Les llargues còpules de l’ós fòssil Indarctos arctoides

Còpula d'ós bru a Cantàbria (Alberto Valenciano)

L’estudi del bàcul o os penià de cinc exemplars de l’ós extint Indarctos arctoides del jaciment de Batallones-3 (Madrid) ha permès deduir que aquesta espècie mantenia còpules llargues i que probablement les femelles s’aparellaven amb diversos mascles en el període fèrtil. L’estudi ha estat publicat avui per Juan Abella, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i del Museo de Ciencias Naturales-CSIC a la revista PLOS ONE.

El bàcul (també anomenat os penià) és l'os present al penis d'alguns grups de mamífers, incloent-hi insectívors, rosegadors, carnívors i primats (excepte els humans). En el cas concret dels carnívors, està bastant desenvolupat en els caniformes (gossos, teixons o óssos), mentre que en els feliformes (per exemple gats i hienes) està reduït o fins i tot és absent. La seva morfologia i mida és diferent en cada grup, i en molts casos la seva funció és fer de suport físic per mantenir l’erecció i facilitar la còpula.

L’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i el Museo de Ciencias Naturales-CSIC, Juan Abella, descriu en un article publicat avui a la revista PLOS ONE, 5 bàculs d’Indarctos arctoides, una espècie d’ós extinta fa uns 9 milions d’anys trobats al Cerro de los Batallones, a la conca de Madrid, una zona de coves o pseudo-coves que van actuar com a trampes naturals i presenten una gran quantitats de carnívors fòssils. El bàcul és una resta fòssil que apareix molt rarament en les excavacions, ja que es tracta d’un os allargat i delicat i que només és present en la meitat de la població viva (els mascles).

Els ossos descrits pertanyen a 4 individus adults i un subadult. La longitud mitjana de l’os dels individus adults és d’uns 24 cm., molt més llargs que els dels óssos actuals de mida semblant, com l’ós bru. Són els primers bàculs d’ossos fòssils que es troben (sense comptar els de l’ós de les cavernes del plistocè, una espècie molt més recent) i van ser excavats en diverses campanyes, durant els anys 2008,  2010 i 2012.

Bàculs de diferents espècies d'ós actuals i extintes (la G correspon a I.arctoides)

Els investigadors han comparat la mida i la forma d’aquests bàculs amb el d’algunes espècies de mamífers actuals per tal d’inferir alguns aspectes del comportament sexual i social de Indarctos arctoides. Els investigadors suggereixen que aquesta espècie mantenia còpules llargues i que el bàcul actuava com a suport físic durant la còpula, de manera que podia mantenir la penetració i tenir ejaculacions més llargues. També és possible que tinguessin un sistema reproductor on diversos mascles copulaven amb una mateixa femella.

Les còpules llargues es donen en espècies on els encontres sexuals són poc freqüents per tal d’assegurar l’èxit de la fecundació. Això passa amb espècies que presenten una baixa densitat d’individus o quan les poblacions estan molt fragmentades i separades geogràficament. En el cas de Indarctos arctoides, la seva distribució estaria molt restringida als frondosos boscos de ribera i no podrien viure en zones obertes, on entrarien en competència amb els grans tigres de dents de sabre i amb els amficiònids, uns carnívors extints amb característiques exteriors tant dels cànids com dels óssos.

En humans i óssos, la mida potser si que importa

El fet que el bàcul de Indarctos arctoides sigui considerablement més gran que el d'altres espècies d'ós de mida semblant fa suposar als investigadors que és una característica seleccionada sexualment, és a dir que les femelles perferían aparellar-se amb els mascles amb bàculs més grans. Aquesta característica es transmetria a la descendència de manera que la mida mitjana del bàcul d'aquesta espècie augmentaria al llarg de l'evolució.

Encara que alguns estudis afirmen afirmen que la selecció sexual també ha afavorit els penis grans en els humans, no es pot fer una comparació directa entre el bàcul dels óssos amb la grandària del penis dels humans. El penis dels homes no té bàcul (dels grans simis, els goril·les i els ximpanzés conserven un bàcul petit i no és retràctil com el dels carnívors) i l'erecció s'aconsegueix per la irrigació dels cossos cavernosos sense la necessitat d'un os per mantenir-la.

+ info: Abella,  J., Valenciano, A., Pérez-Ramos, A., Montoya, P. & Morales, J. (In press). On the socio-sexual behaviour of the extinct ursid Indarctos arctoides: an approach based on its baculum size and morphology. PLOS ONE

 

 

Last modified on Dissabte, 24 Març 2018 16:30
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b