fbpx

S’exposen fòssils dels Casots al Japó

Rèplica del crani d'Amphicyon olisiponensis a l'exposició "Hunters on land" al Museu Nacional de la Natura i la Ciència (Tòquio, Japó)

El Museu Nacional de la Natura i la Ciència de Tòquio mostra diverses rèpliques de fòssils provinents del jaciment dels Casots (Subirats, Alt Penedès) en una exposició dedicada a grans carnívors actuals i extints. Les rèpliques es van elaborar al laboratori de Preparació i Conservació de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Les darreres campanyes d’excavació que s’han dut a terme en aquest jaciment han permès reconèixer-hi la presencia d’un dinoteri, un parent molt llunyà dels elefants.

Isaac Casanovas és el cap del grup de recerca en Paleoecologia i Biocronologia i dirigeix les excavacions als Casots des de que es van reprendre l’any 2018. Col·labora amb personal investigador d’aquest museu japonès des de ja fa alguns anys. “Després de participar a l’excavació de 2019 van quedar molt impressionats pels fòssils dels Casots i van voler incorporar algunes rèpliques per a l’exposició que estaven preparant”, explica Casanovas. A tal efecte, l’Àrea de Preparació i Conservació de l’ICP va elaborar rèpliques d’una mandíbula de Pseudaelurus, un felí primitiu de la mida d’un linx, i d’un crani d’Amphicyon, que pertany a un grup extingit, els amficiònids, que posteriorment viatjarien fins a Tòquio.

“Els amficiònids eren unes bèsties veritablement temibles, són els carnívors més grans que trobem en aquest jaciment”, explica l’investigador. Amphicyon tenia la mida d’una lleona, i el seu aspecte recordaria al d’un gos extremadament corpulent. No era gaire àgil però si molt fort i es creu que es deuria amagar al sotabosc per sorprendre a les seves preses i abatre-les ràpidament. La seva mossegada era tan potent que podia arribar a trencar ossos. Aquests animals sovint s’anomenen “gossos-ossos”, tot i que no són ni ossos ni gossos sinó que hi estan remotament emparentats. 

Recreació de l'aspecte en vida de l'amficiònid dels Casots (Oscar Sanisidro / Ajuntament de Subirats)

Recreació de l'aspecte en vida de l'amficiònid dels Casots (Oscar Sanisidro / Ajuntament de Subirats)

Al 2020 l’activitat al jaciment paleontològic dels Casots havia de ser frenètica. S’havia previst una campanya d’excavació a l’estiu i jornades de portes obertes per donar a conèixer als habitants del municipi la feina que s’hi duia a terme. Però la pandèmia de COVID-19 ho va fer saltar tot pels aires. “Malgrat la decepció, la feina de recerca no s’atura mai i els fòssils dels Casots ens han permès publicar aquest any algunes troballes que havíem excavat en campanyes anteriors”, explica Casanovas. Una bona mostra d’això són les restes d’un dinoteri, un proboscidi remotament emparentat amb els elefants actuals. El seu aspecte era força estrany perquè les defenses (el que popularment en els elefants anomenem “ullals”, tot i que no ho són) sortien de de la barbeta (enlloc del crani) i es corbaven cap enrere i no cap amunt com en els elefants.

Les dents dels dinoteris també són força curioses i s’assemblen més a les dels tapirs que a les dels elefants actuals. Als Casots es van identificar diverses dents aïllades que es van assignar al gènere Prodeinotherium. Aquest gènere és el primer que es va dispersar per Europa, però el seu registre a la península Ibèrica és molt escàs. L’espècie present als Casots segurament sigui Prodeinotherium bavaricum, ben coneguda a jaciments d’Alemanya. La troballa es va publicar al mes d’abril a Journal of Mammalian Evolution. Aquest article també inclou altres troballes de dinoteri d’altres jaciments de la conca del Vallès-Penedès, amb una antiguitat que va dels 17 als 15,5 milions d’anys. Els del jaciment dels Casots tenen 16 milions d’anys.

Dents de dinoteri excavades al jaciment dels Casots

Dents de dinoteri excavades al jaciment dels Casots

“Malgrat que les dents de dinoteri que hem trobat fins ara són molt fragmentàries, no descartem trobar esquelets més complerts en les pròximes campanyes”, comenta Casanovas. El jaciment dels Casots ha lliurat esquelets parcials força sencers d’altres grans vertebrats, com els gomfoteris, un altre grup de proboscidis. L’equip té prevista una nova excavació al mes de juliol. “Ho farem amb un equip reduït i seguint totes les mesures de seguretat, però tenim moltes ganes de continuar el treball d’anys anteriors!”, diu l’investigador.

Imatge principal: Rèplica del crani d'Amphicyon olisiponensis a l'exposició "Hunters on land" al Museu Nacional de la Natura i la Ciència (Tòquio, Japó)

Article original:

  • Gasamans, N., Luján, À. H., Pons-Monjo, G., Obradó, P., Casanovas-Vilar, I., & Alba, D. M. (2021, published online). The record of Prodeinotherium in the Iberian Peninsula: New data from the Vallès-Penedès Basin. Journal of Mammalian Evolution. DOI: 1007/s10914-021-09543-y
Last modified on Wednesday, 19 May 2021 16:33
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca b

xnxxarabsex

sexe libre

sexsaoy

sexjk

russian sex

afdalsex