Els canals semicirculars de l'oïda de dos primats.

El disseny dels canals semicirculars de l’oïda és molt sensible al tipus de locomoció dels homínids actuals. Aquests sistema detecta les rotacions del cap i permet coordinar la postura i els moviments del cos, juntament amb altres senyals acústiques, visuals o de percepció de l’entorn. L’estudi d’aquests canals en el registre fòssil es mostra com una via alternativa per a reconstruir els canvis evolutius en la locomoció dels primats antropomorfs. Així ho publica la revista Proceddings of the Royal Society B, en un article que signen investigadors de diferents paísos i institucions, entre els quals Meike Köhler i Salvador Moyà investigadors ICREA de l’ICP. 

Salvador Moyà sosté el crani de Pau

 El 4 de desembre de 2002 unes obres a l’abocador de Can Mata, als Hostalets de Pierola, feien  sortir a la superfície les primeres restes d'un fòssil el nom del qual acabaria fent-se famós: Pau. Més de 10 anys després de la seva troballa, el Pierolapithecus catalaunicus (el nom científic de Pau) ha aportat una valuosa informació sobre l’origen de l’estructura corporal dels homínids. Plantegem a Salvador Moyà, investigador ICREA i director de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, 10 preguntes sobre en Pau.

Reconstrucció d’adàpid. Óscar Sanisidro

Investigadors de l’ICP han descrit una nova espècie de primat de la tribu dels ancomomins del jaciment de Sossís, al Pallars Jussà. Es tracta d’un petit estrepsirí de fa uns 35 milions d’anys i que presenta una dentició molt particular. La recerca ha estat publicada en línia aquesta setmana a la revista Journal of Human Evolution i conjuntament amb altres troballes ha permès determinar les implicacions filogenètiques de diversos primats de l’Eocè de la Península Ibèrica.

Microdesgast observat en la superfície de diferents dents de Pliopithecus canmatensis i Barberapithecus huerzeleri. ICP.

Investigadors de l’ICP publiquen aquesta setmana un article a la revista American Journal of Physical Anthropology on revisen la dieta dels pliopitècids, un grup extint de primats originat a l’Àfrica i que es va estendre per Europa durant el Miocè i que es creia que s’alimentaven principalment de fruits tous i fulles. A partir de l’estudi de les marques que l’aliment deixa a les dents, els investigadors conclouen que tots els pliopitècids s’alimentaven de fruits, incloent habitualment en la seva dieta fruits durs, com nous o fruita poc madura.

Imatge de gàlag actual (Robertsphotos1 http://www.flickr.com/photos/32357208@N08/3027712362/)

Un article publicat al Journal of Human Evolution de l’investigador de l’ICP Raef Minwer-Barakat descriu per primer cop la presència del primat fòssil Microchoerus a l’oest dels Pirineus. La troballa al País Basc de restes d’aquest petit primat de característiques semblants pel que fa a la locomoció als actuals gàlags , confirma la connexió entre les faunes d’aquesta zona amb la resta d’Europa durant l’Eocè tardà, fa entre 38 i 34 milions d’anys.

Macaco actual (Shawn Allen. Flickr)

Un estudi liderat per David M. Alba, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), descriu per primera vegada l’associació dels gèneres Mesopithecus i Macaca durant el Miocè. La troballa ha estat publicada al Journal of Human Evolution i dóna suport a la hipòtesi que els macacos es van dispersar de l’Àfrica cap al continent europeu fa més de 5.3 milions d’anys, coincidint amb una extraordinària davallada del nivell del Mar Mediterrani.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b