Us deixem amb les seves reflexions i opinions sobre la paleontologia a Espanya: sobre com ens afecta la crisi, sobre la riquesa del nostre patrimoni, sobre la qualitat de la recerca. En resum, dues veus expertes i coneixedores ens parlen del passat, present i futur de la paleontologia. 

Reflexió sobre la situació actual

Jorge Morales (JM): La crisi ens afecta, però no només a la paleontologia. Tant la ciència, com l'educació o la formació, haurien de ser les últimes en sentir les retallades. De fet, en aquests casos els recursos haurien d'augmentar perquè no és un problema de present, és també un problema de futur. La investigació, l'educació, la formació de la gent d'un país, és el futur d'aquest país. Retallar en ciència és tirar pedres a la nostra teulada. Si interrompem ara alguna cosa, després ens costarà molt més recuperar-la.

Beatriz Azanza (BA): Hi estic totalment d'acord. Les retallades que es planegen poden ser menjar per avui i fam per demà. Hi ha cert desfasament entre el que s'està estudiant ara i l'aprofitament que se’n fa en un futur. Si hipoteques el present, després no hi ha futur. Així és com funciona la investigació bàsica.

Principals contribucions de la paleontologia a la nostra visió actual del món

BA: El primer concepte que em ve al cap és la visió dinàmica de la Terra. Nosaltres vivim el present pensant que sempre serà tot igual. Demostrar que no, que la vida no ha estat sempre igual, que en el passat hi ha hagut moments en què la vida s'ha vist dràsticament afectada, amb una reducció tremenda del nombre d'espècies, ens mostra la fragilitat del nostre món actual. En qualsevol moment, per circumstàncies alienes a l'home o per la seva causa, la vida tal com la coneixem podria acabar. Aquesta visió dinàmica i fràgil de la Terra la dóna la paleontologia.

JM: La paleontologia és a més com la nostra família. Nosaltres necessitem conèixer el nostre pare, a la nostra mare. Volem conèixer la nostra genealogia. No venim al món i estem sols, sinó que ens veiem acompanyats per la nostra família. A nivell d'espècie també necessitem saber com hem arribat a ser Homo sapiens. Hi ha una part que l'estudia la història, però a mesura que ens anem allunyant entrem ja en el domini de la paleontologia. La nostra espècie té una necessitat imperiosa de conèixer tot el relacionat amb els seus orígens: tant a nivell històric, com a nivell geològic, com a nivell paleontològic. La Terra té 4.500 milions d'anys, i els registres paleontològics més antics tenen al voltant de 3.700 milions d'anys. Hi ha tot un món per descobrir que no només ens serveix per entendre què va passar a la Terra, sinó també per mirar a l'espai i intentar descobrir si hi ha o hi va haver vida a Mart o què va passar a Mercuri, o com es va formar el nostre sistema solar.

La investigació actual a Espanya

JM: Encara que correm el risc d'oblidar-nos projectes importants, perquè nosaltres som paleontòlegs de vertebrats, jo potser destacaria l'estudi de l'evolució dels ecosistemes durant els últims 25-30 milions d'anys, ja que és imprescindible per comprendre el que està succeint ara. A Espanya tenim unes condicions excepcionals per explicar aquest període: les nostres conques continentals són úniques. Començant per aquí, pel Vallès-Penedès, on a més teniu un registre d'homínids que està aportant molta informació a l'evolució de l'home. La presència d'homínids sempre té un valor afegit per aquest aspecte de l'home com a "centre", superat a nivell filosòfic, però que sempre és important a nivell mediàtic i social.

BA: Podríem també parlar dels dinosaures, i de la fascinació d'aquests monstres enormes desapareguts, o de les grans crisis que ha viscut la Terra. Tots aquests temes poden ser analitzats gràcies als fòssils: ja sigui a través de restes de mamífers i altres vertebrats, d'invertebrats, plantes o gràcies a microorganismes -aquests grans desconeguts. Són molts els temes en què Espanya té molt potencial, tant pel registre fòssil com pel potencial humà. Hi ha quantitat de grups treballant en aquests i molts altres temes.

Descobrint la riquesa paleontològica a Espanya: més enllà d'Atapuerca i del Vallès-Penedès

JM: Una vegada més, donant exemples correm el risc d'oblidar-nos alguna cosa important. Però, per exemple, en paleontologia humana destacaria el Sidrón a Astúries. És un jaciment, una cova, que està donant una quantitat de restes de neandertals molt important. També destacaria els jaciments del Cerro de los Batallones, a la conca de Madrid, que són coves o pseudo-coves que van acumular com trampes naturals a grans quantitats de carnívors.

Tenim una gran diversitat de conques, de faunes, de pisos estratigràfics, tot i que la nostra història fòssil és relativament curta comparada amb altres regions del món. Els nostres registres més antics són del Precambrià superior, fa entre 600 i 700 milions d'anys. Però la història geològica de la Península Ibèrica és complicada i diversa, i a més té una segmentació gairebé contínua, que permet estudis de gran riquesa. Tornant a on som, la conca del Vallès-Penedès és el bressol de la paleontologia de mamífers al nostre país, perquè abans de la Guerra Civil espanyola aquí ja hi havia una tradició. Per poc que es feia qualsevol obra, afloraven nombrosos fòssils. I la curiositat humana innata va portar a la ciència.
I per citar altres zones, no m'agradaria oblidar-me de la zona de Terol, el llevant, el jaciment de Venta del Moro. Aquest és un dels jaciments més meravellosos d'Espanya.

BA: Sí, tampoc hauríem oblidar-nos de la conca de Guadix-Baza. I això només en mamífers. En altres grups hi ha els jaciments d'icnites de dinosaure, repartits per tota la geografia espanyola. El nou jaciment de Lo Hueco, a Conca, amb milers de restes de dinosaures. Els jaciments de Galve a Terol, o els d'Astúries.

JM: Sí, la conca de Tremp té també mamífers i dinosaures. La veritat és que vagis on vagis d'Espanya, sempre trobaràs munts de jaciments.

BA: I si deixem els vertebrats, tenim també jaciments del Paleozoic i del Mesozoic importants a nivell mundial. I en micro, hi ha una sèrie de talls que s'estan estudiant ara per entendre aquests períodes de crisi que s'han succeït al llarg de la història de la Terra. És tan variat, que és difícil dir què és més important sense nomenar un altre.

JM: A més jo afegiria que no és només un tema patrimonial, també hi ha molt bons paleontòlegs en aquest país. I, per sort, la majoria de les comunitats autònomes s'han preocupat per protegir el patrimoni paleontològic. Fins fa relativament poc el patrimoni paleontològic sempre havia estat el gran oblidat. Els esforços s'havien centrat en l'històric o arquitectònic.

El planter de paleontòlegs

BA: LA veritat és que tenim un bon planter de joves. Des Parc Juràssic tenim a una generació d’entusiastes que, aplicant les noves tecnologies, està fent coses que fa uns anys resultaven increïbles. Quan s'incorporen coneixements d'altres disciplines o noves tecnologies el boom de resultats és tremend. És a dir que als joves només els puc recomanar que aprenguin molt, i coses variades.

JM: Sí, ara mateix la nostra preocupació no és tant animar els joves a estudiar paleontologia, sinó que de vegades hem de desanimar-los. De vocacions, en tenim i moltes. Qui sap, potser en un món tan difícil tal vegada siguin les vocacions les que poden fer que els nostres joves tirin endavant. Per això és important no aturar el futur, com hem dit al principi.

BA: Hi ha hagut altres crisis en la ciència, això no és nou. Però molts havíem començat a creure que ara sí, que ja existia una carrera investigadora. I ara pot tallar-se. Cal dir als polítics i gestors que si tallen ara, estan limitant també el que podrem fer en 10 o 20 anys.