L’ADN de la rata gegant de Tenerife revela la seva història evolutiva

Mida relativa d'un crani i fèmur de la rata d’herba del Nil (esquerra) i crani i fèmur de C. bravoi (dreta). (Adaptada de Renom et al. DOI: 10.1098/rsbl.2021.0533) Mida relativa d'un crani i fèmur de la rata d’herba del Nil (esquerra) i crani i fèmur de C. bravoi (dreta). (Adaptada de Renom et al. DOI: 10.1098/rsbl.2021.0533) Mida relativa d'un crani i fèmur de la rata d’herba del Nil (esquerra) i crani i fèmur de C. bravoi (dreta). (Adaptada de Renom et al. DOI: 10.1098/rsbl.2021.0533)

Mida relativa d'un crani i fèmur de la rata d’herba del Nil (esquerra) i crani i fèmur de C. bravoi (dreta). (Adaptada de Renom et al. DOI: 10.1098/rsbl.2021.0533)Un estudi liderat per l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) conclou que el seu llinatge va divergir de la rata d’herba del Nil fa només 650.000 anys. L'extinta Canariomys bravoi va evolucionar ràpidament fins a assolir un pes 14 vegades superior al dels seus ancestres. La recerca, basada en l'anàlisi de l'ADN de 12 exemplars fòssils, ha estat publicada a la revista científica Biology Letters.

En la investigació duta a terme per personal investigador de l' Institut de Biologia Evolutiva (IBE) , un centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat Pompeu Fabra ( UPF) , l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i les universitats de la Laguna, Montpeller i Barcelona, ​​s'ha seqüenciat ADN mitocondrial i nuclear de la rata gegant de Tenerife (Canariomys bravoi), una espècie endèmica que es va extingir al segle IV a. C. després de l'arribada dels primers pobladors a l'illa. L'ADN es va obtenir després d'analitzar 12 mandíbules fòssils de diferents exemplars procedents de coves en forma de túnel (tubs de lava) formades a l'interior de colades de lava i que tenen una antiguitat d'entre 17.000 i 2.000 anys.

Les anàlisis revelen el parentiu d'aquesta espècie amb la rata d’herba del Nil (Arvicanthis niloticus) de la qual va divergir fa tan sols uns 650.000 anys. Probablement els primers exemplars van arribar a Tenerife des del continent en balses de vegetació, impulsades pel riu Draa, que desembocava a la costa africana davant de les illes Canàries i que en aquells moments era molt més cabalós. Un cop allà, l'espècie va evolucionar fins a assolir unes mides molt superiors a les dels seus congèneres continentals. Mentre que el pes aproximat de la rata d’herba del Nil és d'uns 110 g, la rata gegant de Tenerife pesava unes 14 vegades més , al voltant d'1 quilo i mig.

El gegantisme en les espècies de mamífers que evolucionen en condicions d'insularitat és un fenomen habitual i es coneix com la regla de les illes o regla de Foster. L'aïllament geogràfic dificulta la migració de les espècies, la limitació de l'espai físic impedeix la presència de depredadors (que requereixen grans extensions de terreny per caçar) i els recursos alimentaris solen ser més escassos que al continent. Aquestes circumstàncies configuren uns patrons evolutius comuns a les faunes que hi viuen. En general, les espècies de gran talla es tornen nanes i les de mida petita adquireixen proporcions gegantines. A Sicília, per exemple, va viure un elefant de tot just un metre d'alçada. A l'altre extrem, a Menorca va habitar el conill gegant Nuralagus rex, 10 vegades més gran que un conill actual, i a les Canàries encara hi ha diferents espècies de llangardaix que van seguir aquest mateix patró i assoleixen grans dimensions.

"Un dels aspectes més sorprenents és que l'augment de mida de la rata gegant de Tenerife es va produir en molt poc temps, mig milió d'anys en una escala evolutiva és un sospir", explica Pere Renom, investigador predoctoral de l'IBE al laboratori de Paleogenòmica i primer autor de l'estudi. Segons les dades obtingudes, l'augment de la massa corporal d'aquesta espècie era de l'ordre de 0,002 grams anuals. "Pot no semblar gaire, però en realitat és una barbaritat", diu Renom. Aquesta taxa de creixement és entre 3 i 7 vegades més gran que la que s'observa a les espècies de mamífer continentals. 

 Mides relatives i pesos estimats de la rata d’herba del Nil (A. niloticus) i la rata gegant de Tenerife (C. bravoi), comparada amb una silueta humana. (Adaptada de Renom et al. DOI: 10.1098/rsbl.2021.0533) Mides relatives i pesos estimats de la rata d’herba del Nil (A. niloticus) i la rata gegant de Tenerife (C. bravoi), comparada amb una silueta humana. (Adaptada de Renom et al. DOI: 10.1098/rsbl.2021.0533)

L'estudi de l'ADN antic consisteix en la recuperació i l'anàlisi de seqüències d'ADN a partir de restes fòssils i els darrers anys ha revolucionat l'estudi de l'evolució. "Aquests estudis han proporcionat a la ciència l'oportunitat de viure una experiència única, d’obtenir una visió dels éssers vius del passat estudiant directament el seu patrimoni genètic i no únicament els seus fòssils", comenta Carles Lalueza-Fox, investigador de l'IBE i co-responsable de l'estudi. "No obstant, les condicions càlides de les Illes Canàries han propiciat que aquest fos un estudi difícil des d'un punt de vista tècnic, a causa de la degradació de l'ADN original".

A l'estudi, la informació obtinguda de l'ADN es va comparar amb la que proporcionen els fòssils. "A Canàries tenim almenys dues espècies diferents d'aquest mateix gènere que van evolucionar fins a formes gegants", comenta Isaac Casanovas, paleontòleg de l'ICP que ha participat a l'estudi. A més de C. bravoi a Tenerife, a Gran Canària va habitar l'espècie C. tamarani, també de grans dimensions. Ambdues es van extingir poc després de l'arribada dels primers pobladors humans a les illes i hi ha evidències arqueològiques que els guanxes es van alimentar de Canariomys. "És clar que els humans van tenir alguna cosa a veure amb l'extinció d'aquestes espècies, però el que no sabem exactament és si va ser només com a conseqüència de la caça o hi va haver algun altre tipus d'interacció que desconeixem", explica el paleontòleg.

L'equip de recerca el completen Toni de-Dios, Laia Llovera i Esther Lizano de l'IBE, Tomàs Marquès Bonet, investigador ICREA de l'IBE i associat a l'ICP, Alejandro Sánchez-Gracia i Sergi Civit de la Universitat de Barcelona (UB), Juan Carlos Rando de la Universidad de la Laguna (ULL) i Gael Kergoat de la Université de Montpeller.

Una espècie descrita el segle passat

En un altre article que està a punt de veure la llum, Casanovas descriu detalladament l'holotip ‒el fòssil de referència que serveix per erigir una nova espècie‒ de C. bravoi. Malgrat que l'espècie va ser descrita pel paleontòleg català Miquel Crusafont el 1964, les seves restes no havien estat estudiades detalladament fins a dia d’avui. "Sorprèn el fet que l'anatomia del crani té poc a veure amb la del seu ancestre, Arvicanthis niloticus, només les dents tenen certa semblança", diu Casanovas. A banda d'augmentar de mida ràpidament, aquests rosegadors van modificar dràsticament també alguns aspectes de la seva anatomia. 


Vídeo 1. Model 3D de l'holotip de C. bravoi (Alejandro Serrano / Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont)

De l'estudi de les seves característiques cranials s'infereix que l'alimentació de la rata gegant de Tenerife era exclusivament herbívora. Altres parts de l'esquelet suggereixen que era una espècie que bàsicament es desplaçava arran de terra, tot i que tenia certa capacitat d'enfilar-se als arbres i, ocasionalment, excavar.

Article de referència :

  • Renom, P., de-Dios, T., Civit, S., Llovera, L., Sánchez-Gracia, A., Lizano, E., Rando, J., Marquès-Bonet, T., Kergoat, G. J., Casanovas-Vila, I., Lalueza-Fox, C. (2021). Genetic data from the extinct giant rat from Tenerife (Canary Islands) points to a recent divergence from mainland relatives. Biology Letters. DOI: 1098/rsbl.2021.0533
Last modified on Miércoles, 22 Diciembre 2021 09:06
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca b

xnxxarabsex

sexe libre

sexsaoy

sexjk

russian sex

afdalsex