A les zones humides i boscs de ribera és comú trobar a una serp que no és una serp: es tracta del vidriol, un llangardaix que durant la seva història evolutiva ha perdut les potes, raó per la qual sovint es confon amb una serp. És un dels representants actuals del grup dels ànguids, un grup antic de llangardaixos que en el passat va mostrar una diversitat molt més gran que la que trobem avui a Europa. Quan les temperatures van pujar durant el Miocè, va ser una època clau de grans transformacions en la fauna, amb l’arribada de molts grups de rèptils des d’Àsia i Àfrica.​

En aquest context, el jaciment de Sant Miquel de Toudell, al terme municipal de Viladecavalls (Vallès Occidental), ha proporcionat un exemplar fossilitzat destacable: un crani de llangardaix de més de deu milions d’anys d’antiguitat, en què els ossos es conserven units i en la mateixa posició que tenien en vida. L’estudi detallat del fòssil, dipositat a les col·leccions paleontològiques del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ha permès descriure un nou gènere i espècie que s’han anomenat Fontisaurus tarumbaire.​ 

Vista de l’església de Viladecavalls, a tocar del jaciment on, durant unes obres als anys 50, es va trobar el fòssil que ha donat lloc a la nova espècie. Crèdit: Frederic Pahisa.

Un petit drac

El nom del gènere, Fontisaurus, ret homenatge a una llegenda local segons la qual cada font del municipi està protegida per un petit drac. D’altra banda, l’epítet específic tarumbaire fa referència al gentilici popular dels habitants de Viladecavalls. L’elecció del nom no ha estat casual: s’ha realitzat a través d’una iniciativa pensada per implicar el municipi i la seva ciutadania, organitzada per l’Àrea de Comunicació i Divulgació Científica de l’ICP, on les persones participants van poder votar entre diferents propostes.

Segons l’investigador Andrea Villa, primer autor de l’article, “amb aquest nom hem volgut reconèixer l’arrelament territorial de la descoberta científica, donant veu a la ciutadania i apropant la paleontologia a tothom”.​

L’estudi s’ha basat en tècniques avançades d’imatge, com la tomografia per neutrons realitzada a Alemanya, per tal d’obtenir informació de l’interior del fòssil que no era possible obtenir amb tomografia computeritzada convencional. Aquesta tècnica ha permès descriure amb mes detall l’anatomia cranial i distingir clarament Fontisaurus tarumbaire de la resta de llangardaixos ànguids, tant fòssils com actuals.​

Crani fòssil original del nou ànguid Fontisaurus tarumbaire. L’exemplar es presenta des de diferents angles (A–D) per mostrar-ne tots els detalls conservats. Crèdit: Villa et al., 2025

Si ens fixem en les dents, inicialment s’hauria classificat aquest animal dins del gènere Ophisaurus, perquè la seva dentició s’hi assemblava. Però els nous resultats situen Fontisaurus tarumbaire com a membre d’una línia evolutiva diferent dins del grup dels ànguids. Això indica que la diversitat d’aquests rèptils al continent europeu era més alta del que es pensava fins ara.

Reconeixement a l’equip i finançament

A banda de l’equip de l’ICP (Andrea Villa, Arnau Bolet, Alejandro Serrano-Martínez, Àngel H. Luján, Massimo Delfino, Josep Fortuny i David M. Alba), a la recerca també hi han participat Jozef Klembara (Comenius University in Bratislava), i Burkhard Schillinger (Technische Universität München). L’estudi s’ha finançat gràcies a projectes de l’Agencia Estatal de Investigación del Ministerio de Ciencia e Innovación d’Espanya (PID2020-117289GB-I00 i PID2020-117118GB-I00), el programa CERCA de la Generalitat de Catalunya, AGAUR, i diversos contractes postdoctorals i Ramón y Cajal.​ 

Imatge principal: El vidriol (Anguis fragilis), un ànguid actual, ajuda a entendre com eren els seus parents del passat. El vidriol es confon sovint amb una serp, però es tracta d’un llangardaix sense potes Crèdit: ICP.

Article original:

• Villa, A., Bolet, A., Klembara, J., Serrano-Martínez, A., Luján, À. H., Fortuny, J., Delfino, M., Schillinger, B., & Alba, D. M. (2025). A new anguine lizard (Squamata, Anguidae, Anguinae) from the Late Miocene (Vallesian) of the Vallès-Penedès Basin (NE Iberian Peninsula). Swiss Journal of Palaeontology, 144, https://doi.org/10.1186/s13358-025-00411-3