Un equip internacional encapçalat per personal investigador de l’American Museum of Natural History (AMNH) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha elaborat un model virtual 3D de la cara de l’homínid del Miocè Pierolapithecus catalaunicus, popularment conegut com a ‘Pau’. Mitjançant tomografia computada s’ha corregit la deformació deguda al procés de fossilització. La recerca, publicada a Proceedings of the National Academy of Sciences, dona suport a la hipòtesi que Pierolapithecus és un homínid basal, de forma i mida semblant al darrer ancestre comú dels humans i els grans antropomorfs.
L'observació dels ossos actuals i fòssils a través de tècniques de tomografia computada es mostra, estudi rere d'estudi, com una font inesgotable de dades, que permeten confirmar teories i hipòtesis, o contrarestar-les. Aquest últim és el cas d'un treball liderat per investigadors de l'ICP, que estudia el gruix de l'os cortical al coll del fèmur de l'homínid fòssil Hispanopithecus laietanus, a partir de les restes recuperades al jaciment de Can Llobateres a Sabadell. La distribució homogènia d'aquest gruix ha permès corroborar el comportament locomotor que s'havia proposat per a l'espècie, i alhora constitueix la primera evidència en el registre fòssil d'aquest patró de distribució, indicador d'una locomoció suspensora i / o grimpadora.
L’estudi de la falange distal del dit polze de l’hominoïdeu fòssil Oreopithecus bambolii ha revelat que aquesta espècie tenia la capacitat de subjectar objectes fent una pinça amb els dits semblant a la que fan els humans, amb una precisió molt superior a la d'altres hominoïdeus actuals i fòssils. Aquesta adaptació hauria millorat la seva capacitat d'obtenir i processar manualment aliments en l’ambient insular amb escassedat de recursos en el que va viure aquesta espècie fa uns 7 milions d’anys. La troballa ha estat publicada a l’American Journal of Physical Anthropology per Sergio Almécija, investigador associat de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).
