(In)Visibles i (O)Cultes, una exposició temporal que rescata de l’oblit dones científiques de tots els temps

29 Sep 2022
2569 times
Imatge gràfica de l'exposició (In)visibles i (Ocultes) Imatge gràfica de l'exposició (In)visibles i (Ocultes) Imatge gràfica de l'exposició (In)visibles i (Ocultes)

Imatge gràfica de l'exposició (In)visibles i (Ocultes)

Des del 29 de setembre fins a finals d’any, el Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont acull l’exposició temporal (In)Visibles i (O)Cultes, una mostra que posa el focus sobre diverses dones científiques que, des de l’Antic Egipte fins a la Gran Bretanya del segle XXI, han estat, per raó de gènere, silenciades, apartades o directament esborrades de la història de la ciència. En el seu pas per Sabadell, el Museu ha elaborat un plafó específic per destacar la figura de la paleontòloga sabadellenca Lourdes Casanovas.

La primera metgessa de la història, Peseshet (Egipte, 2.400 aC), l’astrònoma Aglaonice (Grècia, 200 aC) o la botànica, Blanca Catalana de Ocón ( Espanya, 1860-1904), entre moltes d’altres, han hagut d’esperar molts anys o segles per recuperar la veu gràcies a un revisionisme històric amb perspectiva de gènere  que es va iniciar a la segona meitat del segle XX i que ha agafat un impuls imparable ja entrat el segle XXI. Per lluitar contra aquesta discriminació, el 2016 es va instaurar el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència (11 de febrer) per tal de commemorar i reconèixer la trajectòria de totes aquelles dones que han contribuït a l’avenç de la ciència i la tecnologia. L’exposició és una invitació a descobrir i visibilitzar totes les dones que han fet aportacions a la ciència i a reivindicar el seu treball.

L'exposició (In)Visibles i (O)Cultes és una producció original del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i ha estat comissariada per Mireia Alcaine. L’adaptació per a la itinerància ha estat promoguda per la Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya. Cadascun dels museus membres de la xarxa que acollirà l’exposició ha elaborat un plafó propi per destacar alguna científica local i que quedarà incorporat en les itineràncies posteriors. En el cas del Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, la figura escollida és la Dra. Lourdes Casanovas, investigadora jubilada del centre.

Lourdes Casanovas: una sabadellenca pionera en l’estudi dels dinosaures

Lourdes Casanovas (Sabadell, 1934), va estudiar inicialment magisteri i va exercir com a professora a diferents escoles de Sabadell. L’any 1970, va acabar els estudis de geologia a la Universitat de Barcelona i va conèixer al paleontòleg sabadellenc Miquel Crusafont, director de l’Institut Provincial de Paleontologia, que va ser el seu director de tesi. Es va doctorar l’any 1975 amb el treball “Estratografia y paleontologia del yacimiento ludiense de Roc de Santa (Noguera pallaresa) sobre els mamífers de l’Eocè.

Posteriorment, Miquel Crusafont  la va animar a estudiar unes petjades fòssils de dinosaures que es van trobar a Enciso (La Rioja). A partir d’aquí, juntament amb el seu marit (el també paleontòleg Josep Vicènç Santafè) es va dedicar principalment a estudiar els dinosaures de la península, especialment als Pirineus.

La Dra. Lourdes Casanovas en una visita recent al Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont

L’any 1993 Lourdes Casanovas va descriure la nova espècie de dinosaure Pararhabdonon isonensis, un dinosaure herbívor dels anomenats “bec d’anec” que tenia una cresta al cap i que va viure als Pirineus fa uns 70 milions d’anys.  També va descriure el Losillasaurus giganteus trobat al País Valencià.

Lourdes Casanovas també té una espècie dedicada per l’investigador Cuesta Ruiz-Colmenares, és el Cantabrotherium casanovasae  un avantpassat dels cavalls actuals que vivia al centre de la península ibèrica fa uns 40 milions d'anys i que es troba exposat a la Universitat de Salamanca. Com a investigadora de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont va publicar articles a les revistes científiques més prestigioses del moment i va escriure llibres científics i de divulgació sobre dinosaures.

La Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya (XMCNC) és una de les xarxes temàtiques de museus impulsades per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, formada per 10 museus catalanes registrats. Com a xarxa temàtica, la XMCNC té com a objecte la promoció de polítiques comunes de protecció i difusió del patrimoni natural, així com la formació i la dinamització territorial dels elements constitutius del patrimoni natural.

Last modified on Friday, 30 September 2022 10:26
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca