Cafè Científic "Quan els dents de sabre i altres grans carnívors campaven pel Vallès"

El martes, 27 de abril a las 19h, se celebrará el Café Científico "Quan els dents de sabre i altres grans carnívors campaven pel Vallès" a cargo del Dr. Joan Madurell, Investigador del Grupo de Investigación en Paleobiodiversitad y Filogenia del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Madurell ha publicado numerosos trabajos sobre la taxonomía de los carnívoros, su paleobiología y las relaciones de competencia con los primeros homininos europeos. Ha dirigido varias campañas de excavación en yacimientos paleontológicos de la cuenca del Vallès-Penedès.

Cafè Científic "Quan els dents de sabre i altres grans carnívors campaven pel Vallès"

Dimarts, 27 d’abril a les 19h, se celebrarà el Cafè Científic “Quan els dents de sabre i altres grans carnívors campaven pel Vallès” a càrrec del Dr. Joan Madurell, Investigador del Grup de Recerca en Paleobiodiversitat i Filogènia de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Madurell ha publicat nombrosos treballs sobre la taxonomia dels carnívors, la seva paleobiologia i les relacions de competència amb els primers hominins europeus. Ha dirigit diverses campanyes d’excavació a jaciments paleontològics de la conca del Vallès-Penedès.  

Cráneo original restaurado digitalmente (izquierda) y recreación del aspecto en vida (derecha) del ejemplar de Lynx pardinus de Ingarano. (Dawid A. Iurino / Sapienza Universitá di Roma)Una investigación liderada por personal investigador de la Sapienza Universitá di Roma con participación del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) describe unos restos fósiles extremadamente bien conservados de lince ibérico (Lynx pardinus) en Ingarano (Italia). El estudio revela que hace 600.000 años esta especie salió de la península ibérica para colonizar todo el sur de Francia hasta llegar al sur de Italia. Hace 40.000 años y por causas aún desconocidas se extinguió de esta zona y la especie quedó restringida al área de distribución actual.

Crani original restaurat digitalment (esquerra) i recreació de l’aspecte en vida (dreta) de l’exemplar de Lynx pardinus d’Ingarano.  (Dawid A. Iurino / Sapienza Universitá di Roma)

Una recerca encapçalada per personal investigador de la Sapienza Universitá di Roma amb participació de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriu una restes fòssils extremadament ben conservades de linx ibèric (Lynx pardinus) a Ingarano (Itàlia).  L’estudi revela que fa 600.000 anys aquesta espècie va sortir de la península Ibèrica per colonitzar tot el sud de França fins arribar al sud d’Itàlia. Fa 40.000 anys i per causes encara desconegudes es va extingir d’aquesta zona i l’espècie va quedar restringida a l’àrea de distribució actual.

Hace 1,8 millones de años los cerdos desaparecieron de Europa. Durante los 600.000 años posteriores, en el registro fósil del continente no aparece ningún resto de este grupo que, misteriosamente reapareció hace 1,1 millones de años. Ahora, una investigación liderada por investigadores del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) describe nuevos restos provenientes del Torrent de Vallparadís (Terrassa) que ponen luz a la oscuridad.

Fa 1,8 milions d’anys els porcs van desaparèixer d’Europa. Durant els 600.000 anys posteriors, al registre fòssil del continent no apareix cap resta d’aquest grup que, misteriosament va reaparèixer fa 1,1 milions d’anys. Ara, una recerca liderada per personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriu noves restes provinents del Torrent de Vallparadís (Terrassa) que posen llum a la foscor.

Un estudio con participación de investigadores del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont describe las características paleobiológicas de los osos de las cavernas que cohabitaron con Homo erectus en el yacimiento georgiano de Dmanisi , hace 1,8 millones de años. La investigación se ha publicado hoy en la revista Scientific Reports y revela un solapamiento en las dietas de ambas especies.

Un estudi amb participació d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriu les característiques paleobiològiques dels ossos de les cavernes que van cohabitar amb Homo erectus en el jaciment georgià de Dmanisi, fa 1,8 milions d’anys. La recerca s’ha publicat avui a la revista Scientific Reports i revela un solapament en les dietes d’ambdues espècies. 

El pasado mes de noviembre paleontólogos del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han llevado a cabo la tercera excavación sistemática en la Grotte de la Carrière, en los Pirineos franceses. Los trabajos de esta campaña se han centrado en ampliar un sondeo iniciado durante el 2016 en una de las galerías de la cavidad. Este se trabajos han permitido la recuperación de cerca de 500 restos de grandes carnívoros como osos de las cavernas, hienas o leopardos de una antigüedad aproximada de 300.000 años.

El passat mes de novembre paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) van dur a terme la tercera excavació sistemàtica a la Grotte de la Carrière, als Pirineus francesos. Els treballs d’aquesta campanya s’han centrat a ampliar un sondatge iniciat durant el 2016 en una de les galeries de la cavitat. Aquestes tasques han permès recuperar prop de 500 restes de grans carnívors com ara óssos de les cavernes, hienes o lleopards d’una antiguitat aproximada de 300.000 anys.

Página 1 de 2

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca b

xnxxarabsex

sexe libre

sexsaoy

sexjk

russian sex

afdalsex