La fauna marina d’Odèn aflora a la superfície

Recreació del paleoambient marí de Catalunya durant el Triàsic (Oscar Sanisidro / Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont). Recreació del paleoambient marí de Catalunya durant el Triàsic (Oscar Sanisidro / Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont). Recreació del paleoambient marí de Catalunya durant el Triàsic (Oscar Sanisidro / Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont).

Imatge principal. Recreació del paleoambient marí de Catalunya durant el Triàsic (Oscar Sanisidro / Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont).

Un article publicat a Journal of Paleontology descriu la fauna marina del jaciment d’Odèn (Solsonès, Catalunya Central) de fa entre 240 i 237 milions d’anys, una edat molt poc representada en registre fòssil català. L’estudi ha revelat que els peixos són el grup més abundant, amb algunes espècies que podrien ser noves per la ciència. També s’hi ha identificat rèptils marins, bivalves i braquiòpodes

Durant el Triàsic (fa entre 252 i 201 milions d’anys), el que avui és una zona muntanyosa i boscosa al nord-est de la comarca del Solsonès era un mar d’aigües càlides i molt poc profundes. De fet, gran part de Catalunya estava submergida sota el mar interior de Tetis que banyava les costes de Pangea, un supercontinent que agrupava la major part de les terres emergides del planeta. Aquest mar era l’hàbitat d’un gran nombre d’animals alguns dels quals han quedat conservats en el registre fòssil que aflora en alguns jaciments de les terres de Tarragona i dels Pirineus.

Ara, un article publicat a Journal of Paleontology per personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB) descriu més de 450 espècimens fòssils que corresponen al límit del Triàsic mitjà-superior, fa entre 240 i 237 milions d’anys provinents del jaciment d’Odèn, al Solsonès. A Catalunya, els jaciments d’aquest període són força escassos i en destaquen els de Montral-Alcover i Mora d’Ebre-Camposines (ambdós a terres de Tarragona), mentre que al Pirineu és tan sols conegut pels jaciments d’Odèn i el de Vilanova de la Sal (a la Noguera).

“Els peixos són el grup més abundant al jaciment d’Odèn, amb centenars d’espècimens recuperats”, explica Josep Fortuny, investigador de l’ICP i coautor de la recerca. L’espècie més abundant és Peltopleurus cf. nuptialis, un peix de pocs centímetres de longitud típic d’aquests tipus d’ecosistemes i que també apareix en jaciments suïssos i italians de la zona de Monte San Giorgio. Es tracta d’una espècie de la que en destaca el seu dimorfisme sexual, és a dir, presenten diferencies clares entre mascles i femelles.

També s’han identificat tres altres espècies de peixos menys abundants al jaciment: Saurichthys, una espècie amb un musell i cos allargats que recorda a una anguila actual, Colobodus giganteus, un peix que podia fer més de mig metre de longitud i que ja s’havia identificat al jaciment català de Montral-Alcover i un membre no identificat del grup dels halecomorfs.

Exemplar pràcticament complet del peix Peltopleurus cf. nuptialis provinent del jaciment d’Odèn.Exemplar pràcticament complet del peix Peltopleurus cf. nuptialis provinent del jaciment d’Odèn, identificat com a femella. (extret de Garcia-Artigas et al., 2021).

“Els halecomorfs van ser molt abundants en el passat, i durant el Triàsic es coneixen diversos generes i especies. Els espècimens que hem recuperat a Odèn estan actualment en estudi i no descartem que es tracti d’una nova espècie per a la ciència”, explica Fortuny.

Malgrat que els peixos són el grup més freqüent en aquest jaciment, també s’han identificat restes de dents i costelles de rèptils marins, de braquiòpodes (uns invertebrats que per la forma recorden als bivalves però que no hi estan emparentats) així com bivalves de l’espècie Pseudocorbula gregaria. “La fauna i la geologia que trobem en aquest jaciment ens fa pensar en un ambient submareal de baixa energia, és a dir, d’aigües relativament tranquil·les”, conclou Fortuny. Les condicions d’absència d’oxigen en els sediments probablement va contribuir a la bona conservació d’aquests fòssils.

A banda de Fortuny, el personal investigador que ha participat a la recerca inclou Ruben Garcia-Artigas (UB), Ramon Mercedes-Martín (UAB) així com Joan Cartanyà, Arnau Bolet i Marc Riccetto (ICP).

La recerca al jaciment d’Odèn es va dur a terme en el marc del projecte “Evolució dels ecosistemes durant la transició Paleozoic–Mesozoic a Catalunya” (ref. CLT009/18/00066) amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Imatge principal. Recreació del paleoambient marí de Catalunya durant el Triàsic (Oscar Sanisidro / Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont).

Article original: Garcia-Artigas, R., Mercedes-Martín, R., Cartanyà, J., Bolet, A., Riccetto, M., & Fortuny, J. (2021). Faunal composition and paleoenvironmental reconstruction of a Middle–Late Triassic boundary assemblage in the Pyrenean basin (Catalonia, NE Spain). Journal of Paleontology, 1-16. DOI: 10.1017/jpa.2021.99

Last modified on Dimecres, 10 Novembre 2021 10:49
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca b

xnxxarabsex

sexe libre

sexsaoy

sexjk

russian sex

afdalsex