Un article publicat pel paleobotànic Josep Marmi, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), analitza com les plantes amb flor van colonitzar els ambients de finals del Cretaci. L’estudi defineix diferents ambients on s’observa com aquest grup de plantes competia en els antics ecosistemes dominats per coníferes, falgueres i algues. La reconstrucció d'aquestes comunitats vegetals pot aportar informació rellevant per esbrinar com els dinosaures es van adaptar a aquests canvis de vegetació i aportar informació sobre les causes de la seva extinció.
Amb motiu del centenari de la primera troballa de restes de dinosaure a Catalunya, l’Associació Geoparc Conca de Tremp-Montsec, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i el Museu de la Conca Dellà han dissenyat una exposició itinerant que es va presentar el dia 10 de juny a l’Ajuntament de Talarn, municipi on es van excavar les primeres restes d’un titanosaure. La mostra posa de relleu l’excepcional registre català en fòssils de dinosaures i recorre les principals fites científiques en aquests 100 anys.
Una recerca encapçalada per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) revela una patologia en el peu esquerre d’un dinosaure ornitòpode a partir de l’estudi de les petjades trobades al jaciment de El Barranco de la Canal (La Rioja). L’animal caminava de forma irregular probablement a causa del dolor provocat per la lesió. La troballa ha estat publicada a la revista Cretaceous Research.
El proper 2 de Febrer s’estrena a Espanya ‘CSI Dinosaurios’ de National Geographic que compta amb la col·laboració del departament de l’Àrea de Recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia. La primera sèrie sobre dinosaures es podrà seguir arreu del món a través d’aquest canal internacional. A casa nostra les emissions de la sèrie es poden veure a Digital +, i les plataformes d’ONO i Imagenio.
Investigadors de l’Institut Catatà de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), del Museu de la Conca Dellà (MCD) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) publiquen aquesta setmana a la versió digital de la revista “Cretaceous Research” la troballa i descripció d’una tortuga de finals de l’època dels dinosaures.
Josep Marmi, Àngel Luján, Àngel Galobart de l’ICP, Rodrigo Gaete del MCD i Violeta Riera i Oriol Oms de la UAB han batejat aquesta nova espècie com Polysternon isonae, en reconeixement al municipi d’Isona i Conca Dellà, on s’han trobat les restes fòssils de l’espècimen tipus.
Un estudi amb mamífers actuals descarta la hipòtesi sobre la qual se sustentava l’ectotèrmia dels dinosaures. La metodologia emprada permet observar en els ossos dels mamífers si els canvis medioambientals actuals poden posar en perill una població.
Ahir van començar a Basturs (Isona i Conca Dellà) les excavacions en un nou jaciment de dinosaures, descobert per dos veïns: Pere Galceran, propietari de la formatgeria Villavella, i el seu fill lo Pere Xic. Les restes que afloraven eren d’una mida molt gran, i els primers treballs confirmen l’excepcionalitat del jaciment.
Investigadors de l'ICP participen en un estudi liderat pel grup Aragosaurus, en col·laboració amb altres investigadors catalans, francesos i italians, que ha trobat en els actuals Pirineus restes de dinosaures sauròpodes que van viure al final del Cretaci. Aquesta troballa demostraria que aquests exemplars van mantenir la seva diversitat fins a l'extinció final fa 65 milions d'anys i, per tant, el seu declivi no va ser gradual com plantegen certes tesis.
Jacques Gauthier, professor de Geologia i Geofísica i conservador en cap de Paleontologia de Vertebrats i conservador de Zoologia de Vertebrats al Museu Yale Peabody d'Història Natural, va venir a l'ICP per consultar la col·lecció paleontològica. Estava interessat en els nostres llangardaixos fòssils, que van viure fa uns 125 milions d'anys al Cretaci primerenc.
Des del passat mes de maig, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha liderat i participat en una dotzena d’excavacions, moltes d’elles a Catalunya, però també en altres llocs de l’Estat i d’Europa.
En destaquen les prospeccions al Permià i al Triàsic de Catalunya, els registres més antics del país en vertebrats fòssils, i que són de gran interès ja que va ser a finals del Permià quan es va produir la major extinció que ha patit la Terra en la seva història.
