Scandensia, un llangardaix ben estrany

31 Gen 2012
3006 times

Fotografia del segon exemplar conegut de Scandensia ciervensis. Arnau Bolet. ICP

Els investigadors Arnau Bolet de l’ICP i Susan E. Evans del University College of London van publicar a finals de 2011 un treball sobre el llangardaix Scandensia ciervensis, descrit a partir de restes trobades a Las Hoyas (Cuenca), del que en aquest treball se’n presenta un segon espècimen. Les noves restes d’aquest llangardaix, malgrat no ser completes, aporten noves dades sobre aquest tàxon extint, entre les que destaca la presència d’osteoderms, les ossificacions de la pell o les escates típiques d’animals com els cocodrils.

El jaciment de Las Hoyas, a prop de Conca, data del Cretaci inferior –fa uns 120 milions d’anys- i és un dels llocs on s’ha trobat els millors espècimens de llangardaixos fòssils articulats fora de la Xina. En aquest jaciment se’n coneixen fins a cinc espècies, entre les que Scandensia ciervensis és la més peculiar. Evans, que també signa aquest treball, és una de les autores de la descripció d’aquesta espècie que es va fer a partir de restes d’un individu jove.

Els resultats que recullen l’article 'New material of the enigmatic Scandensia, an early Cretaceous lizard from the Iberian Peninsula”, publicat a ‘Special Papers in Palaeontology´ el novembre de 2011, es basen en un segon espècimen d’aquest mateix jaciment, més gran i més madur, del qual, desafortunadament, no es va recuperar el cap, la part anterior del tronc ni gran part de les extremitats anteriors. El treball ha permès descobrir que aquesta espècie tenia osteoderms i que les potes anteriors i posteriors són molt característiques. En el cas de les potes posteriors s’ha observat que tenien el quart metatars especialment robust així com les penúltimes falanges formant un arc pronunciat, caràcters que fan pensar que en una adaptació per l’escalada en troncs i branques d’arbres.

Fotografia i dibuix de detall dels osteoderms presents al segon exemplar de Scandensia ciervensis. d.o.: osteoderms dorsals; v.o.: osteoderms ventrals; l.o.: osteoderms laterals.

La presència d’osteoderms observada tant en la part ventral com dorsal, i que sembla intuir-se també en els laterals, és un dels caràcters que suggereix una posició per Scandensia ciervensis més avançada en la diversificació dels escamosos, concretament entre les primeres formes de scleroglossa, poc després de la divergència entre les iguanes i la resta de llangardaixos.

Arnau Bolet, investigador de l’ICP i primer autor de l’article, comenta que poder treballar amb esquelets articulats pràcticament sencers és tot un luxe. Fora de jaciments de preservació excepcional, com és el cas de Las Hoyas, normalment només es disposa d’una col·lecció d’ossos desarticulats, trencats i barrejats amb els d’altres tàxons. Per altra banda, els llangardaixos mesozoics són força escassos, i els pocs exemplars que es troben aporten una informació molt valuosa sobre els primers passos evolutius del grup. La troballa d’un segon exemplar articulat de Scandensia ciervensis ens confirma, per exemple, que aquest tàxon presenta adaptacions per a pujar pels arbres, com son les falanges arquejades de mans i peus o la presència d’uns petits osteoderms laterals que haurien permès que l’animal “s’aplanès” contra la superfície del substracte.”

De fet, aquestes adaptacions es troben en alguns llangardaixos moderns que curiosament no estan directament emparentats amb Scandensia, el que indicaria que aquests caràcters s’haurien desenvolupat de manera independent en diferents tàxons. Aquest segon exemplar ha permès també analitzar la variabilitat d’alguns caràcters dins de la espècie, cosa que pot ajudar a determinar un possible dimorfisme sexual o variacions a mida que un individu es fa adult.

Scandensia és només un dels cinc llangardaixos trobats a Las Hoyas. Del gènere Meyasaurus se n’han trobat diferents espècimens, sis dels quals ja s’han descrit i d’altres encara han d’estudiar-se. Per altra banda, Hoyalacerta sanzi, com era el cas de Scandensia fins ara, només és conegut per l’exemplar tipus. Recentment, s’ha descobert material d’un quart i un cinquè llangardaixos. Del primer se n’ha trobat un fragment de pell amb uns característics osteoderms rectangulars amb quilla, i del segon un esquelet petit i allargat. Ambdós estan actualment en estudi.

+ info Bolet, A. & Evans, S.E. (2011). New material of the enigmatic Scandensia, an Early Cretaceous lizard from the Iberian Peninsula. Special Papers in Palaeontology 86: 99-108

Last modified on Dilluns, 19 Març 2018 19:00
Rate this item
(0 votes)
Super User

Curabitur ultrices commodo magna, ac semper risus molestie vestibulum. Aenean commodo nibh non dui adipiscing rhoncus.

Website: www.themewinter.com

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b