Un estudio liderado por personal investigador del ICP analiza la morfología del radio (uno de los dos huesos del antebrazo) del primate pliopitecoideo Pliobates cataloniae, del Mioceno de la Península Ibérica, y evalúa sus implicaciones para la evolución de la locomoción en los antropomorfos.
Un estudi liderat per personal investigador de l’ICP analitza la morfologia del radi (un dels dos ossos de l’avantbraç) del primat pliopitecoïdeu Pliobates cataloniae, del Miocè de la península Ibèrica, i n’avalua les implicacions per a l’evolució de la locomoció en els antropomorfs.
Un equip internacional de recerca ha donat a conèixer un esquelet excepcionalment ben conservat d’Homo habilis, amb una antiguitat de més de 2 milions d’anys. El fòssil, designat com a KNM-ER 64061, va ser recuperat a East Turkana, al nord de Kenya, i constitueix l’evidència postcranial més completa d’Homo habilis coneguda a dia d’avui. Aquesta troballa, publicada a The Anatomical Record, ha estat possible gràcies a la col·laboració entre institucions capdavanteres, incloent-hi l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA), i aporta evidències clau per comprendre la biologia i l’evolució dels primers humans.
Un nou estudi liderat per personal investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-UPF) i de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha analitzat el potencial de les proteïnes antigues de l'esmalt dental per reconstruir la història evolutiva de les espècies. L'estudi, publicat recentment a la revista Genome Biology and Evolution, explora fins a quin punt el proteoma de l'esmalt pot oferir dades fiables sobre l'evolució de les espècies extintes.
Un equip de recerca format per personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Naturhistorisches Museum Bern i la Université de Lyon ha dut a terme un estudi paleobiològic sobre la diversitat locomotora dels primers primats d’aspecte modern. Aquest treball, que ha utilitzat com a objecte d’anàlisi l’os navicular situat en la regió del tars, al peu, proposa que aquestes primeres especies ja mostraven un ampli rang de repertoris locomotors, permetent-los explotar nínxols diferents del medi arbori.
Una recerca publicada a Journal of Human Evolution liderada per personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i la Universitat Rovira i Virgili descriu sis dents fòssils de macaco al jaciment de Guefaït, al nord-est de Marroc, de fa 2,5 milions d'anys. La seva morfologia és més semblant a la de la subespècie africana actual que no pas a les formes fòssils d’Europa, fet que aporta noves pistes sobre la seva dispersió en el passat. La recerca també destaca l'absència de teropitecs o gelades a Guefaït.
El director de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-UPF), investigador ICREA i associat a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha rebut una Consolidator Grant del European Research Council (ERC) dotada amb of 1.896.875€ per dur a terme un projecte de recerca de cinc anys per estudiar les diferències genòmiques al llarg del temps dels grans simis antropomorfs.
Un estudi publicat a la revista American Journal of Physical Anthropology per un equip d’investigadors internacionals revela que els goril·les de muntanya es desplacen recolzant les mans al terra de formes molt diferents i no només amb els artells, com es creia fins ara. Un 40% dels individus estudiats presentaven formes diferents de recolzament, algunes mai vistes a goril·les. La troballa posa en qüestió el model actual d’evolució del bipedisme en els hominins.
El disseny dels canals semicirculars de l’oïda és molt sensible al tipus de locomoció dels homínids actuals. Aquests sistema detecta les rotacions del cap i permet coordinar la postura i els moviments del cos, juntament amb altres senyals acústiques, visuals o de percepció de l’entorn. L’estudi d’aquests canals en el registre fòssil es mostra com una via alternativa per a reconstruir els canvis evolutius en la locomoció dels primats antropomorfs. Així ho publica la revista Proceddings of the Royal Society B, en un article que signen investigadors de diferents paísos i institucions, entre els quals Meike Köhler i Salvador Moyà investigadors ICREA de l’ICP.
El 4 de desembre de 2002 unes obres a l’abocador de Can Mata, als Hostalets de Pierola, feien sortir a la superfície les primeres restes d'un fòssil el nom del qual acabaria fent-se famós: Pau. Més de 10 anys després de la seva troballa, el Pierolapithecus catalaunicus (el nom científic de Pau) ha aportat una valuosa informació sobre l’origen de l’estructura corporal dels homínids. Plantegem a Salvador Moyà, investigador ICREA i director de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, 10 preguntes sobre en Pau.
