Reconstrucció de titanosaure i del paisatge dels Pirineus durant el Mesozoic (Oscar Sanisidro / ICP)

Dos treballs publicats per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriuen diverses restes òssies trobades al Berguedà (Barcelona) que inclouen un fragment de vertebra que correspon al fòssil més modern de titanosaure a Europa. L’animal va viure a la conca pirinenca entre 220.000 i 130.000 anys abans que els dinosaures s’extingissin del planeta i l’estudi de la fauna d’aquesta zona dóna suport a la hipòtesi que la desaparició dels dinosaures va ser un fenomen sobtat i no gradual.

Josep Marmi al seu despatx.

Investigadors de l’ICP participen en el llibre Turtles: Anatomy, Ecology and Conservation, publicat per Nova Science Publishers, amb un capítol sobre l’evolució i situació actual de les tortugues. Partint del registre fòssil i contrastant amb les dades de les espècies actuals, els autors revisen la relació de les tortugues amb els seus parents més propers, l’evolució del seu peculiar patró corporal, la seva diversificació i també analitzen el risc d’extinció dels llinatges vivents. Les conclusions són que gran part de la diversitat actual de tortugues està en perill.

Els investigadors amb un dels fèmurs estuditats. D'esquerra a dreta, José Ignacio Canudo (UZ), Àngel Galobart (ICP) i Bernat Vila (UZ).

Investigadors de l'ICP participen en un estudi liderat pel grup Aragosaurus, en col·laboració amb altres investigadors catalans, francesos i italians, que ha trobat en els actuals Pirineus restes de dinosaures sauròpodes que van viure al final del Cretaci. Aquesta troballa demostraria que aquests exemplars van mantenir la seva diversitat fins a l'extinció final fa 65 milions d'anys i, per tant, el seu declivi no va ser gradual com plantegen certes tesis.

Reconstrucció del cap de Globidentosuchus brachyrostris, una de les noves espècies descrites. Jorge A. Gonzalez

Fa 9 milions d’anys a l’Amèrica del Sud hi vivien fins a 14 espècies de cocodrils, 7 de les quals compartien la mateixa zona geogràfica, un fenomen mai observat en espècies actuals. Paleontòlegs de la Universitat de Zuric amb la participació de l’investigador de l’ICP Massimo Delfino publiquen la troballa aquest dimarts a la revista Nature Communications. L’estudi també descriu l’extinció de totes aquestes espècies fa 5 milions d’anys, probablement com a conseqüència de canvis en el recorregut dels cursos d’aigua durant l’aixecament dels Andes. En aquesta recerca també s’han descrit dues espècies de cocodril noves per a la ciència.

Icnita d'hadrosaure a la Formació de Tremp

Bernat Vila, investigador de la Universitat de Saragossa i col·laborador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, descriu en un article publicat aquesta setmana a la revista PLOS ONE les petjades de dinosaures més modernes d’Europa. Es tracta d’unes 30 restes distribudes per la formació de Tremp i que corresponen a diversos grups de dinosaures que van viure en aquella zona fa uns 65 milions d’anys, poc abans de l’extinció massiva en la qual desapareixerien aquests animals de la superfície de la Terra.

Cara de Pierolapithecus catalaunicus recuperada l'any 2002 a l'abocador de Can (Els Hostalets de Pierola, Anoia). Foto: ICP.

L'especialització alimentària que va permetre l'expansió dels hominoïdeus d'Àfrica cap a Euràsia fa 14 milions d'anys també sembla haver estat responsable de la seva desaparició. Un estudi publicat avui a PLOS ONE per un equip d'investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont s'infereix la dieta de cinc espècies d'hominoïdeus de la Península Ibèrica a partir del microdesgast que presenten les seves dents i integra els resultats amb els d'altres espècies de l'est d'Europa. Un canvi climàtic hauria reduït la disponibilitat del seu aliment principal i les espècies no s'haurien adaptat a altres recursos alimentaris.

Model 3D de crani de dodo

Un estudi mitjançant escaneig làser revela una anatomia diferent de la que s’havia descrit fins ara per aquesta enorme au no voladora que es va donar per extingida l’any 1693 a causa de l’arribada dels humans a Maurici. El treball ha estat presentat per Hanneke Meijer, investigadora postdoctoral de l’ICP, al congrés anual de la Society of Vertebrate Paleontology, una trobada que reuneix paleontòlegs de tot el món i que es va celebrar la setmana passada a Berlín.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b