Recreación artística de la nueva especie Leviathanochelys aenigmatica / (Agnès Amblàs – ICRA / Museu de la Conca Dellà)Se estima que el ejemplar de la nueva especie Leviathanochelys aenigmatica medía 3,7 metros de largo. El hallazgo ha sido publicado en la revista Scientific Reports por personal investigador del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, el Museo de la Conca Dellà y la universidad checa de Masaryk

 Recreació artística de la nova espècie Leviathanochelys aenigmatica / (Agnès Amblàs – ICRA / Museu de la Conca Dellà)Els fòssils es van excavar al municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell) i tenen una antiguitat de 83 milions d’anys. S’estima que l’exemplar de la nova espècie Leviathanochelys aenigmatica feia 3,7 metres de llarg. La troballa ha estat publicada a la revista Scientific Reports per personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, el Museu de la Conca Dellà i la universitat txeca de Masaryk.

La exposición "La Paleontología a les Terres de Lleida. La Pedrera de Meià i l'inici d'un món modern"La nueva musealización incluye una espectacular colección de fósiles de la Pedrera de Meià en un estado de conservación excepcional. La exposición ha sido producida por el Institut d'Estudis Ilerdencs. La actuación se enmarca en el plan del Ayuntamiento de Vilanova de Meià para diversificar la oferta de turismo sostenible y mejorar el desarrollo socioeconómico del territorio.

Imatge principal: L’exposició “Paleontologia a les Terres de Lleida. La Pedrera de Meià i l’inici d’un món modern”La nova museïtzació inclou una espectacular col·lecció de fòssils de la Pedrera de Meià en un estat de conservació excepcional. L’exposició ha estat produïda per l’Institut d’Estudis Ilerdencs. L’actuació s’emmarca en el pla de l’Ajuntament de Vilanova de Meià per diversificar l’oferta de turisme sostenible i millorar el desenvolupament socioeconòmic del territori

Recreació de l'aspecte en vida de Tamarro insperatus (Oscar Sanisidro / Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont / Museu de la Conca Dellà)Una recerca encapçalada per Albert G. Sellés, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), descriu la nova espècie de dinosaure carnívor Tamarro insperatus a partir d’unes restes fòssils trobades l’any 2003 a la Conca Dellà (Sant Romà d’Abella, Pallar Jussà). A partir d’un os del peu s’ ha pogut determinar que es tracta d’un troodòntid, un grup de petits dinosaures emplomallats molt estès per Amèrica del Nord i Àsia, però desconegut fins ara a Europa.

 

Recreació de Pararhabdodon isonensis

Un artículo publicado en Cretaceous Research por investigadores del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) y el Museu de la Conca Dellà (MCD) describe nuevos restos fósiles de Parhabdodon isonensis, un enigmático dinosaurio de 'pico de pato' lambeosaurino que sólo se conoce por los hallazgos realizados en un yacimiento del Pallars Jussà (Lleida, Cataluña). La investigación ha revelado que era un animal de crecimiento lento pero que lograba tamaños muy grandes en comparación a otras especies que vivieron en los actuales Pirineos. P. isonensis es uno de los últimos dinosaurios no-avianos que se extinguió en Europa.

 

Recreació de Pararhabdodon isonensis

Un article publicat a Cretaceous Research per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i el Museu de la Conca Dellà (MCD) descriu noves restes fòssils de Parhabdodon isonensis, un enigmàtic dinosaure de ‘bec d’ànec’ lambeosaurí que només es coneix per les troballes fetes a un jaciment del Pallars Jussà. La recerca ha revelat que era un animal de creixement lent però que assolia mides molt grans en comparació amb d’altres espècies que van viure als actuals Pirineus.  P. isonensis és un dels darrers dinosaures no-avians que es va extingir a Europa.

Un article publicat a la revista Cretaceous Research descriu en el jaciment de Els Nerets (Tremp, Pallars Jussà) les restes més antigues d’Europa d’un dinosaure lambeosaurí. L’estudi compta amb la participació d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i el Museu de la Conca Dellà i revela que aquest curiós grup d’hadrosaures va arribar a Europa provinent d’Àsia uns 275.000 anys abans del que es creia. La seva irrupció al continent europeu va suposar importants canvis en els ecosistemes del Cretaci europeu.

Un artículo publicado en la revista Cretaceous Research describe en el yacimiento de Els Nerets (Tremp, Cataluña) los restos más antiguos de Europa de un dinosaurio lambeosaurino. El estudio cuenta con la participación de investigadores del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont y el Museo de la Conca Dellà y revela que este curioso grupo de hadrosaurios llegó a Europa proveniente de Asia unos 275.000 años antes de lo que se creía. Su irrupción en el continente europeo supuso importantes cambios en los ecosistemas del Cretácico europeo.

El jaciment de Basturs Poble (Pallars Jussà, Lleida) s’ha revelat com el més important d’Europa de dinosaures hadrosaures. Ha proporcionat més d’un miler de fòssils que probablement pertanyen a una única espècie. Ara, la revista PLOS ONE publica l’estudi més complet dels fòssils recuperats en aquest jaciment i revela la presència de molts individus juvenils. Paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Museu de la Conca Dellà (MCD) han dut a terme la investigació.

Página 1 de 2

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca

xnxxarabsex

sexe libre

sexsaoy

sexjk

russian sex

afdalsex