L’estudi paleohistològic del seus ossos revela que tenia una longevitat d’uns 70 anys i que arribava a la maduresa sexual als 15. L’espècie és un exemple emblemàtic de com evolucionen les faunes a les illes. La recerca publicada a Scientific Reports està dirigida per personal investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).

Un equip investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i el Research Institute of Wildlife Ecology de Viena ha analitzat mitjançant fluorescència el patró de creixement dels ossos de cries del cérvol comú. L'estudi publicat a Scientific Reports revela que la taxa de creixement disminueix de forma gairebé contínua amb l'edat però que hi ha dos moments en la vida dels cervatells en què el creixement disminueix significativament o fins i tot s'atura per complet: en el naixement i el deslletament . 

Un equipo investigador del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) y el Research Institute of Wildlife Ecology de Viena han analizado mediante fluorescencia el patrón de crecimiento de los huesos de crías del ciervo común. El estudio publicado en Scientific Reports revela que la tasa de crecimiento disminuye de forma casi continua con la edad pero que hay dos momentos en la vida de los cervatillos en que el crecimiento disminuye significativamente o incluso se para por completo: en el nacimiento y el destete. 

Guillem Orlandi, investigador del Grupo de Paleobiología Evolutiva del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), defendió hoy su trabajo de tesis para obtener el título de doctor en biología por la Universitat Autònoma de Barcelona. Orlandi ha centrado su trabajo en las historias de vida de los hipparioninos, un grupo de équidos tridáctilos muy diversificado durante el Mioceno. El tribunal le ha concedido la máxima calificación.

Guillem Orlandi, investigador del Grup de Paleobiologia Evolutiva de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha defensat avui el seu treball de tesi per obtenir el títol de doctor en biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Orlandi ha centrat el seu treball en les històries de vida dels hipparionins, un grup d’èquids tridàctils molt diversificat durant el Miocè. El tribunal li ha concedit la màxima qualificació.

Investigadores de la Universitat Autònoma de Barcelona y del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont han evaluado la evolución del tamaño corporal de Mikrotia magna, una rata gigante que habitó en la isla de Gargano durante el Mioceno tardío. Los resultados muestran un claro aumento de tamaño corporal a lo largo de su evolución insular. Sin embargo, la feroz competencia por los pocos recursos existentes en la isla hubiese imposibilitado este tamaño tan grande. Los investigadores han concluido que esta especie tuvo un origen en una isla vecina pero “saltó” a la isla de Gargano en un momento clave que le supuso la supervivencia en el ecosistema.

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont han avaluat l’evolució de la mida corporal de Mikrotia magna, una rata gegant que va habitar a l’illa Gargano durant el Miocè tardà. Els resultats mostren que va tenir un clar augment de mida corporal al llarg de la seva evolució insular. Tanmateix, la ferotge competència pels pocs recursos existents a l’illa hagués impossibilitat aquesta mida tan gran. Els investigadors han conclòs que aquesta espècie va tenir un origen en una illa veïna però “va saltar” a l'illa de Gargano en un moment clau que li va suposar la supervivència en l’ecosistema.

La revista Scientific Reports publica avui un estudi encapçalat per Guillem Orlandi, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), que explica la presència de formes nanes de cavalls a les actuals Grècia i Espanya durant el Miocè superior, fa entre 10 i 5 milions d’anys. L’estudi revela que a la península Ibèrica els cavalls van evolucionar cap al nanisme perquè creixien més lentament i assolien la maduresa més tard que els grecs, que es van fer petits perquè aturaven el seu creixement abans, tot i créixer més ràpidament. Els investigadors han reconstruït els patrons de creixement d’aquests èquids a partir de l’anàlisi dels teixits ossis i les marques d’aturada de creixement que conserven els fòssils.

La revista Scientific Reports publica hoy un estudio liderado por Guillem Orlandi, investigador del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), que explica la presencia de formas enanas de caballos en las actuales Grecia y España durante el Mioceno superior, hace entre 10 y 5 millones de años. El estudio revela que en la península Ibérica los caballos evolucionaron hacia el enanismo porqué crecían más lentamente y alcanzaban la madurez más tarde que los griegos, que se hicieron pequeños porqué paraban antes su crecimiento, a pesar de crecer más rápidamente. Los investigadores han reconstruido los patrones de crecimiento de estos équidos a partir del análisis de los tejidos óseos y las marcas de parada de crecimiento que conservan los fósiles.

Carmen Nacarino, investigadora del Grupo de Paleobiología Evolutiva del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), defendió el pasado viernes su trabajo de tesis para obtener el título de doctora en biología por la Universidad Autónoma de Barcelona. Nacarino ha centrado su estudio en las life histories de las especies del género Equus, que incluye los caballos, asnos y cebras actuales, además de distintas especies extintas. El tribunal le concedió la máxima calificación.