Un estudi publicat avui a la revista Scientific Reports descriu l'únic crani ben conservat de l'espècie Crocodylus checchiai.  Gràcies a les tècniques de tomografia computada, s'han identificat detalls anatòmics que el situen a la base de l'arbre evolutiu dels cocodrils nord-americans.  Alguns exemplars haurien nedat des de l’Àfrica fins a Amèrica durant el Miocè.  La recerca ha estat liderada per Massimo Delfino, investigador de la Universitat de Torino i associat a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

Un equip internacional de recerca descriu 27 taxons de peixos elasmobranquis (el grup que inclou els taurons i les rajades) al jaciment de Montañita-Olón (a la costa est de l’Equador). Quatre d’aquestes espècies no havien estat mai descrites a Amèrica del Sud. La recerca també ha reconstruït el paleoambient en el que van viure aquests animals fa uns 23 milions d’anys, un període de transició entre dues èpoques geològiques molt poc conegut al continent americà.

Circamustela peignei és un petit carnívor amb una dentició més especialitzada per consumir carn que altres espècies del seu gènere y època. Els fòssils descrits van ser excavats al jaciment de Batallones (Madrid), tenen una antiguitat de 9 milions d'anys i corresponen a quatre individus dels quals s'han trobat el crani i la mandíbula.

Un equip d'investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i de la República Txeca i Eslovàquia descriu les primeres restes del cocodril extint Diplocynodon ratelii procedents de centre d'Europa. Els fòssils apareixien esmentats en un article científic de 1882, però el seu rastre es va perdre fins que una troballa casual a Àustria va permetre analitzar-los. L'estudi, publicat a la revista Comptes Rendus Palevol, confirma la presència d'aquesta espècie a la República Txeca durant el Miocè. Els investigadors han reconstruït el camí que van recórrer els fòssils.

Un equip d'investigadors espanyols descriu a la revista Geodiversitas les restes de l'últim os panda de la península ibèrica. L'anàlisi de diferents fòssils del jaciment de Las Casiones (Terol) ha revelat la presència del gènere Indarctos, emparentat amb l'actual panda gegant de la Xina, fa uns 6 milions d'anys. Investigacions anteriors van situar també a la península ibèrica el primer representant a Europa del llinatge de l’os panda .  

“la Caixa” amb la col·laboració de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) organitzen aquest cicle a CosmoCaixa del 8 d’octubre al 26 de novembre, on cinc especialistes de diferents camps de la paleontologia ens convidaran a fer viatge al passat per descobrir els ecosistemes de la península Ibèrica durant aquest període geològic. Cinc sessions per fer un viatge entre animals tan espectaculars com els mastodonts o els tigres dents de sabre.

Una investigació liderada per l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i el Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC) revela la presència durant el Miocè del cérvol mesquer Hispanomeryx en dos jaciments del Vallès-Penedès. Aquest troballa ha permès aprofundir en la paleobiologia, l'anatomia i l'estructura filogenètica d'aquest gènere de petits remugants i descriure la nova espècie Hispanomeryx lacetanus.

Els investigadors Sílvia Jovells i Isaac Casanovas, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), revisen en un article publicat al Journal of Vertebrate Paleontology el gènere d’aquest primitiu petit hàmster europeu, relativament abundant als jaciments de la Conca del Vallès-Penedès i escàs a la resta de la península Ibèrica. Les seves dents tenen una morfologia peculiar, es caracteritzen per presentar diverses cúspides connectades per ponts que generen un conjunt de petites fossetes que recorden a les bresques que fan les abelles.

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica (CRIP) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han signat avui un conveni de col·laboració per  promoure les intervencions paleontològiques, la recerca i la difusió del patrimoni paleontològic dels Hostalets de Pierola, un municipi que té alguns dels jaciments del Miocè més importants del món.  

An international team of researchers led by Isaac Casanovas, from the Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), describes in eLife journal the first fossil skeleton of a flying squirrel. It belongs to the species Miopetaurista neogrivensis, it is 11.6 million years old and is the oldest-known flying squirrel. The fossil remains were found at Can Mata Landfill (els Hostalets de Pierola, Catalonia, Spain), one of the most important Miocene sites in the world that in recent years has provided several exceptional fossils of primates, elephants and giant tortoises, among other faunal groups.

Page 1 of 2

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b