Guillem Orlandi, investigador del Grupo de Paleobiología Evolutiva del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), defendió hoy su trabajo de tesis para obtener el título de doctor en biología por la Universitat Autònoma de Barcelona. Orlandi ha centrado su trabajo en las historias de vida de los hipparioninos, un grupo de équidos tridáctilos muy diversificado durante el Mioceno. El tribunal le ha concedido la máxima calificación.

Guillem Orlandi, investigador del Grup de Paleobiologia Evolutiva de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha defensat avui el seu treball de tesi per obtenir el títol de doctor en biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Orlandi ha centrat el seu treball en les històries de vida dels hipparionins, un grup d’èquids tridàctils molt diversificat durant el Miocè. El tribunal li ha concedit la màxima qualificació.

La revista Scientific Reports publica avui un estudi encapçalat per Guillem Orlandi, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), que explica la presència de formes nanes de cavalls a les actuals Grècia i Espanya durant el Miocè superior, fa entre 10 i 5 milions d’anys. L’estudi revela que a la península Ibèrica els cavalls van evolucionar cap al nanisme perquè creixien més lentament i assolien la maduresa més tard que els grecs, que es van fer petits perquè aturaven el seu creixement abans, tot i créixer més ràpidament. Els investigadors han reconstruït els patrons de creixement d’aquests èquids a partir de l’anàlisi dels teixits ossis i les marques d’aturada de creixement que conserven els fòssils.

La revista Scientific Reports publica hoy un estudio liderado por Guillem Orlandi, investigador del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), que explica la presencia de formas enanas de caballos en las actuales Grecia y España durante el Mioceno superior, hace entre 10 y 5 millones de años. El estudio revela que en la península Ibérica los caballos evolucionaron hacia el enanismo porqué crecían más lentamente y alcanzaban la madurez más tarde que los griegos, que se hicieron pequeños porqué paraban antes su crecimiento, a pesar de crecer más rápidamente. Los investigadores han reconstruido los patrones de crecimiento de estos équidos a partir del análisis de los tejidos óseos y las marcas de parada de crecimiento que conservan los fósiles.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b