Un equip d'investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i de la República Txeca i Eslovàquia descriu les primeres restes del cocodril extint Diplocynodon ratelii procedents de centre d'Europa. Els fòssils apareixien esmentats en un article científic de 1882, però el seu rastre es va perdre fins que una troballa casual a Àustria va permetre analitzar-los. L'estudi, publicat a la revista Comptes Rendus Palevol, confirma la presència d'aquesta espècie a la República Txeca durant el Miocè. Els investigadors han reconstruït el camí que van recórrer els fòssils.

Un equip d'investigadors espanyols descriu a la revista Geodiversitas les restes de l'últim os panda de la península ibèrica. L'anàlisi de diferents fòssils del jaciment de Las Casiones (Terol) ha revelat la presència del gènere Indarctos, emparentat amb l'actual panda gegant de la Xina, fa uns 6 milions d'anys. Investigacions anteriors van situar també a la península ibèrica el primer representant a Europa del llinatge de l’os panda .  

"La Caixa" con la colaboración del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) organizan este ciclo en CosmoCaixa del 8 de octubre al 26 de noviembre, en el cual cinco especialistas de distintos campos de la paleontología nos invitarán a hacer un viaje al pasado para descubrir los ecosistemas de la península Ibérica durante este periodo geológico. Cinco sesiones para conocer animales tan espectaculares como los mastodontes o los tigres dientes de sable.

“la Caixa” amb la col·laboració de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) organitzen aquest cicle a CosmoCaixa del 8 d’octubre al 26 de novembre, on cinc especialistes de diferents camps de la paleontologia ens convidaran a fer viatge al passat per descobrir els ecosistemes de la península Ibèrica durant aquest període geològic. Cinc sessions per fer un viatge entre animals tan espectaculars com els mastodonts o els tigres dents de sabre.

Una investigación liderada por el Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) y el Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC) revela la presencia durante el Mioceno del ciervo almizclero Hispanomeryx en dos yacimientos del Vallès-Penedès (Cataluña).  Este hallazgo ha permitido profundizar en la paleobiología, la anatomía y la estructura filogenética de este género de pequeños rumiantes y describir la nueva especie Hispanomeryx lacetanus.

Una investigació liderada per l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i el Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC) revela la presència durant el Miocè del cérvol mesquer Hispanomeryx en dos jaciments del Vallès-Penedès. Aquest troballa ha permès aprofundir en la paleobiologia, l'anatomia i l'estructura filogenètica d'aquest gènere de petits remugants i descriure la nova espècie Hispanomeryx lacetanus.

Els investigadors Sílvia Jovells i Isaac Casanovas, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), revisen en un article publicat al Journal of Vertebrate Paleontology el gènere d’aquest primitiu petit hàmster europeu, relativament abundant als jaciments de la Conca del Vallès-Penedès i escàs a la resta de la península Ibèrica. Les seves dents tenen una morfologia peculiar, es caracteritzen per presentar diverses cúspides connectades per ponts que generen un conjunt de petites fossetes que recorden a les bresques que fan les abelles.

El Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica (CRIP) y el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han firmado hoy un convenio de colaboración para promover las intervenciones paleontológicas, la investigación y la difusión del patrimonio paleontológico de Els Hostalets de Pierola, un municipio que tiene algunos de los yacimientos del Mioceno más importantes del mundo.

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica (CRIP) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han signat avui un conveni de col·laboració per  promoure les intervencions paleontològiques, la recerca i la difusió del patrimoni paleontològic dels Hostalets de Pierola, un municipi que té alguns dels jaciments del Miocè més importants del món.  

Un equipo internacional de investigadores liderado por Isaac Casanovas, del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), describe en un artículo en la revista eLife el primer esqueleto fósil de una ardilla voladora. Pertenece a la especie Miopetaurista neogrivensis, tiene 11,6 millones de años y es la ardilla voladora más antigua que se conoce. Los restos provienen del Vertedero de Can Mata (Hostalets de Pierola, Cataluña), uno de los yacimientos del Mioceno más importantes del mundo y que en los últimos años ha proporcionado fósiles excepcionales de primates, elefantes y tortugas gigantes, entre otros grupos faunísticos.

Página 1 de 4

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b