Grans rius plens de vida recorrien Mallorca abans de la major extinció en massa de la Terra

Recreació paleoambiental de la serra de Tramuntana durant el Permià. En primer pla, un petit captorrínid moradisaurí. Al fons, dos pelicosaures s’apropen a un captorrínid moradisaurí de mida més grossa Recreació paleoambiental de la serra de Tramuntana durant el Permià. En primer pla, un petit captorrínid moradisaurí. Al fons, dos pelicosaures s’apropen a un captorrínid moradisaurí de mida més grossa Henry Sutherland Sharpe / Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ©

Recreació paleoambiental de la serra de Tramuntana durant el Permià. En primer pla, un petit captorrínid moradisaurí. Al fons, dos pelicosaures s’apropen a un captorrínid moradisaurí de mida més grossa. Imatge: Henry Sutherland Sharpe / Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ©

Un nou estudi descriu la presència de grans rius amb meandres i planes d’inundació a Mallorca durant el Permià, fa entre 290 i 270 milions d’anys. En diversos punts de la Serra de Tramuntana s’hi han identificat petjades d’avantpassats dels mamífers i rèptils així com pol·len de molses, falgueres, coníferes i altres plantes. Rafel Matamales, conservador del Museu Balear de Ciències Naturals i investigador a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont encapçala l’equip internacional que ha publicat la recerca a Earth-Science Reviews.

Fa entre 290 i 270 milions d’anys, durant el Permià, l’actual illa de Mallorca estava unida al supercontinent Pangea i situada a prop de l’equador terrestre. El clima era força àrid i es produïen inundacions esporàdiques que alimentaven grans rius amb meandres i planes d’inundació, conformant un paisatge molt diferent a l’actual, on hi vivien espècies de grans vertebrats i plantes ja extintes.

Ara, un equip de recerca internacional ha recreat el paleoambient de diferents punts a la serra de Tramuntana a partir de la identificació dels fòssils recollits a la zona i que corresponen a animals i plantes que hi van viure abans de la gran extinció massiva del Permià-Triàsic. Aquest esdeveniment catastròfic global —també conegut com “la gran mortaldat”— va provocar la desaparició de prop del 90% de totes les espècies que habitaven a la Terra en aquell moment, com a conseqüència d’una atmosfera molt pobra en oxigen i una acidificació dels oceans provocada per enormes erupcions volcàniques.

S’han identificat nombroses petjades d’animals molt diferents i de mides diverses, alguns de poc més d’un pam i d’altres de gairebé dos metres. “En el que havien estat petites basses temporals, hi hem trobat petjades de captorrínids grossos i petits”, explica Rafel Matamales, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i conservador del Museu Balear de Ciències Naturals, que encapçala la recerca. Es tracta d’un grup de rèptils herbívors ja extint d’aspecte semblant als grans dragons de Komodo. Algunes de les petjades podrien haver estat produïdes per l’espècie a la qual pertany el fragment de maxil·lar que es va trobar fortuïtament l’any 2002 a la platja de son Bunyola, a prop del Port des Canonge.

Petjades fòssils d’un rèptil captorrínid de mida grossa.Petjades fòssils d’un rèptil captorrínid de mida grossa.

“També hem identificat petjades de pelicosaure, un grup remotament emparentat amb els mamífers amb alguns representants que tenien una gran vela dorsal que recorria el llom de l’animal”, comenta Josep Fortuny, paleontòleg de l’ICP i coautor de la recerca. Els pelicosaures pertanyen a un gran grup conegut com a sinàpsids, que inclou els actuals mamífers. Malgrat que sovint se’ls anomena “rèptils mamiferoides”, en realitat, no es consideren rèptils.

Pel que fa a les plantes, s’han identificat espores i pol·len fòssil de molses, falgueres, licopodiòfits, coníferes i altres grups extints. També s’han identificat troncs i branques de coníferes i de cues de cavall (equisets). Malgrat que el clima era força àrid, era un ecosistema ric i divers, possiblement gràcies a la presència de grans rius i masses d’aigua temporals.

L’estudi s’ha centrat en material obtingut a la costa entre Banyalbufar i Valldemossa. En diversos punts de la serra de Tramuntana s’han realitzat estudis de paleomagnetisme per afinar en la datació dels jaciments. Els pols magnètics de la Terra han variat al llarg del temps; ara el pol nord magnètic és proper al pol nord geogràfic, però no sempre ha estat així, i els materials ferromagnètics s’han orientat d’una manera o d’una altra en funció de la polaritat en el passat. Aquesta informació és molt útil a l’hora de saber amb precisió l’antiguitat d’un jaciment.

A banda de Matamales i Fortuny, l’equip d’aquesta investigació publicada a Earth Science Reviews ha comptat amb la participació d’Eudald Mujal (ICP i Staatliches Museum für Naturkunde, Stuttgart), Jaume Dinarès-Turell (Istituto Nazionale di Geofisica e Vulcanologia, Roma), Evelyn Kustatscher (Universitat Ludwig-Maximilians, Múnic), Guido Roghi (Istituto di Geoscienze e Georisorse, Pàdua), Oriol Oms (Universitat Autònoma de Barcelona) i Àngel Galobart (ICP i Museu de la Conca Dellà, Isona).

Imatge principal: Recreació paleoambiental de la serra de Tramuntana durant el Permià. En primer pla, un petit captorrínid moradisaurí. Al fons, dos pelicosaures s’apropen a un captorrínid moradisaurí de mida més grossa. Imatge: Henry Sutherland Sharpe / Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ©

Article de referència:

  • Matamales-Andreu, R.; Mujal, E.; Dinarès-Turell, J.; Kustatscher, E.; Roghi, G.; Oms, O.; Galobart, À. & Fortuny, J. (2022). Early-middle Permian ecosystems of equatorial Pangaea: Integrated multi-stratigraphic and palaeontological review of the Permian of Mallorca (Balearic Islands, western Mediterranean). Earth-Science Reviews, 228: 103948. DOI: 1016/j.earscirev.2022.103948
Last modified on Jueves, 19 Mayo 2022 12:39
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca b

xnxxarabsex

sexe libre

sexsaoy

sexjk

russian sex

afdalsex