El misteriós cas dels porcs desapareguts

Fa 1,8 milions d’anys els porcs van desaparèixer d’Europa. Durant els 600.000 anys posteriors, al registre fòssil del continent no apareix cap resta d’aquest grup que, misteriosament va reaparèixer fa 1,1 milions d’anys. Ara, una recerca liderada per personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriu noves restes provinents del Torrent de Vallparadís (Terrassa) que posen llum a la foscor.

Les restes de porcs son força habituals en el registre fòssil dels últims milions d’anys. Les espècies extintes d'aquest grup (igual que les actuals) eren bàsicament generalistes pel que fa a l'alimentació i això els va permetre adaptar-se a molts ambients diferents i fa aproximadament 2,6 milions d’anys eren per tot Europa. En aquest continent estaven representats exclusivament per Sus strozzi, una espècie de mida força gran relacionada amb les que trobem a dia d'avui al sud-est asiàtic, com el porc senglar de les Visayas, una espècie endèmica en perill d'extinció d'algunes illes de Filipines.

Sorprenentment, però, Sus strozzi va desaparèixer sobtadament fa 1,8 milions d'anys i, durant més de 600.000 anys no trobem porcs a Europa, malgrat que s'han excavat centenars de milers de restes de vertebrats en diferents jaciments per tot el continent. Aquesta absència és el que els paleontòlegs anomenen "suid gap" (que ho podem traduir com la "bretxa porcina"). De forma igualment sorprenent, fa 1,1 milions d'anys, els porcs reapareixen. Fins a dia d'avui, es creia que l'espècie que va colonitzar de nou el continent ja era el porc senglar actual (Sus scrofa). On van anar a parar els porcs durant 600.000 anys? Què va passar amb Sus strozzi?

Ara, un article publicat a la revista Quaternary Science Reviews liderat per personal investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i amb la participació d’investigadors italians i francesos descriu diverses restes excavades a dos jaciments de Terrassa (Vallparadís Estació i Cal Guardiola) que aporten nova informació. Les troballes han confirmat la presencia de S. strozzi des de fa 1,1 milions d’anys fins fa 800.000 anys i, per tant, aquesta espècie s’hauria extingit d’Europa molt més tard del que es creia fins ara. Fa 800.000 anys va ser definitivament substituït pel senglar actual (Sus scrofa).


Vídeo del crani de S. strozzi excavat al Torrent de Vallparadís (Terrassa)

Els paleontòlegs plantegen dues hipòtesi sobre on es va “amagar” Sus strozzi durant aquests 600.000 anys. Una possibilitat remota (però no descartable completament) és que senzillament no hagin excavat prou per trobar-ne els seus fòssils. L’alternativa més probable és que, efectivament, Sus strozzi marxés. “Pensem que aquesta espècie es va refugiar en algun punt del sud-est asiàtic per tornar a recolonitzar Europa fa 1.1 milions d’anys”, explica Joan Madurell, l’investigador de l’ICP que encapçala la recerca. Aquesta possibilitat podria haver estat afavorida per la desaparició d’ambients boscosos i humits i l’extensió dels espais oberts i secs i que es va produir en aquella època.

La secció del Torrent de  Vallparadís inclou un lapse de temps que va des de finals del Plistocè inferior (fa 1,4-1,2 milions d'anys) fins a inicis del Plistocè mitjà (fa 600.000 anys). Aquesta seqüència és la més complerta del Pleistocè europeu d'aquesta època i cobreix un període de temps de gran rellevància en relació a la dispersió dels primers humans a Europa Occidental. De fet, és un període poc conegut a Europa, ja que no hi ha jaciments importants amb aquestes cronologies, i coincideix amb un dels canvis climàtics més importants dels últims milions d'anys conegut com la ‘Early-Middle Pleistocene Transition’, un període de reajustament de les dinàmiques orbitals de la terra on s’esdevenen glaciacions molt intenses i molt perllongades en el temps.

Imatge principal: Crani de S. strozzi en vista dorsal (sup. Esq.) i ventral (sup. Dreta) i dues hemimandíbules excavades a Vallaparadís.

Article original: Cherin, M., Alba, D. M., Crotti, M., Menconero, S., Moullé, P.-E., Sorbelli, L., & Madurell-Malapeira, J. (2020). The post-Jaramillo persistence of Sus strozzii (Suidae, Mammalia) in Europe: New evidence from the Vallparadís Section (NE Iberian Peninsula) and other coeval sites. Quaternary Science Reviews, 233, 106234.  DOI: 10.1016/j.quascirev.2020.106234

Last modified on Miércoles, 04 Marzo 2020 11:44
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b