L’estudi morfomètric del fèmur del primat fòssil Aegyptopithecus zeuxis ha revelat que l’estructura del maluc (una part de l’anatomia molt relacionada amb el sistema locomotor) dels cercopitècids (o mones del Vell Món) i els hominoïdeus (que inclouen els simis antropomorfs com els ximpanzés i els humans) va divergir evolutivament—en direccions oposades—a partir d’una forma primitiva de l’Oligocè.
Investigadors de la Universitat Stony Brook i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) analitzen en un article publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) com va canviar la morfologia dels dits dels peus per permetre el desplaçament bípede dels primers hominins. L’estudi revela que el dit gros del peu va mantenir la seva capacitat prensil fins fa relativament poc temps.
Un estudi publicat a la revista American Journal of Physical Anthropology per un equip d’investigadors internacionals revela que els goril·les de muntanya es desplacen recolzant les mans al terra de formes molt diferents i no només amb els artells, com es creia fins ara. Un 40% dels individus estudiats presentaven formes diferents de recolzament, algunes mai vistes a goril·les. La troballa posa en qüestió el model actual d’evolució del bipedisme en els hominins.
L’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Sergio Almécija, d’una banda, i Nathan M. Young, de la Universitat de Califòrnia, de l’altra, han intercanviat opinions aquesta a través de la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) sobre com podria haver estat l’avantpassat comú entre humans i ximpanzés, el que es coneix com el LCA. Aquests tipus de debats científics permeten fer avançar determinades àrees de coneixement.
La mà humana, contràriament a la visió científica de les últimes dècades, ha canviat menys que la del ximpanzé en els últims 6 milions d'anys i representa una de les estructures més primitives de l'esquelet humà. Aquesta és una de les conclusions principals d'una investigació liderada per Sergio Almécija, investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, que publica avui la revista Nature Communications.Els resultats també mostren que les proporcions de la nostra mà no van evolucionar específicament per fabricar i usar eines de pedra, sinó que no han canviat gaire des dels simis ancestrals que van viure fa 18 milions d'anys.
L’American Journal of Physical Anthropology publica aquesta setmana en la seva edició online el treball «The Thumb of Miocene Apes: New Insights From Castell de Barberà (Catalonia, Spain)», que signen tres investigadors de l’ICP i que mostra que les proporcions de la mà humana, especialment pel que fa al seu llarg polze, són més similars a les proporcions dels simis fòssils que no pas a les dels grans simis actuals. Els ximpanzés, goril·les i orangutans presenten una mà allargada amb un polze curt, ja que estan adaptats a suspendre’s sota les branques.
L’investigador de l’ICP Sergio Almécija publica aquesta setmana un article a la revista Journal of Human Evolution que confirma que l’espècie coneguda com Hispanopithecus laietanus, el representant més famós del la qual és conegut popularment com a Jordi, caminava d’una forma particular que no ha estat observada en altres primats actuals. A partir de l’estudi de la tíbia de Jordi s’ha confirmat que H. laietanus combinava la capacitat d’escalar i grimpar verticalment amb l’habilitat de caminar de quatre grapes per sobre dels arbres.
Un equip internacional d’investigadors de la Universitat de Missouri i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriuen la pelvis d’en Pau (Pierolapithecus catalaunicus) trobada a l’Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola) l’any 2003, en un article publicat en línia a la revista Journal of Human Evolution. Més de 8 anys després de la publicació a la revista Science de la troballa d’en Pau, els seus fòssils encara són objecte d’estudi i donen lloc a noves publicacions científiques.
La descripció del fèmur d’Orrorin tugenensis publicat a Nature Communications per diversos investigadors del Grup de Recerca de Paleoprimatologia de l’ICP o l’article a Cretaceous Research amb la troballa de 4 noves oospècies de dinosaures a Coll de Nargó del Grup de Recerca de Mesozoic, han format part d’alguns dels resums de notícies científiques d’aquest any 2013 de revistes tan prestigioses com Scientific American o de l’agència de notícies científiques SINC.
Investigadors de l’ICP han tancat aquest passat mes d’octubre la campanya al jaciment de Castell de Barberà. L’objectiu de les actuacions d’enguany ha estat estudiar del terreny de cara a datar amb precisió aquest jaciment, excepcional per la presència de petits primats i grans antropomorfs en els mateixos nivells fossilífers. L’any 2011 es va descriure en aquest jaciment la nova espècie de pliopitècid Barberapithecus huerzeleri a partir de restes trobades als anys 70 per Miquel Crusafont.
