Rafel Matamales-Andreu, conservador del Museu Balear de Ciències Naturals, ha presentat recentment el seu treball de tesi desenvolupat a l'Institut Català de Paleontologia (ICP) i per obtenir el títol de doctor en Geologia per a la Universitat Autònoma de Barcelona. El treball dirigit per Àngel Galobart (ICP) i Josep Fortuny (ICP) que proporciona una detallada caracterització de les unitats de roca del Permià i Triàsic continental de Mallorca i el seu registre fòssil, sumat a l'aportació de noves dades sobre el Triàsic transicional marí de Mallorca i el Permià de Menorca, ha obtingut la màxima qualificació per part del tribunal.
Un artículo publicado en Journal of Paleontology describe la fauna marina del yacimiento de Odèn (Solsonès, Cataluña Central) de hace entre 240 y 237 millones de años, una edad muy poco representada en registro fósil catalán. El estudio ha revelado que los peces son el grupo más abundante, con algunas especies que podrían ser nuevas por la ciencia. También se ha identificado reptiles marinos, bivalvos y braquiópodos.
Un article publicat a Journal of Paleontology descriu la fauna marina del jaciment d’Odèn (Solsonès, Catalunya Central) de fa entre 240 i 237 milions d’anys, una edat molt poc representada en registre fòssil català. L’estudi ha revelat que els peixos són el grup més abundant, amb algunes espècies que podrien ser noves per la ciència. També s’hi ha identificat rèptils marins, bivalves i braquiòpodes
Dos articles científics publicats per personal investigador vinculat a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriuen 219 icnites (petjades fòssils) de diferents vertebrats tetràpodes, així com també d’invertebrats artròpodes, que van viure al territori de l’actual Catalunya fa uns 240 milions d’anys. Entre les restes descrites destaca la icnita de Puigventós (Olesa de Montserrat), extraordinàriament ben conservada i fruit de la troballa fortuïta d’una excursionista.
Un equip internacional amb la participació de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriu un tipus de petjada nou per la ciència a l’Alta Val Maira (Alps occidentals, Itàlia). El rastre correspon a un gran rèptil que va viure en aquesta zona fa uns 250 milions d’anys, quan els Alps encara no s’havien format i probablement era una àrea costanera amb un delta fluvial proper. La troballa és excepcional perquè fins ara es considerava una zona inhòspita com a conseqüència de la extinció massiva del Permià-Triàsic.
Un nou estudi a Nature revela que els pterosaures (rèptils voladors) estan més estretament relacionats amb els lagerpètids -un antic grup de petits rèptils que van viure entre fa 237 i 210 fa milions d'anys- que amb qualsevol altre grup conegut del regne animal. El recent descobriment a Amèrica i Madagascar de noves restes fòssils d'un crani, mandíbula i extremitat anterior de lagerpètid omple un buit crític en el registre fòssil entre els pterosaures i altres rèptils. El cervell i oïda interna dels pterosaures i els lagerpètids són semblants i això suggereix que algunes de les especialitzacions dels sistemes sensorials dels pterosaures van evolucionar abans que la seva capacitat de volar.
Un estudio liderado por Rafel Matamales-Andreu, paleontólogo del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), analiza el registro de vertebrados marinos del Triásico (hace entre 252 y 201 millones de años) de Mallorca. El artículo publicado en la revista Historical Biology incluye la descripción de una vértebra de ictiosaurio, un reptil marino de unos tres metros de longitud que se alimentaba de peces y de otros reptiles. El fósil pertenece al primer ejemplar con anatomía primitiva de este grupo que se ha encontrado en toda Europa.
Un estudi encapçalat pel manacorí Rafel Matamales-Andreu, paleontòleg de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), analitza el registre de vertebrats marins del Triàsic (fa entre 252 i 201 milions d'anys) de Mallorca. L’article publicat a la revista Historical Biology inclou la descripció d’una vèrtebra d’ictiosaure, un rèptil marí d’uns tres metres de longitud que s’alimentava de peixos i d’altres rèptils. El fòssil pertany al primer exemplar amb anatomia primitiva d’aquest grup que s’ha trobat a tot Europa.
El estudio alrededor (entre otros) de las icnitas o huellas fósiles de Puigventós del investigador Chabier de Jaime (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont) y un trabajo de Joan Olaf (escuela Daina-Isard) sobre el auge de la extrema derecha han sido los ganadores de la edición 2020 de los Premis de Recerca Vila de Olesa, entregados el 10 de septiembre en el salón de sesiones del Ayuntamiento de Olesa, en un acto con aforo limitado a los participantes y presidido por el alcalde, Miquel Riera, y el concejal de Cultura, Xavier Rota.
L'estudi al voltant (entre d'altres) de les icnites o petjades fòssils de Puigventós de l'investigador Chabier de Jaime (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont) i un treball de Joan Olaf (escola Daina-Isard) sobre el creixement de l'extrema dreta han estat els guanyadors de l'edició 2020 dels premis de Recerca Vila d'Olesa, lliurats el 10 de setembre al saló de sessions de l'Ajuntament d'Olesa, en un acte amb aforament limitat als participants i presidit per l'alcalde, Miquel Riera, i el regidor de Cultura, Xavier Rota.
