La tesi doctoral de Bouchet clarifica les relacions de parentiu del primat del Miocè (11.6 Ma) Pliobates cataloniae, descrit l'any 2015 a partir de restes recuperades a l’Abocador de Can Mata, a la conca del Vallès-Penedès. Inicialment considerat un hominoïdeu basal, estudis posteriors van suggerir la seva pertinença als pliopitecoïdeus, un grup de catarrins basals. Hipòtesis filogenètiques plausibles alternatives inclourien el fet que fos un hilobàtid (el grup que inclou els gibons y siamangs actuals) basal o un dendropitècid (una família de suposats catarrins basals de l’Àfrica oriental).
Els mètodes emprats en l’estudi es basen sobretot en escàners de microtomografia computada i morfometria geomètrica tridimensional a partir de landmarks. Entre les troballes més significatives, l'estudi revela que la morfologia del canal caròtid té una utilitat taxonòmica i filogèntica limitada pels catarrins i que el de Pliobates no és particularment similar al dels hilobàtids. A més, la descripció de noves restes dentals indica que Pliobates és un membre de la família pliopitecoïdea dels crouzèlids i, per tant, un catarrí basal en comptes d'un hominoïdeu.
Les anàlisis cladístiques realitzades a partir de característiques dentals i craniodentals confirmen que Pliobates és un crouzèlid derivat, estretament relacionat amb els gèneres Crouzelia i Plesiopliopithecus, força mal coneguts. Les anàlisis quantitatives de la morfologia interna de les dents (la unió esmalt-dentina) recolzen aquesta conclusió. Aquests resultats contradiuen la interpretació inicial de Pliobates com un hominoïdeu basal, que és enterament atribuïbles a les similituds postcranials amb els antropomorfs actuals, que són producte de convergències evolutives relacionades amb la locomoció. Per tant, la tesi doctoral clarifica les relacions filogenètiques Pliobates cataloniae i té implicacions per entendre l'evolució independent de característiques de la resta de l'esquelet en els catarrins en general.
La tesi, que ha rebut la qualificació d’excel·lent, ha estat dirigida pel Dr. David M. Alba (ICP), el Prof. Salvador Moyà-Solà (ICREA a l’ICP), i la Dra. Amélie Beaudet (Universitat de Cambridge).
