Un estudi encapçalat pel manacorí Rafel Matamales-Andreu, paleontòleg de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), analitza el registre de vertebrats marins del Triàsic (fa entre 252 i 201 milions d'anys) de Mallorca. L’article publicat a la revista Historical Biology inclou la descripció d’una vèrtebra d’ictiosaure, un rèptil marí d’uns tres metres de longitud que s’alimentava de peixos i d’altres rèptils. El fòssil pertany al primer exemplar amb anatomia primitiva d’aquest grup que s’ha trobat a tot Europa.

L'estudi al voltant (entre d'altres) de les icnites o petjades fòssils de Puigventós de l'investigador Chabier de Jaime (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont) i un treball de Joan Olaf (escola Daina-Isard) sobre el creixement de l'extrema dreta han estat els guanyadors de l'edició 2020 dels premis de Recerca Vila d'Olesa, lliurats el 10 de setembre al saló de sessions de l'Ajuntament d'Olesa, en un acte amb aforament limitat als participants i presidit per l'alcalde, Miquel Riera, i el regidor de Cultura, Xavier Rota.

Divendres, 18 de maig, coincidint amb el Dia Internacional dels Museus, es va inaugurar la nova museografia del Museu d’Alcover “Triàsic, explosió de vida” centrada en l’espectacular registre fòssil dels jaciments de la zona. L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) hi ha participat cedint una imatge de la reconstrucció del paleoambient i assessorant part dels continguts a través de Joan Cartanyà, col·laborador de l’ICP.

Els investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Josep Fortuny i Eudald Mujal impartiran el 19 i 20 de maig el curs “El Permià i el Triàsic als Pirineus. El registre de la major extinció de la Terra” en el marc del programa de la Institució Catalana d’Història Natural. El curs és fruit de les col·laboracions entre l'ICP i el Parc Natural de l'Alt Pirineu (PNAP), que des del 2013 han estat treballant conjuntament a l'àrea de Port del Cantó, una entrada natural al Parc, a la frontera entre el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell. El curs compta amb l'ajut de Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural.

Un equip d’investigadors del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha publicat a la revista PLOS ONE la descripció d’un gran conjunt de petjades d’arcosauromorfs, rèptils que posteriorment van donar lloc als cocodrils i als dinosaures. Entre elles, també les d’una nova espècie, Prorotodactylus mesaxonichnus, corresponent a un rèptil que va viure al Pirineu fa entre 247 i 248 milions d’anys però que no estaria emparentat amb els dinosaures.

Un estudi publicat a la revista Scientific Reports analitza la biomecànica del crani dels temnospòndils –un grup d’amfibis extints de grans dimensions– per aclarir quin era el paper d’aquests animals en els ecosistemes de fa 250 milions d’anys. Els resultats mostren una posició diferent a la que ocupen les salamandres actuals, però també diferent a la dels cocodrils, als que s’hi assemblen en mida i aspecte. La recerca, basada en tècniques de biomecànica computacional, està encapçalada per Josep Fortuny, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).

Espècimen de Colobodus giganteus d'OdènInvestigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han descrit un nou espècimen d’un peix actinopterigi de l’espècie Colobodus giganteus trobat al jaciment d’Odèn, al Solsonès, de fa 230 milions d’anys. La troballa ha permès incloure dins del gènere Colobodus dues restes de peixos trobades anteriorment a Alcover que havien estat erròniament classificades. Durant el Triàsic, l’actual Catalunya era un mar poc profund i d’aigües calentes amb una gran biodiversitat.

Imatge 3D del contingut gàstric fossilitzat

L’estudi amb noves eines d’anàlisi tridimensional d’un contingut estomacal fossilitzat de fa uns 215 milions d’anys ha revelat que els ossos que es creia que pertanyien a un rèptil volador del grup dels pterosaures eren, en realitat, d’un petit rèptil del grup dels protorosaures que hauria estat menjat possiblement per un peix. La recerca està encapçalada per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i ha estat publicada a la revista PLOS ONE.

Crani del laberintodont del Montseny, vista dorsal i ventral.

Josep Fortuny lidera una recerca publicada a la revista ‘Acta Palaeontologica Polonica’ en la que es descriu un nou gènere i espècie de capitosaure. Aquests fòssils són les restes d’amfibi més antigues de Catalunya. La recerca, a més a més, proposa una nova filogènia per aquest grup d’amfibis extints.

L'equip de l'ICP durant la campanya de prospeccions al Permià i el Triàsic català.

Des del passat mes de maig, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha liderat i participat en una dotzena d’excavacions, moltes d’elles a Catalunya, però també en altres llocs de l’Estat i d’Europa.

En destaquen les prospeccions al Permià i al Triàsic de Catalunya, els registres més antics del país en vertebrats fòssils, i que són de gran interès ja que va ser a finals del Permià quan es va produir la major extinció que ha patit la Terra en la seva història.

Pàgina 1 de 2

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b