Personal investigador del Museo de Dinosaurios de Salas de los Infantes i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha identificat diversos rastres d’un sauròpode al jaciment de Las Sereas, al sud de Burgos. Pertanyen a una espècie de dinosaure solitari i representen un nou tipus de petjades fòssils (icnites) que ha esta batejat com a Iniestapodus burgensis (“el peu d’Iniesta burgalès”) en homenatge al futbolista manxec Andrés Iniesta.
Dos articles científics publicats per personal investigador vinculat a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriuen 219 icnites (petjades fòssils) de diferents vertebrats tetràpodes, així com també d’invertebrats artròpodes, que van viure al territori de l’actual Catalunya fa uns 240 milions d’anys. Entre les restes descrites destaca la icnita de Puigventós (Olesa de Montserrat), extraordinàriament ben conservada i fruit de la troballa fortuïta d’una excursionista.
Un article publicat a la revista Lethaia descriu noves icnites (petjades fossilitzades) a la costa oest de Portugal. Els rastres pertanyen a dinosaures carnívors i sauròpodes, y a cocodrils que van viure en aquesta zona durant el Juràssic superior, fa uns 150 milions d'anys. La investigació confirma la conca lusitana com un dels llocs del món amb major nombre tipus d'empremtes diferents d'aquesta edat.
Un equip d'investigació encapçalat per Diego Castanera, paleontòleg de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriu més de 50 icnites o petjades fòssils de dinosaures ornitòpodes de la zona centre de Portugal. Els rastres d'aquest grup durant el Juràssic superior són escassos a tot el món. La troballa ha estat publicat a la revista Acta Palaeontologica Polonica.
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) han identificat a la Vall de Manyanet (Pallars Jussà, Lleida) diversos rastres d’animals tetràpodes de fa aproximadament entre 280 i 290 milions d’anys, la qual cosa els converteix en les petjades fòssils més antigues de Catalunya. Corresponen a diferents grups d'amfibis i rèptils primitius, entre els que s'han identificat petjades de sinàpsids, el grup que més endavant donarà lloc als mamífers.
Una recerca encapçalada per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) revela una patologia en el peu esquerre d’un dinosaure ornitòpode a partir de l’estudi de les petjades trobades al jaciment de El Barranco de la Canal (La Rioja). L’animal caminava de forma irregular probablement a causa del dolor provocat per la lesió. La troballa ha estat publicada a la revista Cretaceous Research.
El proper 2 de Febrer s’estrena a Espanya ‘CSI Dinosaurios’ de National Geographic que compta amb la col·laboració del departament de l’Àrea de Recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia. La primera sèrie sobre dinosaures es podrà seguir arreu del món a través d’aquest canal internacional. A casa nostra les emissions de la sèrie es poden veure a Digital +, i les plataformes d’ONO i Imagenio.
Un nou estudi sobre unes icnites de dinosaures al jaciment de Las Cerradicas (Terol) ha revelat un biaix en la conservació de les impressions de les mans d’aquests animals. En aquesta recerca publicada a la revista PlosOne hi han col·laborat els investigadors de l’ICP Novella Razzolini, Àngel Galobart i Bernat Vila (investigador associat), i té implicacions des del punt de vista biomecànic i paleoecològic.
L’estudi mitjançant escaneig làser i tècniques fotogramètriques d’una sèrie de petjades de dinosaure del jaciment de El Frontal (a Sòria) revela que alguns rastres no reflecteixen la morfologia real dels peus d’aquests animals, sinó que la seva forma està molt condicionada per factors externs com la quantitat d’aigua del sediment. La troballa ha estat publicada a la revista PLOS ONE, en una recerca liderada per la investigadora de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Novella Razzolini, en col·laboració amb el Grupo Aragosaurus (IUCA), la Universitat de Manchester i l’empresa Paleoymás.
