Pocs dies abans d’acabar l’any 2012, l’ICP i tots els aficionats a la paleontologia vam rebre la notícia que la Generalitat de Catalunya havia declarat bé cultural d’interès nacional un seguit de jaciments de vertebrats del Pallars Jussà, a Isona i Conca Dellà i a Gavet de la Conca. Aquest acord de govern tanca el procés iniciat el maig de 2011, amb l’expedient d’incoació, i suposa el reconeixement i protecció d’alguns dels jaciments més importants de dinosaures d’Europa.

L’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) Fabio M. Dalla Vecchia i Paul A. Selden de la Universitat de Kansas (KU) publiquen avui a l’edició en línia de la revista Acta Palaeontologica Polonica la descripció d’una nova espècie d’aranya migalomorfa, grup que inclou les actuals taràntules. Friularachne rigoi, el nom que els investigadors han donat a la nova espècie, visqué al nord d’Itàlia fa uns 215 milions d’anys, quan els primers dinosaures habitaven també aquesta zona,  i és una de les poques aranyes que es coneixen del Triàsic arreu del món.

Un nou estudi sobre unes icnites de dinosaures al jaciment de Las Cerradicas (Terol) ha revelat un biaix en la conservació de les impressions de les mans d’aquests animals. En aquesta recerca publicada a la revista PlosOne hi han col·laborat els investigadors de l’ICP Novella Razzolini, Àngel Galobart i Bernat Vila (investigador associat), i té implicacions des del punt de vista biomecànic i paleoecològic.

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i de les universitats de Saragossa, UAB, Manchester i Liverpool publiquen avui a la revista PLOS ONE un treball que confirma que els titanosaures sauròpodes que van viure a Fumanya (Berguedà) durant el Cretaci Superior caminaven de la mateixa manera, independentment de la seva mida. Aquests resultats reforcen la hipòtesi que aquests animals presentaven unes característiques anatòmiques úniques.

La revista Cretaceous Research publica aquest mes un article de l'investigador col·laborador de l'ICP Albert Garcia Sellés en què es descriuen quatre noves espècies d'ous de dinosaures del jaciment de Coll de Nargó (Lleida) i que demostra que diferents tipus de dinosaures van compartir aquesta zona de nidificació. La troballa també ha permès descriure la presència de l’oogènere Cairanoolithus per primera vegada a la Península Ibèrica i ha contribuït a determinar amb major precisió l'edat del jaciment.

Aquest matí s’han iniciat les tasques per extreure un petit esquelet de fa més 65 milions d'anys d’identitat encara desconeguda a Coll de Nargó, a l’Alt Urgell. La proximitat de nombroses postes d’ou i la presència de closques properes al fòssil fa pensar als investigadors que es podria tractar d’una cria de dinosaure o d’algun depredador que s’alimentava d’aquestes. Els resultats de la investigació no es coneixeran fins després de l’estiu, però aportaran nova informació sobre el comportament reproductor dels dinosaures que habitaven la zona fa més de 65 milions d'anys.

Les restes de l’esquelet que els investigadors de l’ICP estaven extraient des de dilluns de la setmana passada a Coll de Nargó van ser robades la nit de dijous a divendres. Els fets van ser denunciats als Mossos d’Esquadra que han obert una investigació. Hi ha antecedents sobre l’espoli de fòssils a la zona malgrat que la legislació vigent en prohibeix l’extracció sense autorització i la seva comercialització.

Bernat Vila, investigador de la Universitat de Saragossa i col·laborador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, descriu en un article publicat aquesta setmana a la revista PLOS ONE les petjades de dinosaures més modernes d’Europa. Es tracta d’unes 30 restes distribudes per la formació de Tremp i que corresponen a diversos grups de dinosaures que van viure en aquella zona fa uns 65 milions d’anys, poc abans de l’extinció massiva en la qual desapareixerien aquests animals de la superfície de la Terra.

L’estudi mitjançant escaneig làser i tècniques fotogramètriques d’una sèrie de petjades de dinosaure del jaciment de El Frontal (a Sòria) revela que alguns rastres no reflecteixen la morfologia real dels peus d’aquests animals, sinó que la seva forma està molt condicionada per factors externs com la quantitat d’aigua del sediment. La troballa ha estat publicada a la revista PLOS ONE, en una recerca liderada per la investigadora de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Novella Razzolini, en col·laboració amb el Grupo Aragosaurus (IUCA), la Universitat de Manchester i l’empresa Paleoymás.

L’Espai Dinosfera de Coll de Nargó acull de l’11 de juliol al 28 d’agost “L’eclosió del passat: ous i cries de dinosaures”, una exposició sobre la reproducció d’aquests animals. La mostra inclou nius i ous de grans dimensions d’arreu del món i vol contribuir a donar a conèixer l’espectacular registre fòssil dels jaciments de dinosaures dels Pirineus. L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont coordina la itinerància d’aquesta mostra que s’exhibirà a Sabadell a partir del mes de setembre.