Àngel Galobart, el conseller Josep Huguet, el director general Jordi Roca i Bernat Vila durant la presentació al Palau Robert.

Avui dijous, al Palau Robert de Barcelona, el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i el director general de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Jordi Roca han presentat els resultats de recerca de la niuada d’ous de dinosaure més gran d’Europa. La recerca l’han liderat Àngel Galobart i Bernat Vila, del Grup de recerca del Mesozoic de l’ICP, que han destacat la rellevància de la troballa a nivell internacional, atès que aporta dades inèdites sobre el comportament reproductiu dels sauròpodes. Actualment, la posta està dipositada al Museu de l’ICP, a Sabadell.

La posta d'ous de dinosaure al jaciment de Pinyes és la més gran recuperada a Europa i el seu procés d'excavació ha estat llarg i complex. El descobriment d'aquesta posta va tenir lloc l'any 2005. Els treballs es van fer conjuntament amb el grup ADAU “Amics dels Dinosaures de l'Alt Urgell”, i van permetre recuperar altres postes amb menor número d'ous. Una nova campanya d'excavacions, l'any 2007, va posar en relleu la importància d'aquesta posta i no és fins l’any 2009 que es va poder extreure el conjunt de sediments i ous sense malmetre la integritat del fòssil.

Niu amb ous de dinosaure

La riquesa dels jaciments de Pinyes, entre els més importants a nivell mundial per la seva abundància d’ous de dinosaure, i la utilització de tècniques d'excavació basades en l'adquisició de dades tridimensionals han permès obtenir resultats molt acurats en la interpretació de les postes i nius de dinosaures. Aquests resultats indiquen que les postes contenien entre 20 i 28 ous, molts més que els que fins ara s'havien citat a altres jaciments d'Europa i l’Índia. Els ous se situen en tres nivells sobreposats composant una morfologia de posta allargada, asimètrica i en forma de bol, quan s'observa en vista lateral. Els estudis tomogràfics donen suport al fet de que l'eclosió de les cries tenia lloc dins del substrat; és a dir, els dinosaures sauròpodes enterraven els seus ous.

Orígens del jaciment

Els jaciments amb ous de dinosaure de la Vall del Riu Sallent (Coll de Nargó, Alt Urgell) es coneixen des dels anys 70 del segle XX, però no ha estat fins a principis del segle XXI que s’han iniciat els treballs paleontològics. Després de les prospeccions de camp, els anys 2002 i 2003, es van fer dues excavacions durant els anys 2005 i 2007, en les que es varen recuperar diverses postes d'ous de dinosaure. Finalment, els anys 2008 i 2009 es va extreure el que és, fins al moment, el niu de dinosaure més gran d'Europa. Aquests treballs han estat possibles gràcies al finançament dels Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Els Pirineus, terra de dinosaures

Il·lustració d’un titanosaure, com el que va pondre els ous trobats i molt característic de Terra de Dinosaures.  Oscar Sanisidro/Dinosaurios del Levante Peninsular, ICP.

Els jaciments del vessant sud dels Pirineus estan esdevenint claus en l'estudi i coneixement dels darrers deu milions d'anys d'existència dels dinosaures. La Conca de Tremp (Pallars Jussà), el sinclinal de Vallcebre (Berguedà), la Vall del Riu Sallent (Alt Urgell) i el flanc sud del Montsec (La Noguera) contenen un registre sedimentològic del Cretaci superior i Terciari, que va des del final del Campanià fins el Paleògen. En aquestes conques s'està recuperant un gran nombre de restes de dinosaures, així com altra fauna de vertebrats, invertebrats i restes vegetals que són la base de l'estudi d'aquests paleoecosistemes. Així, Catalunya es proposa com un dels pocs llocs al món per comprendre què passava just abans de l'extinció que es va produir fa 65 milions d'anys i va acabar amb la presència dels dinosaures sobre la Terra. 

Atractiu turístic

Aquesta recerca es converteix en divulgació gràcies a la presència al territori d'una xarxa de museus i centres d’ interpretació que ha començat a ser realitat gràcies a la proposta “Terra de dinosaures” que engloba el Museu de la Conca Dellà, el centre Dinosfera de Coll de Nargó, el centre d'interpretació del jaciment de Fumanya (Fígols i Vallcebre), el Museu Comarcal de Ciències Naturals de Tremp i el Museu de l’Institut Català de Paleontologia.

En aquest sentit, el departament d’Innovació, Universitats i Empresa treballa actualment per promocionar els recursos turístics intangibles del territori, en el marc d’un pla d’actuacions turístiques de gran abast, que identifica prop de 2.000 recursos intangibles a Catalunya. Aquest és el cas dels jaciments de dinosaures disseminats per diverses comarques pirinenques i que constitueixen una magnífica plataforma per potenciar un turisme arrelat en la història, en aquest cas la prehistòria, del nostre país.

Un dels intangibles que identifica el Pla agrupa sota la mateixa marca – Catalunya abans de la humanitat: els últims dinosaures- els recursos turístics associats al patrimoni paleontològic català i que tenen com a un important referent el nou Museu de l’Institut Català de Paleontologia, a Sabadell.

Salvador Moyà, director de l’ICP, en el moment de la signatura del conveni.

Per aquest motiu, el conseller Huguet ha signat avui amb l’Ajuntament de Coll de Nargó i amb l’Institut Català de Paleontologia un conveni de col·laboració per promocionar els recursos turístics intangibles de la zona vinculats a la temàtica dels dinosaures.

+ info a les Publicacions científiques

 

Els resultats de la recerca han estat publicats en dues revistes científiques incloses en el rànquing del Science Citation Index. La primera d'elles, a la prestigiosa revista Plos Ones, amb el títol, 3-D Modelling of Megaloolithid clutches: insights about nest construction and dinosaur behavior signat pels membres de Grup de Recerca del Mesozoic Bernat Vila, Josep Fortuny, Albert Garcia Sellés i Àngel Galobart, juntament amb Frankie Jackson de la Montana State University, aporta novetats sobre el comportament reproductiu dels dinosaures sauròpodes del final del Cretaci a partir dels fòssils de Catalunya. La segona, publicada a la revista Ameghiniana, amb el títol “ Dinosaur eggs and clutches from Pinyes locality (Upper Cretaceous, Southern Pyrenees): preliminary results”, signat per Bernat Vila i Àngel Galobart de l'ICP i Frankie Jackson de la Montana State University, aporta una visió global del jaciment d'ous de dinosaure de Pinyes, enquadrant la seva importància dins del registre mundial d'aquest tipus de jaciments.

 
 
 
 
 
 
 
 

La cara d'en Pau davant d'una cara humana.

El conjunt fòssil d’hominoïdeus descrits en recerques de l’ICP és una peça clau en la diferenciació evolutiva dels humans i dels grans simis antropomorfs. La importància d’aquests homínids, descrits a partir de diferents investigacions del Grup de Recerca en Paleoprimatologia i Paleontologia Humana de l’ICP, ha portat David M. Alba a participar en una de les trobades científiques internacionals més importants del moment en aquest camp, celebrada al Turkana Basin Institute, a Kenya.

L’investigador de l’ICP, David M. Alba, va ser un dels investigadors convidats al IX Stony Brook Human Evolution Symposium and Workshop, celebrat al Turkana Basin Institute, a Kenya, el passat mes d’agost. Sota el tema “Our Ancestors’ Ancestors: the Miocene roots of the Hominin Tree”, el comitè organitzador d’aquest workshop va reunir a Kenya els principals especialistes mundials en hominoïdeus fòssils, per tal d’aprofundir en la comprensió de l’origen i evolució dels homininis. Els hominoïdeus són una superfamília de primats, que inclou la família dels hilobàtids (gibons) i els homínids (els grans simis antropomorfs i els humans). Els homininis els configuren el gènere Homo (els humans) i altres gèneres extints –com Australopithecus o Paranthropus.

L’objectiu de les jornades era afavorir un debat científic intens per avançar en el coneixement de les diferents etapes evolutives que ens porten des del homininis més antics fins els actuals humans. David M. Alba, convidat per Richard Leakey, director del Turkana Basin Institute i Catedràtic d’Antropologia de la Stony Brook University, aportava el coneixement dels hominoïdeus del Miocè mitjà i superior descrits en recerques fetes des de l’ICP: en Pau, Pierolapithecus catalaunicus d’uns 12 milions d’anys (Ma) d’antiguitat; Dryopithecus fontani (12 Ma); en Lluc, Anoiapithecus brevirostris (12 Ma); i en Jordi, Hispanopithecus laietanus (9 Ma). Aquest conjunt fòssil és clau per entendre l’etapa evolutiva comuna als humans i els grans simis antropomorfs. La participació en aquesta trobada suposa un reconeixement al treball del Grup de Recerca en Paleoprimatologia i Paleontologia humana de l’ICP, liderat per Salvador Moyà.

En David M Alba amb Richard i Meave Leakey.

A tall de crònica, en David, el primer investigador de l’ICP en participar en una d’aquestes trobades, comenta “ha estat per mi un privilegi poder participar en una reunió científica d’aquesta rellevància, que ens ha permès contrastar el treball que estem fent al nostre grup de recerca amb alguns dels millors experts del món. A més a més, la trobada es fa en un ambient distès, tot afavorint la conversa entre els diferents participants, que facilita encetar discussions de treball que de ben segur continuarem en els propers anys”. De fet, i també en paraules del mateix David, “malgrat les diferències d’opinió flagrants en alguns punts, l’atmosfera creada pels organitzadors ens permetia entrar en un debat gens dogmàtic, que trobo més productiu i interessant que el que sovint s’estableix a partir de les nostres publicacions, que resulta més contundent i polaritzat”.

El conjunt d’investigadors, una quinzena en total, han estat seleccionats pels organitzadors d’aquesta sèrie de trobades, Richard Leakey, John Fleagle, Frederick Grine, Lawrence Martin i John Shea, que en aquesta edició van comptar amb el suport dels paleoprimatòlegs David Begun i James Rossie. Als investigadors que participen en treballs de camp se’l va demanar de portar rèpliques dels principals fòssils amb els que treballen, per tal d’il·lustrar les diferents opinions davant les qüestions que els organitzadors proposaven debatre.

De les converses i discussions recollides aquest agost a Kenya s’observa el consens en les línies evolutives generals dels hominoïdeus, però també el gran desacord sobre la posició filogenètica i l’estatus taxonòmic de determinats fòssils. També va destacar la confusió existent hores d’ara sobre la posició filogenètica dels hilobàtids (gibons), que aparentment presenten un elevat grau d’homoplàsia (falsa homologia). El debat, doncs, haurà de continuar a partir de troballes i recerques futures.

http://turkanabasin.org/

Els Stony Brook Human Evolution Workshops responen a l’objectiu de debatre sobre els grans temes oberts en paleoantropologia, a partir de posar en comú el coneixement dels investigadors més punters en aquests camps. Les trobades sempre són en petit comitè i en escenaris i formats informals. En anteriors edicions s’han treballat temes com l’origen del gènere Homo, o la diversitat en Autralopithecus.

Reconstrucció del Myotragus balearicus 

Els investigadors de l’Institut Català de Paleontologia, Meike Köhler i Salvador Moyà han guanyat el premi ‘Paleonturología 10’ gràcies a l’article Physiological and life history strategies of a fossil large mammal in a resource-limited environment. El text referent a l’estudi del bòvid endèmic de les Illes Balears, el Myotragus balearicus, es va publicar a la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Science, PNAS al 2009, EEUU.

Fotograma de la sèrie CSI Dinosaurios

El proper 2 de Febrer s’estrena a Espanya ‘CSI Dinosaurios’ de National Geographic que compta amb la col·laboració del departament de l’Àrea de Recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia. La primera sèrie sobre dinosaures es podrà seguir arreu del món a través d’aquest canal internacional. A casa nostra les emissions de la sèrie es poden veure a Digital +, i les plataformes d’ONO i Imagenio.

Mostra d'etiqueta on es pot observar a contrallum el sistema de RFID

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i Saident RFID Soluciones presenten els primers resultats d’un projecte d’identificació per radiofreqüència passiva per a col·leccions de museus. Aquesta tecnologia és pionera a Espanya i també a Europa per la gestió d’una col·lecció científica i patrimonial amb l’objectiu de desenvolupar un producte a mida que permeti millorar l’eficiència i les despeses de la gestió d’una col·lecció.

Crani del laberintodont del Montseny, vista dorsal i ventral.

Josep Fortuny lidera una recerca publicada a la revista ‘Acta Palaeontologica Polonica’ en la que es descriu un nou gènere i espècie de capitosaure. Aquests fòssils són les restes d’amfibi més antigues de Catalunya. La recerca, a més a més, proposa una nova filogènia per aquest grup d’amfibis extints.

Lars van den Hoek, amb els investigadors Isaac Casanovas i Marc Furió, durant la seva visita a l'ICP.

L'ICP va tenir el plaer de rebre la visita de Lars van den Hoek Ostende, un investigador holandès i una de les veus expertes en insectívors fòssils a Europa. La raó de la seva visita era treballar amb Isaac Casanovas i Marc Furió, membres del grup de recerca de Faunes del Neogen i Quaternari, analitzant dades d’insectívors del Miocè per entendre les tendències en la diversitat d'Europa Central i Espanya.

Detall d'una molar del nou gènere de primat Barberapithecus.

Investigadors de l'ICP publiquen a la revista 'American Journal of Physical Anthropology' la descripció d'un nou gènere de primat pliopitècid, a partir de restes fòssils del jaciment Miocè de Castell de Barberà. Aquest nou gènere i espècie s'ha batejat com a Barberapithecus huerzeleri.

Les restes recuperades inclouen gran part de la dentició d'un individu femella, així com algunes dents soltes d'altres individus.

En una altre article publicat en aquesta mateixa revista, els investigadors de l'ICP donen a conèixer la resta fòssil de pliopitècid més antiga de la Península Ibèrica, en aquest cas una dent recuperada en un dels jaciments de l'Abocador de Can Mata.

Secció transversal d'una de les dents dels micromamífers estudiats, Ruscinomys schaubi

Durant molts anys, els paleontòlegs han classificat els mamífers fòssils com a consumidors d'animals o de plantes en funció d'un parell de mesures simples de distància de les seves dents. No obstant això, aquestes mesures podrien ser enganyoses, segons els resultats recentment publicats per Jan van Dam, Josep Fortuny i LJ Van Ruijven a la revista de 'Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology' (Palaeo3).

Reconstrucció de la tortuga Polysternon isonae, a partir de les restes fòssils recuperades a Isona. Oscar Sanisidro.

Investigadors de l’Institut Catatà de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), del Museu de la Conca Dellà (MCD) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) publiquen aquesta setmana a la versió digital de la revista “Cretaceous Research” la troballa i descripció d’una tortuga de finals de l’època dels dinosaures.

Josep Marmi, Àngel Luján, Àngel Galobart de l’ICP, Rodrigo Gaete del MCD i Violeta Riera i Oriol Oms de la UAB han batejat aquesta nova espècie com Polysternon isonae, en reconeixement al municipi d’Isona i Conca Dellà, on s’han trobat les restes fòssils de l’espècimen tipus.

Pàgina 1 de 12

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b