Obre la boca i et diré quin temps fa

08 Abr 2011
3096 times

Fragment de dentició d'un cèrvid del miocè.

La revista Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology acaba de publicar un estudi, liderat per l’investigador de l’ICP Daniel DeMiguel, en el que es fa una reconstrucció ambiental i climàtica de les conques centrals de la Península Ibèrica durant el miocè mitjà.

Que de les dents fòssils, per petites que aquestes siguin, podem saber-ne molt d’una espècie, ja ho teníem clar. Però que podem treure conclusions sobre el clima d’una zona a patir d’un grapat de dents, això sembla més difícil i –de fet- n’hi ha pocs que saben com fer-ho.

En Daniel DeMiguel, investigador de l’ICP i autor principal de l’article “Paleoenvironments and paleoclimate of the Middle Miocene of central Spain: A reconstruction from dental wear of ruminants”, publicat a la revista Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, ens explica els detalls d’aquesta recerca, basada en l’estudi de cèrvids i bòvids que visqueren a les conques Calatayud-Daroca fa entre 12 i 13 milions d’anys.

Sovint es diu que som allò que mengem i, sens dubte, les dents d’un individu ens parlen sobre el tipus d’alimentació que té, o que tenia. Allò que un menja deixa una empremta inconfusible en les dents que els paleontòlegs podem identificar. Així, gràcies a l’estudi del desgast dental podem saber la dieta de les espècies extintes, i reconstruir tant el seu hàbitat com les condicions ambientals del moment. És una metodologia de recerca poc comú, però molt potent. Amb aquesta tècnica, per exemple, podem estudiar els canvis climàtics del passat, per així intentar entendre què està passant en l’actualitat i poder, en la mesura que sigui possible, fer-hi alguna cosa.

Daniel DeMiguel i altres investigadors durant el treball de camp.

Gràcies a aquest treball, realitzat en col·laboració amb investigadors de la Universidad de Zaragoza i del Museo Nacional de Ciencias Naturales, s’ha vist que algunes regions del centre peninsular no eren tan àrides i estacionals com es pensava, sinó més humides i amb una vegetació arbòria més densa, mostrant més similitud amb àrees com les del Vallès-Penedès. Aquestes dades podrien ser indicadors d’un canvi climàtic local fa uns 12,6 milions d’anys, d’un clima més sec i amb estacions molt marcades, a un clima més humit i amb unes estacions més diluïdes. És interessant destacar que un clima més humit és necessari per l’existència de primats. De fet, no hi ha registre fòssil de primats en aquestes conques centrals més àrides i sí en les conques del Vallès-Penedès, que configuren el límit meridional del rang biogeogràfic de primats en el miocè a Europa occidental.

Si hem de viure junts, que sigui per bé

A partir de l’estudi de la dentició, els investigadors han pogut entendre també les estratègies adaptatives que van fer servir els remugants per resoldre la competència pels recursos alimentaris amb els seus veïns. Els resultats d’aquesta recerca suggereixen que per tal que dues espècies ecològicament similars puguin coexistir només hi ha dues solucions: o bé adopten estratègies alimentàries oportunistes i estacionals, o bé s’especialitzen dins d’un mateix tipus de dieta.

De fet, cérvols com Heteroprox y Euprox van adoptar la primera: una alimentació mixta que els permetia pasturar i brostejar. Una dieta més diversificada permet que les diferents espècies comparteixin recursos sense coincidiren l’espai i/o el temps. En canvi, en altres àrees, es van trobar indicis de dietes més especialitzades, típiques de brostejadors. En aquest cas la competència els va portar a especialitzar-se encara més, i Euprox es va convertir en frugívor –menjava fruits i llavors- mentre que el bòvid Eotragus era folívor –s’alimentava de fulles i brots.

Superfície d'una dent d'Heteroprox al microscopi electrònic. Daniel DeMiguel. ICP

Les espècies més adaptades també poden extingir-se

En un treball anterior, publicat també per Daniel DeMiguel en aquesta mateixa revista, s’estudiava en detall un canvi climàtic del miocè, un dels més semblants en la història de la Terra al que estem patint en l’actualitat: s’assoliren temperatures similars a les actuals, tot i que no tan ràpidament com ara. La recerca va servir per il·lustrar com alguns mamífers respongueren a aquest episodi, conegut com Òptim Climàtic del Miocè (fa entre 17 i 15 milions d’anys), i per què s’extingiren un cop que –aparentment- s’havien adaptat a les noves condicions ambientals.

Abans d’aquest canvi, les espècies dominants entre els remugants eren cèrvids del gènere Procervulus, els més antics que es coneixen. Aquests mamífers canviaren progressivament la seva alimentació, fent-la cada cop menys brostejadora a mesura que la temperatura augmentava i el clima es tornava més àrid. Però la seva flexibilitat tròfica, condicionada per la seva petita mida corporal i l’escassa alçada de la dentició, no fou suficient per sobreviure, ja que les noves condicions ambientals van propiciar l’entrada dels primers bòvids –més ben adaptats a la pastura- en aquestes conques. La competència pels recursos alimentaris va demostrar que una dieta basada en la pastura era més adequada pel nou clima, i va provocar l’extinció del gènere Procervulus.

+info De Miguel, D., Azanza, B. & Morales, J. (2011) Paleoenvironments and paleoclimate of the Middle Miocene of central Spain: A reconstruction from dental wear of ruminants. Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 302: 452-463.

+info De Miguel, D., Azanza, B. & Morales, J. (2010)  Trophic flexibility within the oldest Cervidae lineage to persist through the Miocene Climatic Optimum. Palaeogeography, Palaeoclimatology,  Palaeoecology, 10.1016/j.palaeo.2010.02.010. 

Last modified on Dilluns, 19 Març 2018 12:21
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b

xnxxarabsex

sexe libre

sexsaoy

sexjk

russian sex

aflam neek sex