Un equip internacional d'investigadors ha analitzat l'únic crani fòssil trobat fins l’actualitat de llangardaix gegant de l'illa de la Palma (Canàries) Gallotia auaritae. Mitjançant tomografia computada s'han obtingut precises imatges de l'interior de les restes d'aquest animal que va viure en aquesta illa durant el Pleistocè inferior-mitjà i que han permès determinar les seves relacions de parentiu amb altres espècies de llangardaix gegant insulars i continentals.
Pliobates cataloniae, la nova espècie d’hominoïdeu descrita a la revista Science per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a partir de l’espècimen que els investigadors van batejar amb el sobrenom de “Laia”, ha estat inclosa dins de la llista de les 10 espècies més rellevants d’entre les més de 18.000 que es van descriure durant el 2015. El College of Environmental Science and Foresty de la universitat estatal de Nova York publica anualment aquesta llista que enguany també inclou la nova espècie d’humà Homo naledi, una tortuga gegant de Galàpagos o una planta carnívora del Brasil, entre d’altres noves espècies.
Un equip d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriu a la revista Science el nou gènere i espècie, Pliobates cataloniae, a partir d’un esquelet procedent de l’abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Catalunya). Les restes corresponen a una femella adulta que ha estat batejada com a “Laia”. Pesava uns 4-5 kg, s’alimentava de fruits tous i grimpava per les capçades dels arbres penjant-se eventualment de les branques. Té 11,6 milions d’anys i, en termes de parentiu, tot just precedeix la divergència entre els homínids (grans antropomorfs i humans) i els hilobàtids (gibons), per la qual cosa té importants implicacions per a reconstruir el darrer ancestre comú de tots dos grups.
L’ICP ha volgut inaugurar el nou aparell de tomografia computada (TC) amb un fòssil emblemàtic: la Mandíbula de Banyoles. Han calgut quatre hores per obtenir les imatges d’alta resolució que permetran generar un model en tres dimensions de l’interior i exterior de la mandíbula i que contribuiràn a conèixer-lo millor i ajudaran a respondre algunes incògnites que encara planen sobre aquest fòssil, per exemple, l'espècie a la que pertany.
