Durant el Cretaci superior, Europa era un conjunt d’illes tropicals. En aquest entorn, els al·lodaposúquids —un grup de cocodrils molt freqüent i divers i estretament relacionat amb els cocodrils actuals—, ocupaven els ambients fluvials i d’aigües salabroses des de l’actual Romania fins a França i Espanya.

L’exemplar de Fontllonga, d’entre 2,5 i 3,5 metres de llarg, era gran i robust, tot i que probablement encara no havia assolit la mida adulta. Les vèrtebres i costelles indiquen una caixa toràcica ampla, sostinguda per extremitats anteriors potents, amb una cintura pectoral que mostra grans zones d'inserció muscular. Aquest fet suggereix que tenien una capacitat de desplaçar-se de forma terrestre superior als cocodrils actuals, que són molt més destres dins l’aigua.

L’estudi l’encapçala Francesco Della Giustina (Universitat de Lieja i Universitat de Bolonya), amb Riccardo Rocchi (Universitat de Bolonya) i Bernat Vila, paleontòleg de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i el Museu de la Conca Dellà (MCD) i representa la publicació del que fou el Treball de Final de Màster que Della Giustina va realitzar a l’ICP durant el 2022, sota la supervisió de Vila. “Aquest exemplar és una troballa excepcional. Fins ara, la majoria d’al·lodaposúquids es coneixien sobretot per restes de crani. Disposar d’un esquelet gairebé complet ens permet entendre molt millor com eren i com vivien aquests animals”, explica Vila.

Si bé ja s’havien trobat nombroses restes esquelètiques d’aquest grup, una de les característiques més destacades de l’exemplar de Fontllonga és la conservació excepcional dels osteoderms dorsals (les plaques òssies de la pell), que ha permès als investigadors reconstruir per primer cop el patró complet d’aquests elements en els al·lodaposúquids. Aquest patró s’assembla més al dels cocodrils actuals que al d’altres cocodriliformes de l’època, fet que té implicacions importants per entendre l’origen i l’evolució funcional de l’esquelet dermal dins del grup dels cocodrilians moderns.

S’han identificat quatre tipus d’osteoderms, des de grans plaques rectangulars amb crestes suaus fins a elements més petits i triangulars amb crestes molt marcades, probablement procedents de la cua. Aquestes formes no s’havien observat abans en cap altre cocodril.

Reconstrucció de l’esquelet de l’al·lodaposúquid trobat prop de Fontllonga, en vista dorsal (A) i lateral (B). Els elements conservats es mostren en blanc. Crèdit: Metasuchus (https://twitter.com/metasuchus). L’escala correspon a 20 cm.

L’exemplar també conserva diverses dents, incloses posteriors romes, ideals per triturar preses de closca dura, i altres de còniques amb un patró ornamentat característic. Aquest conjunt dental ha estat clau per identificar l’animal com a cf. Allodaposuchus palustris.

Aquest descobriment també ha permès revisar les relacions evolutives del grup. Integrant les noves dades en anàlisis filogenètiques, els investigadors conclouen que els al·lodaposúquids formen part del grup corona Crocodylia, el mateix que els cocodrils actuals. Aquest resultat contradiu teories anteriors basades només en el crani, i demostra com les restes postcranials poden canviar significativament la nostra visió de l’evolució d’aquests animals.

L’anàlisi tafonòmica del jaciment indica que el cos va patir molt poc transport després de la mort. Malgrat que l’esquelet no està completament articulat, els ossos es trobaven molt agrupats i sense signes de desplaçament important, el que suggereix un enterrament ràpid.

El cocodril que va sortir d’un calaix

La major part de l’esquelet es va recuperar en una excavació del 1990 en la localitat descoberta  per Lluís Mercadé, dins d’un petit tram de només 3 metres de llarg i 20 centímetres de gruix, que van excavar investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i membres de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). Les restes recuperades van ser delegades inicialment a Adriana Vilaró que les va preparar sota l’assessoria d’Antoni Lacasa (IEI); però amb el pas dels anys van quedar oblidades, la preparació es va aturar i cap institució va liderar-ne l’estudi. El juliol de 2022 Vila, en col·laboració amb Antoni Lacasa, va reunir tot el material que va dipositar definitivament al Museu de la Conca Dellà (MCD), fet que va esdevenir crucial per a poder preparar de nou el material i finalment estudiar-lo exhaustivament. Una nova intervenció l’any 2021, amb membres de l’ICP i el MCD, va confirmar que el jaciment estava pràcticament esgotat.

Imatge principal: Recreació paleoambiental de la zona de Fontllonga fa uns 70 milions d’anys amb el cocodril en primer pla i un titanosaure al fons  (Autor: Vito Fabrizio Brugnola / Universitat de Bolonya)

Article original:

• Della Giustina, F., Rocchi, R., & Vila, B. (2025). A new armored crocodyliform from the Upper Cretaceous of Catalonia (Spain): New insight into the evolution of the eusuchian postcranial and dermal skeleton. Cretaceous Research, 176, 106178. https://doi.org/10.1016/j.cretres.2025.106178