Els pliopitècids són un grup primitiu de catarins (també coneguts com els simis de l'Antic Continent) del Miocè, que es va originar abans de la divergència entre les mones de l'Antic Continent (els cercopitecoïdeus) i el grup dels antropomorfs i els humans (els hominoïdeus). Aquests catarins basals es caracteritzen per presentar només dues premolars, així com una morfologia dentària particular a les molars inferiors que presenten unes crestes de l'esmalt que constitueixen l'anomenat triangle pliopitecí.
Els pliopitècids europeus es classifiquen en dos grups a partir de la morfològia de les seves dents, que són les restes fòssils majoritàries de què es disposa. Els crouzelins presenten unes crestes més punxegudes, unes cúspides més comprimides, unes valls més grans i unes molars més estretes que els pliopitecins, diferències que tradicionalment havien estat atribuïdes a la dieta, que hauria estat més rica en fulles en el cas dels crouzelins. Estudis posteriors del microdesgast i de les crestes tallants d’aquestes dents, van determinar que tots els pliopitècids s’alimentaven de fruits tous, excepte el gènere Barberapithecus, que s’hauria alimentat gairebé exclusivament de fulles.
Aquesta setmana, un grup d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) encapçalats per Daniel DeMiguel, publiquen un article a l’American Journal of Physical Anthropology on afirmen que tots els pliopitècids, inclòs Barberapithecus, s’alimentaven de fruits, incloent en la seva dieta alguns fruits durs, com podrien ser nous o fruita poc madura. Els investigadors han arribat a aquesta conclusió a partir de l’anàlisi del microdesgast observat en les dents de les espècies Pliopithecus canmatensis i Barberapithecus huerzeleri. Aquestes espècies vàren ser descrites per primer cop a Catalunya l’any 2010 i 2011, respectivament.
L’estudi també conclou que si bé ambdós grups de pliopitècids (pliopitecins i crouzelins) tenien una dieta basada en fruita, la tendència a alimentar-se de fruits més durs hauria estat més accentuada en els pliopitecins. Les dades obtingudes en les espècies extintes s’han comparat amb les de primats actuals, com orangutans, goril·les o ximpanzés, dels que es coneix la seva dieta. L’estudi revela que la dieta de l’orangutan seria la més semblant a la dels pliopitècids estudiats. A diferència dels ximpanzés, que s’alimenten de fulles quan no tenen fruits madurs a l’abast, els orangutans prefereixen alimentar-se de nous o de fruits més verds i, per tant, més durs.
L’estudi del mircodesgast dentari s’ha demostrat com una eina molt potent per estudiar la dieta d’espècies extintes. Les abrasions en l’esmalt, com ratllades o petites excavacions, són una mena de registre de què va menjar aquell individu durant la seva vida, ja que cada tipus d’aliment deixa una empremta característica que es pot observar mitjançant microscòpia electrònica.
Els pliopitècids són un grup exclusivament eurasiàtic, tot i que es va originar a partir d'ancestres africans que encara no s’han pogut determinar. De fet, els pliopitècids van ser els primers catarins a dispersar-se des de l'Àfrica cap Euràsia durant el Miocè inferior, fa uns 16 o 17 milions d’anys, on van experimentar una radiació evolutiva en un continent fins aleshores buit d'altres simis.
Notícies relacionades:
- Barberapithecus huerzeleri, un nou gènere de primat a Catalunya
