nou gènere i espècie, Pliobates cataloniae, a partir d’un esquelet procedent de l’abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Catalunya). Les restes corresponen a una femella adulta que ha estat batejada com a “Laia”. Pesava uns 4-5 kg, s’alimentava de fruits tous i grimpava per les capçades dels arbres penjant-se eventualment de les branques. Té 11,6 milions d’anys i, en termes de parentiu, tot just precedeix la divergència entre els homínids (grans antropomorfs i humans) i els hilobàtids (gibons), per la qual cosa té importants implicacions per a reconstruir el darrer ancestre comú de tots dos grups.
