Un equip de recerca format per personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Naturhistorisches Museum Bern i la Université de Lyon ha dut a terme un estudi paleobiològic sobre la diversitat locomotora dels primers primats d’aspecte modern. Aquest treball, que ha utilitzat com a objecte d’anàlisi l’os navicular situat en la regió del tars, al peu, proposa que aquestes primeres especies ja mostraven un ampli rang de repertoris locomotors, permetent-los explotar nínxols diferents del medi arbori.
Una recerca publicada a Journal of Human Evolution liderada per personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i la Universitat Rovira i Virgili descriu sis dents fòssils de macaco al jaciment de Guefaït, al nord-est de Marroc, de fa 2,5 milions d'anys. La seva morfologia és més semblant a la de la subespècie africana actual que no pas a les formes fòssils d’Europa, fet que aporta noves pistes sobre la seva dispersió en el passat. La recerca també destaca l'absència de teropitecs o gelades a Guefaït.
El director de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-UPF), investigador ICREA i associat a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha rebut una Consolidator Grant del European Research Council (ERC) dotada amb of 1.896.875€ per dur a terme un projecte de recerca de cinc anys per estudiar les diferències genòmiques al llarg del temps dels grans simis antropomorfs.
Un estudi publicat a la revista American Journal of Physical Anthropology per un equip d’investigadors internacionals revela que els goril·les de muntanya es desplacen recolzant les mans al terra de formes molt diferents i no només amb els artells, com es creia fins ara. Un 40% dels individus estudiats presentaven formes diferents de recolzament, algunes mai vistes a goril·les. La troballa posa en qüestió el model actual d’evolució del bipedisme en els hominins.
El disseny dels canals semicirculars de l’oïda és molt sensible al tipus de locomoció dels homínids actuals. Aquests sistema detecta les rotacions del cap i permet coordinar la postura i els moviments del cos, juntament amb altres senyals acústiques, visuals o de percepció de l’entorn. L’estudi d’aquests canals en el registre fòssil es mostra com una via alternativa per a reconstruir els canvis evolutius en la locomoció dels primats antropomorfs. Així ho publica la revista Proceddings of the Royal Society B, en un article que signen investigadors de diferents paísos i institucions, entre els quals Meike Köhler i Salvador Moyà investigadors ICREA de l’ICP.
El 4 de desembre de 2002 unes obres a l’abocador de Can Mata, als Hostalets de Pierola, feien sortir a la superfície les primeres restes d'un fòssil el nom del qual acabaria fent-se famós: Pau. Més de 10 anys després de la seva troballa, el Pierolapithecus catalaunicus (el nom científic de Pau) ha aportat una valuosa informació sobre l’origen de l’estructura corporal dels homínids. Plantegem a Salvador Moyà, investigador ICREA i director de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, 10 preguntes sobre en Pau.
Investigadors de l’ICP han descrit una nova espècie de primat de la tribu dels ancomomins del jaciment de Sossís, al Pallars Jussà. Es tracta d’un petit estrepsirí de fa uns 35 milions d’anys i que presenta una dentició molt particular. La recerca ha estat publicada en línia aquesta setmana a la revista Journal of Human Evolution i conjuntament amb altres troballes ha permès determinar les implicacions filogenètiques de diversos primats de l’Eocè de la Península Ibèrica.
Investigadors de l’ICP publiquen aquesta setmana un article a la revista American Journal of Physical Anthropology on revisen la dieta dels pliopitècids, un grup extint de primats originat a l’Àfrica i que es va estendre per Europa durant el Miocè i que es creia que s’alimentaven principalment de fruits tous i fulles. A partir de l’estudi de les marques que l’aliment deixa a les dents, els investigadors conclouen que tots els pliopitècids s’alimentaven de fruits, incloent habitualment en la seva dieta fruits durs, com nous o fruita poc madura.
Un article publicat al Journal of Human Evolution de l’investigador de l’ICP Raef Minwer-Barakat descriu per primer cop la presència del primat fòssil Microchoerus a l’oest dels Pirineus. La troballa al País Basc de restes d’aquest petit primat de característiques semblants pel que fa a la locomoció als actuals gàlags , confirma la connexió entre les faunes d’aquesta zona amb la resta d’Europa durant l’Eocè tardà, fa entre 38 i 34 milions d’anys.
Un estudi liderat per David M. Alba, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), descriu per primera vegada l’associació dels gèneres Mesopithecus i Macaca durant el Miocè. La troballa ha estat publicada al Journal of Human Evolution i dóna suport a la hipòtesi que els macacos es van dispersar de l’Àfrica cap al continent europeu fa més de 5.3 milions d’anys, coincidint amb una extraordinària davallada del nivell del Mar Mediterrani.
