Aprofundint en la història evolutiva de la guineu roja

Un estudi revela que la guineu roja actual (Vulpes vulpes) deriva d’una única espècie extinta (Vulpes alopecoides). L’article publicat Quaternary Science Reviews per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i la Universitat de Florència conclou que les restes fòssils dels darrers 4 milions d’anys que fins ara s’havien atribuït a especies diferents d’aquest carnívor corresponen, en realitat, a la mateixa.

Alts, baixos, rossos, castanys, amb el nas gros o petit... Malgrat que tots els humans pertanyem a la mateixa espècie, és força evident que no tots som iguals. De la mateixa manera que això passa entre les persones, existeixen diferències anatòmiques entre els individus de les espècies no-humanes. “Les diferències intraespecífiques en les faunes extintes sovint ens porten de corcoll als paleontòlegs”, explica Joan Madurell, un dels autors de l’estudi. “I precisament això és el que ha succeït en l’estudi de l’evolució de la guineu les darreres dècades”, conclou.

L’estudi publicat a la revista Quaternary Science Reviews per Madurell i Saverio Bartolini (Universitat de Florència) analitza exhaustivament les variacions de mida i de diversos caràcters morfològics de l’espècie de guineu actual (Vulpes vulpes) i les compara amb les que s’observen en diferents espècimens fòssils atribuïts al mateix gènere, però que fins ara s’havien considerat espècies diferents. La investigació conclou que en els darrers 4 milions d’anys a Europa hi va haver una única espècie de guineu (Vulpes alopecoides) de la que se n’hauria derivat l’espècie actual.

V. alopecoides és una guineu de mida una mica més petita i, probablement, amb una dieta menys generalista que l’actual. Fa uns 400.000 anys, aquesta espècie hauria donat lloc a una nova espècie una mica més gran i més generalista, la guineu roja actual, que està distribuïda per tot Euràsia, Nord-Amèrica, el sud d’Austràlia i el nord d’Àfrica. Els investigadors atribueixen l’aparició de la guineu roja actual als canvis ocorreguts als ecosistemes europeus per l’enduriment dels cicles glacials.

Imatge 1. Algunes de les restes craniodentals de V. alopecoides analitzades a l'estudi

El cas de la guineu no és excepcional en l’estudi de l’evolució dels vertebrats a Europa, una disciplina que té uns 150 anys. En aquest temps, s’han descrit una gran varietat d’espècies de mamífers que, posteriorment, moltes d’elles han estat considerades espècies sinònimes, és a dir, que pertanyen a una espècie que ja era coneguda. “Cal tenir en compte, a més, que els paleontòlegs sovint s’han interessat més per les espècies de carnívors grans i espectaculars com els tigres dents de sabre, que per les petites com les guineus”, comenta Joan Madurell.

El treball també mostra com la naturalesa tendeix a la simplicitat i que els llinatges evolutius sovint (però no sempre) tendeixen a ser parsimoniosos i que els canvis evolutius succeeixen majoritàriament empesos per canvis bruscos de índole climàtica als ecosistemes.

Imatge principal: Guineu vermella (Vulpes vulpes) amb un rosegador a la boca. (Flicker: @tambako / CC BY-ND 2.0)

Article original: Bartolini Lucenti, S., & Madurell-Malapeira, J. 2020. Unraveling the fossil record of  foxes:  An  updated  review  on  the  Plio-Pleistocene Vulpes spp.  from  Europe. Quaternary Science Reviews. DOI: 10.1016/j.quascirev.2020.106296

Last modified on Dijous, 30 abril 2020 12:32
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b