Col·lecció (4)


17 Feb 2015 Written by

How do the restorers work?

The restorers of the ICP are in charge of the proper preservation of fossils and contribute to finding different solutions to keeping them from becoming damaged from the time when they are extracted until their treatment in the laboratory.
The mission of the restorers is to maintain the physical properties and the persistence of chemical agents of fossils. That is to say, to avoid deterioration of the fossil. They are also in charge of repairing fossils if they are fractured when they are found in the deposit.

Why it is necessary to restore a fossil?

Restoring a fossil is important in order for it to remain in proper condition for being manipulated and investigated by the researchers or shown to the public. The fossil, once extracted from the deposits, experiences changes in temperature and humidity.
For proper conservation, it is of fundamental importance to avoid abrupt changes in these factors. Therefore, at the time of extraction, a good system of packing that guarantees suitable conditions for the fossils is essential in case there is a delay until it is prepared in the laboratory.

What are the stages of restoring a fossil?


As soon as the fossil arrives at the restoration laboratory the restorers open the 'mummy'. That is to say, they remove the fossil from the polyurethane or plaster wrapping that the paleontologists have made during the excavation of the deposit.
Immediately afterwards, the restorers separate the fossil from the matrix. This work can take weeks.
In the case of a broken fossil, it is necessary to repair it and to unite fragments, often with the collaboration of a researcher. This is in order to reconstruct the unit and to have it in its original condition.
The fossil is cleaned, and finally it is consolidated with chemical agents, so when the piece is needed for study it is in good condition.
Restoration work can be very complex. It depends in good measure upon the matrix that the fossil is adhered to. If, for example, this matrix is a material that easily fragments, the restorers will have to be very careful. Otherwise, if the matrix is a hard one, then it will be necessary to take care of separating and cleaning the fossil without damaging it.

How are the micro-vertebrate fossils prepared?


Obtaining micro-vertebrate fossils is carried out following a different methodology from the one used in the case of the macro-vertebrate.
In this case, the most important element is not the preservation and preparation of the remains, but rather to obtain a high number of remains. The technique varies remarkably from the one described in the previous section due to the small size of the elements that are usually recovered. In this case, to obtain the remains, it is necessary to select a concrete geologic level and to fill it with sediment coats of approximately 25 kg.
Later, this sediment is transferred to a set of buckets with water. The sediment must be soaked (minimum twenty-four hours), so that the clay softens.
Once this is done, the sediment, the mud and the water go through a set of sieves in order to retain the portion of sand measurement. Bones of reptiles, amphibians, birds, fish and teeth of small mammals can be found between this portion. All these remains are separated from the sandy part under a binocular microscope (called \"concentrated\" by the paleontologists), after having been previously dried.
Because of the fragility and size of treated fossils, the separation of fossil remains from the inorganic mineral material is carried out using precision clamps (microelectronics) that provide an optimal relation between pressure and precision.
The cleaning of the teeth or bony fragments passes through the treatment with weak acids or the application of ultrasounds. In either case, it is necessary to go carefully because an excess in the concentration of acid, the time of immersion or an inadequate product, can destroy the remains.
In the same way, for those fossils requiring ultrasound treatment, a few more seconds under the ultrasound can break fossils.

Making molds and copies


The constant manipulation of fossils by the researchers can damage the pieces, and on occasion these can be unique pieces.
In order to avoid spoiling the original ones, in the preparation laboratory molds and copies of the pieces are made. In this way, the researchers can recreate hypothesis, make reconstructions of the individuals, comparative studies, and exchange materials with other centers without putting the original ones in danger.
Sometimes molds are made in the deposits if a fossil, due to its location or nature, cannot be extracted, or simply because conservation of its state and original position before being extracted is needed. This can contribute to interesting information for its later study or exhibition.


Over the years of restoration work at the ICP laboratory, disclosure has become an important activity. It has been done through participation in congresses, publication of articles, doing practicums for students of restoration schools and open house days for the public.


17 Feb 2015 Written by

What is the task of the conservators?

The conservators of the ICP are in charge of preserving the collection of the Institut.
That is to say, to extend the life of the fossil collection so that future generations can know and enjoy it.
With this purpose, conservators look for new materials to better pack and preserve fossils, discard aggressive materials from the pieces, control the climate of the warehouses and make sure users use good practices to manipulate the material.

On the other hand, the conservators also manage any fossil movement that takes place in the Institut. They manage everything from entering new specimens into the center, transferring fossils to the laboratory, checking out fossils by researchers, cataloguing and giving them abbreviations, labeling them, to packing them and storing them.

They are also in charge of inquiries on the part of the investigators, the loans, the exhibitions, the creation of data bases, the return of materials that other centers have given to the ICP, and the management of return of our own materials that are on loan for study at other institutions.
Other tasks of the conservators are to guarantee entering the originating fossil remains from the different participating paleontological institutions from which the Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont is a temporary or permanent depot for its study and scientific research.

Also they are the people in charge of creating standards or protocols so that the materials coming from participating paleontological institutions all arrive in optimal condition to the center.

Last term, the conservators of the ICP participated in training efforts; they attended courses just like students or professors in order to be completely up-to-date on the latest techniques and methods.

What is a fossil collection?

The collection of the ICP is used to research and exhibit what it is investigated. Our collection includes pieces that are catalogued and exhibited, those in the warehouse waiting to be prepared, those in the laboratory as well as the replicas of other fossils. In this way, every fossil that is in the Institut is catalogued in a single data base with all the information for each piece. This includes, date entered the center, date and processes of preparation, cataloguing, photographs taken, exhibitions in which the piece has participated and publications where it appears.

The collection has strict links to the historical archive and all documents involving them because without them it is impossible to understand the collection. They contain images and information that explain the history of every piece.


How many fossils are in the ICP collection and where do they come from?

The ICP collection keeps growing; it contains more than one hundred seventy thousand fossils that are between 240 million years and the 10,000 years old. It is considered one of the most important collections of fossil vertebrates in Europe. The units of vertebrates of the collection can be divided into; macrovertebrates, with almost sixty thousand prepared and catalogued fossils, and microvertebrates, with more than forty thousand fossil subtractions, mainly rodent and insectivore teeth.

On the other hand, there is also a good representation of fossilized vegetation originating mainly from Catalan deposits as well as the Vidal and Carreras invertebrates collection, which includes more than two thousand specimens. The origins of the pieces are diverse. From Catalonia, there are faunas coming from regions like Pallars, Berguedà, Vallès, Penedès and Anoia. But also there are some from the Valencian Community, the Balearic Islands, and several points of the Iberian Peninsula, for example from the river basin of Guadix-Baza, in Andalusia, Murcia, Madrid and the river basin of Calatayud-Daroca, in Aragon.

There are also specimens coming from the Languedoc (France), North Africa and the state of Nebraska (in the U.S.A.).


What is a Tipoteca?

Another valuable addition to the ICP collection is its Tipoteca (Special Collection), which includes those fossils that have been used to describe new species. The two hundred pieces that comprise it are unequivocal testimony to the important work of the investigators of the Institut and the patrimonial importance of the collection.



The collection of the IPC has always been for the purposes of scientific studies and other exhibition and pedagogical uses. Today, the materials of the collection are available to researchers. For this reason, the Institut has lists of conditions and a consultation request sheet.

the other hand, the loans that involve the paleontological material leaving the premises are limited to very specific cases and are regulated by special rules.

Another way of presenting our paleontological patrimony is through the exchange of replicas with other institutions or research centers, while at the same time the resources of the Institut are expanded with material.

Related documents:


03 Feb 2015 Written by

Els conservadors de l'ICP s'encarreguen de preservar la col·lecció de l'Institut, és a dir, d'allargar la vida de la col·lecció de fòssils, per tal que les generacions futures la puguin gaudir i conèixer. És per això, que cerquen nous materials per embalar, pensen com guardar millor els fòssils, descarten materials agressius per a les peces, controlen el clima dels magatzems o s'asseguren de la bona manipulació del material.


D'altra banda, els conservadors gestionen també qualsevol moviment de fòssils que es faci a l'Institut. Des de l'entrada de nous espècimens al centre, el trasllat dels fòssils al laboratori, la sortida d'aquest, la catalogació, donar-los unes sigles i etiquetar-los, embalar-los i emmagatzemar-los.
També tenen cura de les consultes per part dels investigadors, els préstecs, les exposicions, la creació de bases de dades, el retorn de materials que altres centres han cedit a l'ICP, la gestió de retorn de materials propis que es troben en préstec per estudi en altres institucions.

Altres tasques dels conservadors són garantir les entrades de les restes fòssils provinents de les diferents intervencions paleontològiques de les quals l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont en té el dipòsit provisional o definitiu pel seu estudi i investigació científica.
També són els responsables de crear uns estàndards o protocols per tal que els materials provinents de les intervencions paleontològiques arribin tots en les mateixes condicions òptimes per la seva conservació i gestió dins el centre.

En darrer terme, els conservadors de l'ICP fan una tasca de formació; assisteixen a cursos com a alumnes o com a professors, per estar sempre al dia de les darreres tècniques i mètodes.

Què és una col·lecció de fòssils?

La col·lecció de l'ICP l'hem d'entendre com un conjunt d'espècimens fòssils que s'empren per investigar i per donar a conèixer allò que hom investiga. La nostra col·lecció inclou les peces que estan catalogades, però també les que estan exposades, les que són al magatzem esperant a ser preparades i les que estan al laboratori, així com les rèpliques d'altres fòssils. D'aquesta manera, tots i cadascun dels fòssils que es troben a l'Institut estan catalogats en una única bases de dades amb tota la informació de cada peça; entrada al centre, data i processos de preparació, catalogació, fotografies que se li han fet, exposicions en les que ha participat i publicacions on apareix.

A banda del material paleontològic, a la col·lecció té un estret lligam amb l'arxiu històric i els documents que giren entorn de cada resta perquè sense aquests, no és possible entendre la col·lecció, ja que contenen imatges i informació que ens expliquen la història de la peça.

Quants fòssils hi ha a la col·lecció de l'ICP i d'on provenen?

La col·lecció de l'ICP, que no para de créixer, conté més de cent setanta mil fòssils amb edats compreses entre els 240 milions d'anys i els 10.000 anys. Està considerada com una de les col·leccions de vertebrats fòssils més importants d'Europa. Els exemplars de vertebrats de la col·lecció els podem dividir en; macrovertebrats, amb gairebé seixanta mil fòssils preparats i catalogats, i microvertebrats, amb més de quaranta mil restes fòssils, majoritàriament dents de rosegadors i insectívors.

D'altra banda, també hi ha una bona representació de vegetals fossilitzats procedents sobretot de jaciments catalans, i la col·lecció d'invertebrats Vidal i Carreras, que comprèn més de dos mil espècimens.

La procedència dels exemplars és diversa. De Catalunya, destaquen les faunes procedents de les comarques del Pallars, del Berguedà, del Vallès, del Penedès i l'Anoia. Però també n'hi ha del País Valencià, les Illes Balears, i diversos punts de la península Ibèrica, com per exemple de la conca de Guadix-Baza, a Andalusia, Múrcia, Madrid i la conca de Calataiud-Daroca, a l'Aragó. Així com espècimens procedents del Llenguadoc (França), del nord d'Àfrica i de l'estat de Nebraska (EEUU).

Què és una Tipoteca?

Un altre valor afegit de la col·lecció de l'ICP és la seva Tipoteca, que comprèn aquells fòssils que han servit per descriure noves espècies. Les dues-centes peces que la conformen són testimonis inequívocs de la important tasca dels investigadors de l'Institut i de la importància patrimonial de la col·lecció.

Consulta de material

La col·lecció de l'ICP ha estat sempre objecte de múltiples estudis científics i d'altres usos divulgatius i pedagògics. Avui, els materials de la col·lecció es troben a disposició dels investigadors. És per això que l'institut disposa d'un plec de condicions i un full de petició de consulta.

D'altra banda, els préstecs que impliquen la sortida de material paleontològic estan limitats a casos molt concrets i queden regulats per una normativa específica.

Una altra via per donar a conèixer el nostre patrimoni paleontològic és l' intercanvi de rèpliques amb altres institucions o centres de recerca, alhora que els fons de l'Institut s'amplien amb nous materials.

Arxius relacionats:


03 Feb 2015 Written by

Els preparadors de l'ICP tenen cura de la bona preservació de les restes fòssils aparegudes en les excavacions i aporten solucions a les diferents problemàtiques que van sorgint des del moment de l'extracció d'aquestes, fins al seu tractament en el laboratori.

La missió dels preparadors és mantenir les propietats físiques i l'estabilitat química dels fòssils al llarg del temps. És a dir, evitar que, amb el pas dels anys, el fòssil es deteriori. També s'encarreguen de preservar la seva morfología en la mesura del possible.

Per què cal preparar un fòssil?

Per deixar-lo en condicions de ser manipulat i estudiat pels investigadors o exposat al públic, vetllant sempre per la seva conservació futura. Les restes fòssils, una vegada extretes dels jaciments, comencen a patir els efecte directes de diferents agents, sobretot canvis de temperatura i humitat.

Per a una bona conservació de les restes fòssils, és de primordial importància evitar els canvis bruscs d'aquests factors. Per tant, en un primer moment és essencial un bon sistema d'embalatge a l'hora de l'extracció dels fòssils, que garanteixin les condicions idònies a l'espera de ser preparades en el laboratori.

Quines etapes segueix la preparació d'un fòssil?


L'habitual, una vegada el fòssil ha arribat al laboratori de preparació, és obrir la mòmia. És a dir, treure'l de l'embolcall que els paleontòlegs li han fabricat durant l'excavació del jaciment amb poliuretà o guix.

Tot seguit, el preparador separa el fòssil de la matriu amb molta cura. És un treball que pot durar setmanes.

En cas que el fòssil estigui fracturat, es procedeix a la seva preparació, sovint amb la col·laboració d'un investigador, per reconstruir l'exemplar i deixar-lo tal i com era en un principi.

També es neteja, i finalment es consolida amb productes químics, se l'enforteix, per tal que quan els investigadors necessitin la peça per estudiar-la o se n'hagi de fer un ús divulgatiu, aquesta estigui en condicions i no es trenqui.

El treball de preparació d'un fòssil pot arribar a ser molt complex. Depèn en bona mesura de la matriu on estigui adherit. Si, per exemple, aquesta matriu és un material que s'esmicola amb facilitat, la tasca dels preparadors haurà de ser molt curosa. El mateix que si la matriu és massa dura, llavors caldrà anar en compte per separar i netejar el fòssil sense malmetre'l.

Com es preparen els fòssils de microvertebrats?


L'obtenció de fòssils de microvertebrats es du a terme seguint una metodologia diferent a la que es fa servir en el cas del macrovertebrats.

En aquest cas, no prima la preservació i preparació d'una resta en concret, sinó més aviat obtenir-ne un nombre elevat. Donada la petita mida dels elements que es volen recuperar, la tècnica varia notablement de la descrita en l'apartat anterior. En aquest cas, per aconseguir les restes, cal seleccionar un nivell geològic concret, i amb pic i pala omplir de sediments sacs d'aproximadament 25 kg.

Després, aquest sediment es traspassa a un seguit de cubetes amb aigua. El sediment ha d'estar en remull com a mínim unes vint-i-quatre hores, per a que es desfaci l'argila.


Un cop desfet aquest sediment, el fang i l'aigua es fa escolar per un conjunt de sedassos, amb la finalitat de retenir la fracció de mida sorra. Entre aquesta fracció s'hi poden trobar restes òssies de rèptils, amfibis, aus o peixos i, principalment, dents de petits mamífers. Totes aquestes restes són separades de la fracció sorrenca (anomenada "concentrat" pels paleontòlegs), havent-lo deixat assecar prèviament, i mitjançant la tria sota el microscopi binocular.

La separació de restes fòssils de la fracció mineral inorgànica es du a terme fent servir unes pinces de precisió (microelectrònica), que proporcionen una relació òptima entre pressió i precisió, donada la fragilitat i la mida dels fòssils tractats.

La neteja de les dents o fragments ossis més acurada passa pel tractament amb àcids febles o l'aplicació d'ultrasons. En qualsevol dels dos casos, cal anar amb molta cura perquè un excés en la concentració de l'àcid, el temps d'immersió o un producte inadequat, poden acabar per destruir parcial o completament la resta.

De la mateixa manera, uns quants segons més dels necessaris sota l'exposició dels ultrasons, pot trencar els fòssils.

La realització de motlles i còpies


La manipulació constant dels fòssils per part dels investigadors, malgrat hagin estat molt ben preparades, pot posar en perill les peces, i en ocasions aquestes poden ser d'exemplars únics.

Per evitar malmetre els originals, en el laboratori de preparació també es fabriquen motlles i còpies de les peces. D'aquesta manera, els investigadors poden recrear hipòtesis, fer reconstruccions dels individus, fer estudis comparatius, i realitzar intercanvis de materials amb d'altres centres sense posar en perill els originals.

En ocasions poden trobar-se restes interessants, que degut a la seva ubicació o naturalesa, no permeten ser extretes dels jaciments, o simplement es volen conservar el seu estat i posició originals abans de ser extretes, ja que poden aportar informació interessant pel seu estudi posterior o exposició. És per aquest motiu que també es realitzen motlles en els propis jaciments.

La divulgació

Al llarg d'anys de funcionament del laboratori de preparació de l'ICP s'ha fet una feina divulgativa important, amb la participació en congressos, articles en diferents publicacions, realització de pràctiques a alumnes d'escoles de restauració i jornades de portes obertes per a tots els públics.



logo generalitat        logo uab


Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca