L'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont està instal·lant a la planta baixa del museu a Sabadell un aparell de tomografia computeritzada únic a tot l’Estat, que permetrà veure l’interior i els detalls de fòssils de mides superiors a un metre de llarg i fins a 500 kg de pes. L’aparell s’ha dissenyat i construït a mida amb la col·laboració de la Universitat de Santiago de Compostela i el Centro Tecnológico Aimen. La construcció d’aquesta instal·lació científica ha estat possible gràcies a un programa operatiu FEDER de Catalunya 2007-2013.
Fa un parell de setmanes varen arribar el detector, la columna de suport i la taula de control, i pocs dies després el tub de rajos X. Ara l’equip de paleontologia virtual de l’ICP i els tècnics d’Aimen treballen per a posar en marxa aquest aparell de tomografia computeritzada (TC) industrial, que permetrà estudiar fòssils des d’uns pocs centímetres fins a mides superiors a un metre de llarg. Un cop en marxa, el TC de l’ICP serà el més polivalent de l’Estat, i entre els pocs d’Europa que permetrà estudiar fòssils de gran mida. La resolució amb la que permetrà veure fòssils de mida mitja i gran serà de les millors del continent.
Fins ara, els paleontòlegs de l’ICP escanejaven els fòssils en equipaments de tomografia d’hospitals, com és el cas de l’Hospital Mútua de Terrassa, o en equipaments d’altres institucions. Gràcies a aquesta nova instal·lació científica , l’ICP podrà escanejar els fòssils al Museu de l’ICP, i podrà donar servei també a paleontòlegs de tota Europa. La construcció d’aquest aparell ha representat una inversió de gairebé 500.000 €, que ha estat possible gràcies a un programa operatiu FEDER de Catalunya 2007-2013, amb cofinançament de la Generalitat de Catalunya i fons europeus.
La font de rajos X del TC de l’ICP té una energia de 450kV (quilo Volts) i una intensitat màxima de 3,3 mA (mili Ampers). En el cas dels TAC mèdics, els aparells solen tenir una energia màxima d’uns 140 kV, tot i que habitualment operen amb una energia entre els 60 i els 80 kV. A més, en un TAC mèdic l’exposició del pacient a la radiació és d’uns pocs segons, mentre que l’escaneig d’un fòssil pot durar algunes hores.
El TC de l’ICP, que està sotmès al control del Consejo de Seguridad Nuclear del Estado i al Servei de Coordinació d’Activitats Radioactives de la Generalitat, es preveu que entri en funcionament durant la tardor, moment en el qual serà presentat en societat i als diferents col·lectius que podrien convertir-se’n en usuaris.
L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont se suma, una any més, a la Setmana de la Ciència. Del 9 al 18 de novembre se celebraran un munt d'activitats de divulgació científica arreu de Catalunya: jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs, tallers científics... Entre les activitats organitzades per l'ICP destaca una visita a la seva seu del campus de la Universitat Autònoma, portes obertes al museu i un taller familiar per fer rèpliques de petjades de dinosaures.
Avui dijous, al Palau Robert de Barcelona, el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i el director general de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Jordi Roca han presentat els resultats de recerca de la niuada d’ous de dinosaure més gran d’Europa. La recerca l’han liderat Àngel Galobart i Bernat Vila, del Grup de recerca del Mesozoic de l’ICP, que han destacat la rellevància de la troballa a nivell internacional, atès que aporta dades inèdites sobre el comportament reproductiu dels sauròpodes. Actualment, la posta està dipositada al Museu de l’ICP, a Sabadell.
El conjunt fòssil d’hominoïdeus descrits en recerques de l’ICP és una peça clau en la diferenciació evolutiva dels humans i dels grans simis antropomorfs. La importància d’aquests homínids, descrits a partir de diferents investigacions del Grup de Recerca en Paleoprimatologia i Paleontologia Humana de l’ICP, ha portat David M. Alba a participar en una de les trobades científiques internacionals més importants del moment en aquest camp, celebrada al Turkana Basin Institute, a Kenya.
Els investigadors de l’Institut Català de Paleontologia, Meike Köhler i Salvador Moyà han guanyat el premi ‘Paleonturología 10’ gràcies a l’article Physiological and life history strategies of a fossil large mammal in a resource-limited environment. El text referent a l’estudi del bòvid endèmic de les Illes Balears, el Myotragus balearicus, es va publicar a la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Science, PNAS al 2009, EEUU.
El proper 2 de Febrer s’estrena a Espanya ‘CSI Dinosaurios’ de National Geographic que compta amb la col·laboració del departament de l’Àrea de Recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia. La primera sèrie sobre dinosaures es podrà seguir arreu del món a través d’aquest canal internacional. A casa nostra les emissions de la sèrie es poden veure a Digital +, i les plataformes d’ONO i Imagenio.
L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i Saident RFID Soluciones presenten els primers resultats d’un projecte d’identificació per radiofreqüència passiva per a col·leccions de museus. Aquesta tecnologia és pionera a Espanya i també a Europa per la gestió d’una col·lecció científica i patrimonial amb l’objectiu de desenvolupar un producte a mida que permeti millorar l’eficiència i les despeses de la gestió d’una col·lecció.
Josep Fortuny lidera una recerca publicada a la revista ‘Acta Palaeontologica Polonica’ en la que es descriu un nou gènere i espècie de capitosaure. Aquests fòssils són les restes d’amfibi més antigues de Catalunya. La recerca, a més a més, proposa una nova filogènia per aquest grup d’amfibis extints.
L'ICP va tenir el plaer de rebre la visita de Lars van den Hoek Ostende, un investigador holandès i una de les veus expertes en insectívors fòssils a Europa. La raó de la seva visita era treballar amb Isaac Casanovas i Marc Furió, membres del grup de recerca de Faunes del Neogen i Quaternari, analitzant dades d’insectívors del Miocè per entendre les tendències en la diversitat d'Europa Central i Espanya.
Investigadors de l'ICP publiquen a la revista 'American Journal of Physical Anthropology' la descripció d'un nou gènere de primat pliopitècid, a partir de restes fòssils del jaciment Miocè de Castell de Barberà. Aquest nou gènere i espècie s'ha batejat com a Barberapithecus huerzeleri.
Les restes recuperades inclouen gran part de la dentició d'un individu femella, així com algunes dents soltes d'altres individus.
En una altre article publicat en aquesta mateixa revista, els investigadors de l'ICP donen a conèixer la resta fòssil de pliopitècid més antiga de la Península Ibèrica, en aquest cas una dent recuperada en un dels jaciments de l'Abocador de Can Mata.
